Abr 10, 2019 | Bloc
Fernando Turmo, juntament amb la seva dona, la veterinària Rebeca Atencia, va decidir mudar-se a Congo i treballar per a la protecció dels ximpanzés. Fernando és el responsable de la producció de vídeos i fotos per a l’Institut Jane Goodall Congo i el Centre de Rehabilitació de Ximpanzés del IJG en Tchimpounga. D’aquesta manera fan arribar els programes d’educació i conscienciació a la ciutadania. Tots dos han pres el relleu de la famosa primatóloga Jane Goodall i junts dirigeixen el seu institut. Et dediques a la conservació dels grans simis. Per què aquestes espècies? Què et va cridar l’atenció sobre ells? Totes les espècies d’animals tenen el seu particular atractiu. Es pot aprendre molt d’elles, no només dels primats. Si els ximpanzés em van atreure d’una manera particular va ser perquè vaig veure en ells un pont entre nosaltres els humans i la resta d’animals. No estem sols. La vella cultura ens ha fet creure que nosaltres som quelcom apart i superior. Actualment aquest concepte està deixant pas a un altre més ajustat a la realitat. Nosaltres som un ésser més en aquest planeta i tenim el mateix dret a estar sobre ell que la resta, ni més ni menys. Els ximpanzés no són humans, però tenen molt de sapiens, són savis com nosaltres però en el seu context habitual que és la selva. Jo que he passat els meus últims catorze anys entre ximpanzés he vist coses increïbles. La seva capacitat cognitiva els permet adaptar-se a situacions variades i aconseguir superar desafiaments complexos. I el més interessant de tot, moltes de les maneres amb les quals solucionen aquests...
Abr 4, 2019 | Bloc
A pocs minuts d’haver llançat la convocatòria a una concentració de suport a la transformació del zoo, personalitats com Nathalie Seseña, Fernando Tejero, Nathalie Poza o Adriana Ozores es van adherir ahir a la convocatòria “Festa o Protesta?” El 3 de maig tindrà lloc, després d’haver superat amb èxit tots els tràmits dins de la institució municipal, la votació final de la Iniciativa que pretén transformar el zoo de Barcelona i adaptar-lo a la ciència i l’ètica del segle XXI Múltiples celebritats s’uneixen a la concentració del 3 de maig a la Plaça Sant Jaume, “Festa o protesta” que va convocar ahir la Iniciativa Ciutadana ZOOXXI. ZOOXXI és una Plataforma Animalista que, després de llançar la primera Iniciativa Ciutadana de la ciutat de Barcelona i haver superat amb èxit tots els tràmits dins de la institució municipal, s’enfronta a la votació final en menys d’un mes. D’aprovar-se, el zoo de Barcelona seria el primer a aplicar “una lògica del segle XXI” en el qual la conservació del zoo es faria principalment in situ, és a dir, als hàbitats naturals, i es mostraria aquest treball a través d’avançades tecnologies immersives dins de les seves instal·lacions. A més, proposa que els animals que hi hagi siguin provinents de rescats, fauna autòctona ferida o decomisos de tràfic il·legal, i que els únics que es reprodueixin siguin aquells que, a curt o llarg termini, es vagin a reintroduir a la naturalesa. Aquesta iniciativa ha captivat no només a la ciutadania barcelonina, sinó que també s’han sumat coneguts activistes com Ruth Toledano, directora del blog animalista El Caballo de Nietzsche de eldiario.es o Óscar...
Abr 3, 2019 | Bloc
Just a un mes vista de la votació final, la Iniciativa Ciutadana ZOOXXI convoca una concentració durant el ple municipal de Barcelona on es decidirà el futur del zoo. El dia que cataloga com “la frontissa històrica” entre els zoològics que avui repudiem i aquells que en el futur donarem suport, tal com avui donem suport a les reserves, els refugis i els santuaris. La plataforma animalista denúncia que està sent víctima d’atacs per part dels lobbies internacionals que promouen el trànsit legal d’espècies entre zoos “saben que hi haurà un efecte dominó, i Barcelona no serà una anècdota sinó la primera peça” Després d’haver organitzat una mobilització sense precedents, la Iniciativa Ciutadana ZOOXXI s’enfronta a l’acte final: una gran concentració, una mostra de força. Encara queda un mes de recorregut on s’enfronta a l’exposició pública, les al·legacions dels partits polítics i la votació final, que tindrà lloc en l’últim plenari del mandat: el 3 de maig. Després d’una època en el qual el treball s’ha centrat en l’administració pública, la Plataforma animalista demana de nou la mobilització ciutadana. Torna la mobilització de ZOOXXI “Protestarem perquè el zoo continuarà capturant animals de la naturalesa o festejarem perquè s’orientarà a reintroduir-los? Protestarem perquè el zoo continuarà matant animals o festejarem perquè els protegirem als hàbitats naturals? Protestarem perquè el zoo es mantindrà al marge dels milers d’individus confiscats del tràfic il·legal o festejarem perquè aprofitarà les seves instal·lacions i els professionals per a donar-los recer? Protestarem perquè el zoo continuarà negant les emocions dels animals o festejarem perquè la nova ciència començarà a tenir en compte les emocions dels individus?...
Mar 14, 2019 | Bloc
“Si els zoos fessin tot el que diuen que fan, ZOOXXI mancaria de sentit” Leonardo Anselmi, Coordinador General de ZOOXXI. Són moltes les veus que demanen un canvi al zoo de Barcelona, una transformació, una adaptació al segle XXI. Són diferents els models que es proposen per a dur a terme aquest canvi. Però abans de decantar-se per un model o un altre és necessari analitzar per què és necessari aquest canvi, quins són els errors que han de ser corregits i de quina manera executar aquesta transformació perquè sigui un zoo més ètic, científic, educatiu i ciutadà. El zoo és un error històric Barcelona va ser part interessada d’una metròpoli. Necessitaven vendre al món que Espanya continuava sent una potència colonial i, amb el suport de les institucions oficials franquistes, van convertir a Guinea Equatorial en una font de matèries primeres com el cafè, el cacau o la fusta tropical, i en un símbol d’una Àfrica enigmàtica que va ser objectiu de científics i exploradors. En 1959, amb l’impuls d’Antoni Jonch, director del Zoo de Barcelona i molt pròxim a l’alcalde Josep Maria de Porcioles, es va crear Ikunde, Centre d’Experimentació i Adaptació Animal amb un discurs de recerca però amb un objectiu comercial de la flora i sobretot de la fauna local. Ikunde, a pocs quilòmetres de Bata, era un espai finançat pel zoològic de Barcelona, el Museu d’Etnologia i Parcs i Jardins de l’Ajuntament. Durant una dècada, Ikunde va aprovisionar d’una gran part dels fons zoològics, etnològics, arqueològics i botànics de l’Ajuntament de Barcelona. Les captures d’animals eren constants en aquells anys, i en tractar-se d’una...
Feb 20, 2019 | Bloc
Un grup d’empleats i empleades del zoo de Barcelona han estat movent per les xarxes aquest cartell sobre les nostres afirmacions sobre l’elefanta Susi: Ara, nosaltres respondrem aquestes qüestions, una per una i amb fonaments: Al 2008 el zoològic de Barcelona tenia dues elefantes: la Susi i la Alícia. La Alícia, la matriarca, patia problemes digestius i van optar per eutanasiar-la. El procés de sedació previ (a través de dards tranquilitzants), es va fer mentre el zoo estava obert al públic i davant dels nens i nenes de l’escola Caritat Serinyana de Cadaqués, que estava visitant el centre. “Els nens avançaven ansiosos als mestres, semblava que els faltava temps per a veure tot. De sobte van tornar nerviosos cap a nosaltres, preocupats i inquiets, i ens van preguntar “És de debò o de mentida?”. No enteníem a què es referien fins que van aclarir que parlaven d’un dels dos elefants del recinte. Al que la nostra resposta immediata va ser “Doncs clar que és real si ens trobem en un zoo, un espai on s’exhibeixen animals vius!” Els alumnes ens insistien “Però és que no ho sembla! No es mou!”. Va ser llavors quan ens acostem i també els adults quedem atònits: en el limitat recinte hi havia un elefant totalment immòbil amb la pota posterior esquerra flexionada cap endarrere. Aquesta imatge era tan inversemblant que realment semblava una escultura massissa de pedra. L’altre elefant estava agitat i no parava de moure’s: se li veia inquiet i molt alterat. Intentant esbrinar què és el que passava, observem quatre dards tranquil·litzants, sedants o inmovilizantesclavats entre la cuixa dreta i l’esquena de...
This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish.Accept Read More Privacy & Cookies Policy
