Entre 3000 i 5000 animals sans son morts als zoos europeus

Entre 3000 i 5000 animals sans son morts als zoos europeus

“Si després d’haver considerat solucions alternatives, es considera necessari sacrificar un animal, la tècnica ha de garantir una mort ràpida sense patiment”, com recull el manual de bones pràctiques de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA). La mort d’animals sans per qüestions de gestió, per no saber què fer-ne, una pràctica coneguda com a ‘culling’ (selecció), és legal i es troba recollida al manual de bones pràctiques de les associacions europees i internacionals de zoos i aquaris (EAZA i WAZA) de les quals el zoo de Barcelona forma part. El Dr. Lesley Dickie, director executiu de l’EAZA estima que en un zoològic es maten entre 3.000 i 5.000 animals sota aquests criteris. Hem escollit 4 casos de bullying a Europa que han tingut un gran impacte en la societat.   Marius   Va ser el primer cas de culling que va sortir a la llum i va crear una gran commoció en la societat, ja que es va dur a terme davant d’una desena de nens i nenes. Marius era una girafa de 18 mesos que havia nascut al zoològic de Copenhaguen. Després d’arribar a la seva maduresa sexual, i tot i estar sana, va ser considerada genèticament no apta per a la seva reproducció. El zoo va consultar amb el coordinador de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris per aquesta espècie i, al no trobar una alternativa viable segons el seu criteri, es va decidir la mort del jove animal.     Els nilgaus del zoo de Barcelona   A finals de 2015 l’Associació Animalista Libera! va denunciar al Zoo de Barcelona per haver matat dues ries...
“Bongo. Petita història d’un ximpanzé”

“Bongo. Petita història d’un ximpanzé”

  “Us imagineu que un dia, de cop i volta, us separen de la vostra família, us tanquen a viure sols dins d’una gàbia i us obliguen a fer ximpleries davant d’un munt de gent estranya? Així comença la història d’en Bongo, una cria de ximpanzé, que haurà d’enfrontar-se a una nova vida”.   Hem tingut la sort d’entrevistar Blanca Martí, professora, il·lustradora i autora del conte “Bongo. Petita història d’un ximpanzé” publicat per la Fundació MONA. Aquesta Fundació és un centre a la província de Girona on es rehabiliten macacos i ximpanzés procedents de situacions de maltractament. A MONA hi ha des d’animals que han estat al circ fins a protagonistes d’anuncis de televisió, que ara poden gaudir d’una segona oportunitat. Li hem preguntat a la Blanca sobre il·lustració, sobre activisme animalista a través de l’art i sobre la infància.     Com vas arribar a treballar per a la Fundació MONA?   Vaig començar fa molt molt temps com a professora de cursos de dibuix. Amb el temps vaig començar a treballar al Màster de Primatologia, fent l’apartat d’il·lustració de primats. Sempre hem tingut molt bona relació. Fa un any em van proposar l’idea del conte “Bongo. Petita història d’un ximpanzé” i vam començar a treballar-hi. Vam escollir a en Bongo perquè és l’estrella de la Fundació, és el més conegut.   Ets il·lustradora de formació i professió. També per passió?   Sí. De fet, la meva formació és d’Història de l’Art, no vinc ni tan sols del món de la il·lustració, però després em vaig anar especialitzant en il·lustració científica perquè és el que realment m’agrada....
Intercanvi d’animals entre zoos: el tràfic legal del patiment

Intercanvi d’animals entre zoos: el tràfic legal del patiment

Milers d’individus són intercanviats entre zoos del món anualment. El Living Planet Index ha revelat que les poblacions globals d’animals van disminuir un 58% entre 1970 i 2012, i que podríem presenciar un descens de dos terços fins el 2020. Paral·lelament, el número de zoos a Europa no ha parat de créixer i enfortir-se. El model de conservació que defensen els zoos actualment es basa en reproduir i mantenir animals en captivitat mitjançant plans de col·lecció i gestió sense cap efecte en la conservació dels animals a la naturalesa, ja que en la majoria dels casos no es contempla la reintroducció dels individus. Aquests plans de conservació ex situ comporten l’intercanvi massiu d’animals entre zoos i matar aquells individus per als qui no troben un nou destí. Sota el paraigües legal de l’EAZA (Associació Europea de Zoos i Aquaris), una institució privada de la qual forma part el zoo de Barcelona amb prop de 400 zoològics més , aquests centres reprodueixen animals en captivitat, sent escassíssims els programes en els quals intervenen de forma efectiva per reintroduir els seus animals o protegir els seus hàbitats. El seu argument és que si l’espècie desapareix a la naturalesa, als zoos hi haurà el número suficient d’individus que garanteixi salvar-la, sent secundari el problema de la impossibilitat de reintroduir la majoria d’animals criats en captivitat. És obvi que la disminució de les poblacions d’animals a la natura no està causada directament pels zoos, però el que sí és cert és que la manera de treballar dels zoos actuals no contribueix de forma efectiva i eficient a frenar aquesta pèrdua de poblacions a...
Quan deixarà d’haver-hi animals al zoo?

Quan deixarà d’haver-hi animals al zoo?

El tràfic il·legal de fauna silvestre mou prop de 19 mil milions de dòlars anuals, una xifra que només superen els diners generats pel mercat negre de la droga, les armes i el tràfic d’éssers humans. Es tracta d’una activitat que posa en risc la sostenibilitat, la biodiversitat i la viabilitat d’algunes espècies, a més de provocar un patiment enorme als individus matats i capturats, així com al grup familiar quan un o diversos dels seus membres desapareix per sempre. Es tracta d’un negoci que continua estant menys perseguit que altres tipus de comerç il·legal. Cada any es maten una mitjana de 100 tigres, 30.000 elefants, més de 1.000 rinoceronts i més de 100.000 pangolins. Estem parlant de que cada dia més de 80 elefants són morts per obtenir el marfil dels seus ullals. Si continuem a aquest ritme, en només 15 anys podríem ser testimonis de la desaparició dels elefants salvatges. Els animals exòtics són matats i capturats per diverses raons, totes fruit de l’egoisme humà, del colonialisme de la nostra espècie sobre la resta del planeta. Elefants i tortugues han de morir perquè les seves dents o la seva closca serveixin de decoració, rèptils i grans felins són caçats perquè ens puguem vestir amb les seves pells, rinoceronts i pangolins per les falses creences que les seves banyes i la seva carn són beneficioses per a la nostra salut, la caça per plaer d’alguns, especialment occidentals, és de les pràctiques que més vides s’enduu… A més, qualsevol animal, des d’un lloro a un tigre fins un mono o una serp poden convertir-se en peces mestres d’alguna col·lecció...
Tecnologia, educació i conservació efectiva de la biodiversitat

Tecnologia, educació i conservació efectiva de la biodiversitat

El model de reconversió ZOOXXI el conformen uns eixos bàsics que no es poden dissociar. En aquest sentit, objecte d’aquest article, la tecnologia experimental al zoo sempre està associada a un procés educatiu i a la sostenibilitat econòmica. Per entendre l’abast de la proposta s’ha de conèixer com es duu a terme la conservació de les espècies animals, basada en el que es denomina conservació ex situ o in situ. La conservació ex situ és aquella que es desenvolupa sobre l’animal, però fora del seu entorn natural. La conservació in situ són totes aquelles accions destinades a protegir una espècie al seu hàbitat natural. Els zoos realitzen majoritàriament conservació ex situ d’animals exòtics, mitjançant la cria d’animals en captivitat. Les cries nascudes en captiveri pateixen, generalment, algun d’aquests 3 destins: Es reintrodueixen a la natura. Opció extremadament difícil i complexa i la que menys es practica. La majoria d’animals criats en captivitat no saben adaptar-se a una vida en un hàbitat natural. Es mantenen en captivitat de per vida. Aquest és el destí de la majoria. L’animal es manté en captivitat perquè tingui cries que també seran mantingudes en captivitat, i així successivament. L’objectiu és garantir que sempre hi haurà animals per exposar i intercanviar entre els zoos. Els maten. Quan una cria, o la presència d’un individu, distorsiona la dinàmica del grup captiu, la seva integritat genètica, o no hi ha espai a la instal·lació, o altres raons que converteixen l’animal en un ‘excedent’ pel zoo que no el pot reubicar, el mata. Aquesta pràctica es coneix com a ‘culling’, és habitual als zoos i està recollida als...