La missió del zoo de Barcelona és intervenir activament en la conservació de la naturalesa, d’aquesta manera justifica la seva permanència i l’existència de milers d’animals tancats en les seves instal·lacions.

ZOOXXI ha analitzat l’èxit del zoo de la capital catalana en l’acompliment dels objectius de conservació i reintroducció de les espècies que alberga. Ho ha fet a través d’una anàlisi estadística sobre el nombre d’animals en programes de conservació, el nombre d’animals reintroduits i el nombre d’animals que viuen en el zoo que no es troben amenaçats en la naturalesa. Aquest estudi s’ha dut a terme basant-se en els animals referenciats a el “Inventari de la Col·lecció Animal 31.12. 2013” realitzat pel zoo de Barcelona. En aquest informe no s’han analitzat altres programes de conservació en els quals participa el Zoo de Barcelona en col·laboració amb altres entitats o d’altres llocs del món si els animals involucrats no són els que viuen en les seves instal·lacions.

 

EAZA

El zoo de Barcelona pertany a l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA), qui estableix dos nivells de programes de cria:

El Programa Europeu d’Espècies Amenaçades o EEP (European Endangered SpeciesProgramme), que implica un maneig intensiu de la població d’una determinada espècie a través de la seva cria en captivitat a la xarxa de zoos que conformen la EAZA, per trobar-se amenaçada en la naturalesa.

El Llibre de registre Europeu ESB (EuropeanStudbook) per a espècies amb un nivell d’amenaça menor. Recopilen informació sobre naixements, morts, transferències i moviments dels zoos i aquaris de la EAZA.

 

Mamífers

El zoo de Barcelona, en 2013, albergava 602 individus mamífers, dels quals, 150 (el 24,92%) es trobaven en programes de conservació EEP, 94 (el 15,61%) es trobaven en el Llibre de registre Studbook i 358 (el 59,47%) no es trobaven en cap tipus de programa de la EAZA.

328 animals (el 54,48%) es trobaven en situació de Preocupació Menor (LC) o No Avaluats (NA) per la IUCN (International Union for Conservation of Nature). Aquests animals no es troben en perill en la naturalesa.

I tot per a què? Perquè d’aquest 24,92% de mamífers que en programes de conservació EEP solament s’hagi intentat la reintroducció efectiva i quantificable al medi de la Gasela Dorca Sahariana, la qual cosa suposa el 1% dels mamífers del zoo.

 

Aus

Al zoo de Barcelona, al 2013, vivien 693 aus de les quals 63 (el 9,09%) estaven en programes de conservació EEP, 89 (el 12,84%) es trobaven en el llibre de registre Studbook i 541 (el 78,07%) no es trobaven en cap tipus de programa de la EAZA.

502 individus (el 72,44%) es troben en situació de Preocupació menor o amenaçades a la naturalesa segons la IUCN.

Aquest patiment que els causem amb la captivitat és totalment gratuït, doncs no s’ha intentat la reintroducció de cap al seu hàbitat natural.

 

Rèptils

Al zoo de Barcelona vivien, al 2013, 415 rèptils, dels quals 24 (el 5,78%) es trobaven en programes de conservació EEP, 37 al llibre de registre Studbook (8,92%) i 354 individus (el 85,30%) no es troben en cap tipus de programa de la EAZA.

El 55,42% dels rèptils es trobaven en situació de LC (No amenaça), el 32,30%, o no avaluats.

No es realitzen programes de reintroducció efectiva de rèptils exòtics, no obstant això, sí es realitzen programes de cria i reintroducció efectiva al mitjà d’espècies autòctones com la tortuga Galápago leprós o la Tortuga mediterrània.

 

Amfibis

En 2013 el zoo de Barcelona albergava 189 individus. Cap d’ells es trobava en un programa de conservació EEP, 8 individus (4,23%) es trobaven al programa ESB de l’espècie Granota geganta de la illa Montserrat, la resta, 181 individus (el 95,77%) estaven sense cap tipus de programa de la EAZA.

61 amfibis (el 32,30%) es troben en situació LC o de no amenaça en la naturalesa.

De tots els programes de conservació establerts per la EAZA, solament 1 taxó es troba en programes que han aconseguit la reintroducció d’individus al medi, la qual cosa suposa el 0,3% dels taxons.

Fora de programes de la EAZA, sí es fa conservació i reintroducció d’espècies autòctones com el Tritó del Montseny o el Sapillo balear, que suposen el 15,38% dels taxons amfibis. En col·laboració amb entitats locals o la Generalitat de Catalunya, hi ha 10 taxons d’espècies autòctones en programes de reintroducció locals. Això suposa el 3% dels taxons.

Atenent a aquestes estadístiques, veiem com la majoria d’individus que viuen al zoo no tenen interès per a la conservació, doncs no estan en perill en la naturalesa. A més, la majoria d’ells no disposen de cap programa de reintroducció efectiu i quantificable.

La cria en captivitat no és efectiva per al manteniment de les poblacions si no es realitzen importants esforços per a la conservació dels hàbitats naturals, on la destinació dels recursos seria molt més efectiva. A més, els programes de reintroducció amb èxit són els de espècies autòctones.

Tot això ens porta a la conclusió de la necessitat d’un canvi urgent en el model de conservació dels zoos actuals, doncs no estem parlant d’una conservació dels animals i la naturalesa efectiva. Aquestes ridícules xifres no justifiquen la permanència de milers d’animals tancats en zoològics, animals que naixeran i moriran en captivitat sense cap oportunitat de conèixer el medi silvestre i amb efecte nul en els hàbitats naturals. Seguint amb aquest model, els animals desapareixeran de la naturalesa i pensarem que l’estat natural d’aquests és la captivitat.