Floquet de Neu i la colònia franquista de Barcelona

Floquet de Neu i la colònia franquista de Barcelona

Qui no recorda en Floquet de Neu al seu recinte del Zoo de Barcelona enfadat o donant-nos l’esquena? El que potser poques persones recorden o saben és el vincle colonial de Barcelona amb Guinea que el goril·la albí va acabar simbolitzant. Barcelona va ser part interessada d’una metròpolis. “Necessitaven” vendre al món que Espanya era una potència colonial i, amb el recolzament de les institucions oficials franquistes, van convertir Guinea Equatorial en una font de matèries primes com el cafè, el cacau o la fusta tropical i en un símbol d’una Àfrica enigmàtica que va ser objectiu de científics i exploradors. L’any 1959, amb l’impuls d’Antoni Jonch, director del zoo de Barcelona i proper a l’alcalde Josep Maria de Porcioles, es creà Ikunde, un Centre d’Experimentació i Adaptació Animal amb un objectiu d’investigació, però també comercial, de flora i sobre tot fauna local. Ikunde era un espai finançat pel zoològic de Barcelona, el Museu Etnològic i Parcs i Jardins de l’Ajuntament. Les captures d’animals eren constants en aquells anys, al tractar-se d’una colònia espanyola tenia un cost molt econòmic. L’octubre de 1966, uns camperols guineans van ferir una femella de goril·la i van capturar la seva cria, un goril·la albí. El van vendre a Jordi Sabater, qui estava a càrrec del centre d’aclimatació i conservació d’animals d’Ikunde. Va ser ell qui li va posar el popular nom Floquet de Neu. Quan en Floquet tenia poc més de dos anys, el 19 de març de 1967, va ser traslladat a Barcelona com un regal a l’alcalde, el va rebre al seu despatx.   La Barcelona franquista va trobar, doncs, un...
El 86% de les espècies de la Terra encara no han estat descobertes

El 86% de les espècies de la Terra encara no han estat descobertes

Sabies que el nostre planeta és la llar de 8,7 milions d’espècies? L’ésser humà només en coneix 1,2 milions. Encara som uns ignorants, coneixes alguna d’aquestes espècies?   Armadillo truncat Aquest mamífer nocturn habita a la regió central de l’Argentina. S’alimenta principalment de formigues i larves, així com de cucs, cargols, plantes i arrels. Quan es sent amenaçat s’enterra del tot.     Pop Dumbo És una espècie de mol·lusc cefalòpode anomenat pop Dumbo per les seves aletes, que semblen orelles. Viu a 3.000 o 5.000 metres de profunditat, sense cap tipus de llum i aguantant pressions de fins a 200 atmosferes. S’alimenta de cargols, cucs, bivalves, crustacis i copèpodes.     Granota fantasma Es tracta d’un amfibi originari de Sudàfrica que viu en rierols de muntanya i voltants. Els coixinets adhesius que té als dits permet que pugui escalar sobre les roques en aigües de corrents ràpides.   Potoo Aquesta au nocturna viu a l’Amèrica del Sud i a l’Amèrica Central, així com a les illes del Carib de Jamaica, Hispaniola i Tobago. S’alimenta d’insectes.   Vivim aliens/es a la majoria d’espècies amb les que cohabitem el planeta. Sense adonar-nos-en, 3 espècies desapareixen cada hora, cada dia més de 150 i cada any entre 18.000 i 55.000, en l’absoluta majoria dels casos a conseqüència de l’activitat humana. El ritme actual de pèrdua de la biodiversitat és 100.000 vegades major que la que es donaria per causes naturals. Aquestes xifres signifiquen que molts organismes desapareixeran abans, fins i tot, que sapiguem de la seva existència. Mentrestant, els zoos afirmen ser centres que conserven la biodiversitat del planeta, però el...
La captivitat no és innòcua

La captivitat no és innòcua

La captivitat no és una tortura tan clara com ho podria ser la tauromàquia, però provoca un gran patiment, un patiment que tenim tan normalitzat dins la nostra societat que sovint som incapaços d’identificar-lo. No, la captivitat no és innòcua i té greus conseqüències sobre la salut física i psíquica dels animals. Els animals que viuen en captiveri conviuen amb la frustració i amb una sèrie de comportaments que no són habituals als seus hàbitats naturals. Una mostra clara de la tortura que suposa la captivitat per als animals són els comportaments estereotipats que mostren els individus dels zoològics. Les estereotípies són comportaments repetitius que no tenen un objectiu o funció evidents. Es donen a causa d’entorns artificials que impedeixen als individus satisfer les seves necessitats biològiques. Desenvolupen comportaments que no existeixen a la naturalesa. Les causes principals de les estereotípies són la frustració, l’estrès inevitable, la por, les restriccions i la falta d’estimulació. Amb una sola visita al zoo de Barcelona es pot apreciar el patiment dels animals que hi viuen. Si bé és cert que alguns individus ja tenien estereotípies abans d’arribar-hi, el zoo tampoc ha estat capaç de corregir-les. Les estereotípies es manifesten al moment de l’estrès, de la inadaptació, de la frustració, etc. i es corregeixen quan aquests elements són superats. ZOOXXI va elaborar informes que descrivien les condicions de vida de diverses espècies que actualment acull el zoo de Barcelona. Comparen la seva vida a l’hàbitat natural i les conseqüències que el captiveri produeix sobre la salut física i psicològica dels individus que viuen al zoo de Barcelona.   Ós bru Al zoo de...
Entre 3000 i 5000 animals sans son morts als zoos europeus

Entre 3000 i 5000 animals sans son morts als zoos europeus

“Si després d’haver considerat solucions alternatives, es considera necessari sacrificar un animal, la tècnica ha de garantir una mort ràpida sense patiment”, com recull el manual de bones pràctiques de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA). La mort d’animals sans per qüestions de gestió, per no saber què fer-ne, una pràctica coneguda com a ‘culling’ (selecció), és legal i es troba recollida al manual de bones pràctiques de les associacions europees i internacionals de zoos i aquaris (EAZA i WAZA) de les quals el zoo de Barcelona forma part. El Dr. Lesley Dickie, director executiu de l’EAZA estima que en un zoològic es maten entre 3.000 i 5.000 animals sota aquests criteris. Hem escollit 4 casos de bullying a Europa que han tingut un gran impacte en la societat.   Marius   Va ser el primer cas de culling que va sortir a la llum i va crear una gran commoció en la societat, ja que es va dur a terme davant d’una desena de nens i nenes. Marius era una girafa de 18 mesos que havia nascut al zoològic de Copenhaguen. Després d’arribar a la seva maduresa sexual, i tot i estar sana, va ser considerada genèticament no apta per a la seva reproducció. El zoo va consultar amb el coordinador de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris per aquesta espècie i, al no trobar una alternativa viable segons el seu criteri, es va decidir la mort del jove animal.     Els nilgaus del zoo de Barcelona   A finals de 2015 l’Associació Animalista Libera! va denunciar al Zoo de Barcelona per haver matat dues ries...
“Bongo. Petita història d’un ximpanzé”

“Bongo. Petita història d’un ximpanzé”

  “Us imagineu que un dia, de cop i volta, us separen de la vostra família, us tanquen a viure sols dins d’una gàbia i us obliguen a fer ximpleries davant d’un munt de gent estranya? Així comença la història d’en Bongo, una cria de ximpanzé, que haurà d’enfrontar-se a una nova vida”.   Hem tingut la sort d’entrevistar Blanca Martí, professora, il·lustradora i autora del conte “Bongo. Petita història d’un ximpanzé” publicat per la Fundació MONA. Aquesta Fundació és un centre a la província de Girona on es rehabiliten macacos i ximpanzés procedents de situacions de maltractament. A MONA hi ha des d’animals que han estat al circ fins a protagonistes d’anuncis de televisió, que ara poden gaudir d’una segona oportunitat. Li hem preguntat a la Blanca sobre il·lustració, sobre activisme animalista a través de l’art i sobre la infància.     Com vas arribar a treballar per a la Fundació MONA?   Vaig començar fa molt molt temps com a professora de cursos de dibuix. Amb el temps vaig començar a treballar al Màster de Primatologia, fent l’apartat d’il·lustració de primats. Sempre hem tingut molt bona relació. Fa un any em van proposar l’idea del conte “Bongo. Petita història d’un ximpanzé” i vam començar a treballar-hi. Vam escollir a en Bongo perquè és l’estrella de la Fundació, és el més conegut.   Ets il·lustradora de formació i professió. També per passió?   Sí. De fet, la meva formació és d’Història de l’Art, no vinc ni tan sols del món de la il·lustració, però després em vaig anar especialitzant en il·lustració científica perquè és el que realment m’agrada....