L’enfocament habitual de la conservació en territoris on la biodiversitat endèmica es veu amenaçada ha estat tradicionalment cruel. Trossos de carn amb fluoracetat de sodi han estat utilitzades per a exterminar espècies “invasores”, majoritàriament introduïdes pels humans, com a gossos i gats. Els efectes d’aquest verí ocasionen una mort lenta i dolorosa, amb convulsions que porten a la pèrdua de consciència. A més de no ser ètics, aquests mètodes tampoc són selectius i ocasionen la mort de molts altres animals.
*Gos atacant a un llop marí. Imatge cedida pel Parc Nacional de les Galápagos
A les Galápagos, així com en altres illes del món, aquest sistema ha estat emprat sense èxit des de fa més de quatre dècades: el problema amb les espècies “invasores” persisteix. La raó principal és el desconeixement de la comunitat. En dissenyar aquests mètodes d’enverinament ens hem oblidat que el problema no són els animals d’altres espècies sinó, més aviat, els humans que les introdueixen, les reprodueixen i les alliberen en territoris on poden depredar i extingir a la fauna silvestre. Ha estat, no sols un problema d’enfocament, sinó també d’omissió, perquè les solucions tradicionals s’han oblidat per complet dels animals com a individus que senten.
La conservació compassiva, no obstant això, és la disciplina que centra l’atenció en l’animal, no sols des de la visió científica de l’espècie a la qual pertany, sinó afegint una visió científica de l’individu i la sintiència. Amb la conservació compassiva es busca evitar el patiment a través del disseny de mètodes que realment funcionin a llarg termini i que beneficiïn no sols als altres animals, sinó també al medi ambient i a la comunitat. A San Cristóbal, i amb l’aprovació de la nova Ordenança de fauna urbana, es prohibeix explícitament l’ús d’aquestes pràctiques i s’obliga a planificar un acostament social i educatiu en el qual la comunitat tingui un rol actiu i participi en la conservació del seu espai i del seu entorn.
En síntesi, mentre l’enfocament tradicional de conservació proposa l’extermini dels animals (pensant erròniament que així s’acaba el problema), el nou enfocament presentat en aquesta ordenança de fauna urbana es basa en els principis de conservació compassiva i la antrozoología, i defensa la idea que, si existeix un nombre determinat d’animals, podran tornar a aparèixer si no incloem a les comunitats en la dinàmica de solucions. D’aquesta manera, posarem l’enfocament en el social, en el comunitari i en l’ètic.
*Durant l’aprovació de l’Ordenança de fauna urbana el 10 de juny de 2021
En l’àmbit educatiu, s’han desenvolupat una sèrie de xerrades pilot a les escoles i col·legis per a formar en convivència responsable i conservació compassiva, amb l’objectiu de generar la consciència necessària perquè els habitants de la regió protegeixin i cuidin el seu entorn, que és delicat i fràgil, i del qual depenen molts animals, però també la seva pròpia existència.
*Grup de nens i nenes a la jornada educativa promoguda per la Fundació Franz Weber
Les xerrades estan compostes per dues parts ben diferenciades: la primera d’elles busca avaluar el nivell de coneixement de l’alumnat i oferir la informació necessària per a comprendre la problemàtica i, la segona, proposa una sortida per l’illa per a descobrir els problemes esmentats a través d’un comptatge dels animals que vaguen pels carrers. La idea no és conèixer quants hi ha, sinó, més aviat, visibilitzar allò que s’ha tornat quotidià i ja no crida l’atenció. En finalitzar, es pretén que l’alumnat expressi les seves vivències i opinions perquè, entre totes, puguin reconèixer la importància d’instaurar una convivència responsable per a decréixer els impactes que la convivència actual pot tenir sobre les espècies endèmiques. L’estructura de les xerrades estan pensades perquè l’alumnat estableixi relacions entre una nova informació i els coneixements que ja posseeix, de tal manera que l’aprenentatge sigui consolidat i afermat significativament.
*Grup de nens i nenes a la jornada educativa promoguda per la Fundació Franz Weber
L’objectiu és poder portar aquestes xerrades a les escoles i col·legis locals perquè el 100% dels nens i les nenes d’entre 8 i 10 anys interioritzin la importància de la convivència responsable i, conseqüentment, es familiaritzin amb la nova Ordenança sobre fauna urbana. L’alumnat podrà desenvolupar actituds de cura i respecte cap als animals i el medi ambient estenent-se a tota la regió i reportant interessants canvis d’actitud entre les famílies.
*Grup de nens i nenes a la jornada educativa promoguda per la Fundació Franz Weber
El gran potencial que tenen els nens i nenes com a educadors de persones adultes sol ser menyspreat per a la societat, desaprofitant la valuosa oportunitat de convertir l’actual sistema educatiu en un sistema social i comunitari. És per això que, a través d’aquestes xerrades a les escoles, volem empoderar al màxim a la infància en pràctiques de convivència responsable, i que siguin ells i elles els qui transmetin el missatge. A més, amb aquesta dinàmica, estarem solucionant un dels problemes identificats en la comunitat local: la resistència als missatges “d’estrangers” a l’illa.
*Grup de nens i nenes a la jornada educativa promoguda per la Fundació Franz Weber
Donada aquesta situació, i la preocupant crisi climàtica en la qual estem immerses, l’educació ha de ser l’instrument per a aconseguir una transformació social i, juntament amb polítiques fermes i eficaces, que es puguin mitigar els efectes devastadors als quals ens haurem d’enfrontar. Durant tots aquests anys, l’educació ha servit per a proporcionar a l’alumnat coneixements de continguts específics per a avaluar què ha estat l’après. El desenvolupament d’habilitats essencials com la intel·ligència emocional, el pensament crític, la col·laboració, la comunicació o l’assertivitat han quedat fora dels currículums educatius.
És de vital importància i necessitat redissenyar els sistemes educatius perquè, com bé argumenta Zoe Weil (cofundadora i presidenta del Institute for Humane Education), les persones joves sàpiguen identificar l’arrel dels problemes i actuïn de manera responsable i compromesa per a solucionar-los.
Per a aconseguir aquest objectiu, les institucions i els professionals de l’educació han d’apostar per un canvi de paradigma i adaptar les seves pràctiques educatives a les necessitats del món actual, que permetin aconseguir les expectatives d’una societat més justa, ètica i sostenible. S’ha de treballar perquè les generacions venidores es converteixin en ‘generacions de solucionadores’ que, a través de diferents eines i coneixements específics, forgin el seu futur de manera conscient i sàpiguen discernir quines són les accions que estan perjudicant la salut planetària.
L’aprovació de l’Ordenança en San Cristóbal brinda una gran oportunitat a les persones del lloc, ja que, en assentar i posar en pràctica els principis de convivència responsable, es produirà una millora en la relació entre els animals i els humans, però, tanmateix, s’avançarà en el progrés de les relacions de les persones que formen la comunitat, potenciant entre els seus membres una visió més holística, ecològica i responsable del territori.
San Cristòbal aspira a marcar un abans i un després en la història de la convivència amb la fauna urbana, a convertir-se en un referent en conservació compassiva per als territoris illencs del planeta. Una ocasió que pot passar a ser un mirall en el món.
Natàlia Oriol
Coordinadora educativa de la Fundació Franz Weber