ZOOXXI respon a Jaume Collboni

ZOOXXI respon a Jaume Collboni

El líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, després de votar a favor de la tramitació de la Iniciativa Ciutadana ZOOXXI, ha anunciat que el seu grup presentarà avui a la Comissió d’Ecologia, un prec perquè l’Ajuntament de Barcelona aprovi durant el termini d’un mes la proposta pel “Pla Estratègic 2018 – 2031”, sense respectar així un model de participació democràtica. La Plataforma ZOOXXI afirma que, si bé és cert que el model proposat pel zoo de Barcelona redueix el nombre d’espècies, no canvia la destinació de barrots de cada un dels individus, doncs són mínims els programes de reintroducció i fins i tot hi haurà la necessitat de capturar animals de la natura. La Plataforma ZOOXXI, la Iniciativa Ciutadana de la qual es troba en fase de tramitació dins de la institució municipal i espera ser aprovada a principis del 2019, declara que el PSC, després d’haver votat a favor de la tramitació de la Iniciativa Ciutadana ZOOXXI, no està respectant el procés de participació democràtica. Jaume Collboni, líder del PSC a Barcelona, ha anunciat que el seu grup presentarà avui a la Comissió d’Ecologia, un prec perquè l’Ajuntament de Barcelona aprovi durant el termini d’un mes la proposta pel “Pla Estratègic 2018 – 2031” que, segons la plataforma animalista, no va en la línia de la Iniciativa Ciutadana, que preval per sobre del modelo proposat pel Zoo de Barcelona, en tractar-se d’una modificació d’ordenança municipal. Aquí també caldrà treballar més el text. Des de ZOOXXI, a més, recorden a Collboni que “la seva proposta és demagògica, doncs d’aprovar-se la Iniciativa Ciutadana, en tractar-se d’una modificació de l’Ordenança, tindria prioritat... read more
La Susi i els inicis de ZOOXXI

La Susi i els inicis de ZOOXXI

La Susi és una de les tres elefantes que encara estan tancades al Zoo de Barcelona. Va néixer salvatge a l’Àfrica, es calcula que pels volts de l’any 1973, on va ser capturada. Segurament la Susi va ser un dels milers i milers de casos en els que la caça deixava animals orfes que eren atrapats per actuar en circs o exhibir als zoos. Es torna a tenir notícies d’ella a les instal·lacions de Safari Park Vergel (Alacant), des d’on va ser traslladada al Zoo de Barcelona l’any 2002. Allà va compartir instal·lació amb l’Alicia, que es va convertir en la seva companya i matriarca. El febrer de 2008 l’Alicia va ser eutanasiada per uns suposats problemes digestius davant de la Susi, que va entrar en un estat de depressió seriós, fins al punt que la seva vida corria perill. L’any 2009, davant la preocupació per la salut de l’elefanta, que va commoure el món sencer, l’ONG Libera! va llançar la campanya “LIBERA a Susi!” amb l’objectiu de traslladar-la a un santuari que li permetés acabar la seva vida en un estat de semi-llibertat. Tanmateix, el lobby europeu de zoos i aquaris, l’EAZA (Associació Europea de Zoos i Aquaris) va intervenir a l’Ajuntament de Barcelona perquè el trasllat no es pogués fer.   Va ser llavors quan ens vam donar que el cau dels zoològics era molt més profund del que crèiem, que la mà que mou el bressol s’amaga: els lobbys. “Si no aconseguim salvar a la Susi, els salvarem a tots”, vam dir. Per això vam posar en marxa la campanya ZOOXXI, per reconvertir tots els zoològics... read more
Catalunya, líder en polítiques de protecció animal

Catalunya, líder en polítiques de protecció animal

Per què ZOOXXI comença a Barcelona? La sensibilitat ciutadana de la capital catalana per la protecció dels animals és de les més altes d’Europa, com es demostra a les seves lleis: Està prohibit el sacrifici de gossos i gats abandonats L’any 2003, el Parlament català va aprovar per unanimitat una llei de protecció animal que prohibia expressament el sacrifici de gats i gossos a les instal·lacions per al manteniment d’animals de família. Això suposa que les administracions estan obligades a mantenir de per vida tots els animals abandonats i a fer-se càrrec de les despeses. Això es complementa amb una multa de fins a 20.000€ per l’abandonament d’un gos o un gat. Els Ajuntaments de Catalunya estan obligats a crear un registre censal de gats i gossos, que hi han d’estar inscrits obligatòriament.   Els animals no es consideren coses Des de l’any 2006, Catalunya reconeix els animals com a éssers vius dotats de sensibilitat i no coses o béns immobles com es feia fins llavors. Fins aquell moment, els animals de família podien ser embargats o executats pel creditor per indemnitzar un deute. Podien ser subhastats per liquidar una societat de guanys, en cas de separacions o divorcis no amistosos, podien ser objecte de litigi com si fossin un pis o un cotxe, sense que ningú vetllés pel seu benestar. Des de 2005, els animals són éssers vius, éssers que senten i estan subjectes a drets. Ja no són propietat i la seva vida i dignitat s’han de protegir. El codi civil català va ser el tercer de món a distingir els animals de les coses. Estan prohibides... read more
Floquet de Neu i la colònia franquista de Barcelona

Floquet de Neu i la colònia franquista de Barcelona

Qui no recorda en Floquet de Neu al seu recinte del Zoo de Barcelona enfadat o donant-nos l’esquena? El que potser poques persones recorden o saben és el vincle colonial de Barcelona amb Guinea que el goril·la albí va acabar simbolitzant. Barcelona va ser part interessada d’una metròpolis. “Necessitaven” vendre al món que Espanya era una potència colonial i, amb el recolzament de les institucions oficials franquistes, van convertir Guinea Equatorial en una font de matèries primes com el cafè, el cacau o la fusta tropical i en un símbol d’una Àfrica enigmàtica que va ser objectiu de científics i exploradors. L’any 1959, amb l’impuls d’Antoni Jonch, director del zoo de Barcelona i proper a l’alcalde Josep Maria de Porcioles, es creà Ikunde, un Centre d’Experimentació i Adaptació Animal amb un objectiu d’investigació, però també comercial, de flora i sobre tot fauna local. Ikunde era un espai finançat pel zoològic de Barcelona, el Museu Etnològic i Parcs i Jardins de l’Ajuntament. Les captures d’animals eren constants en aquells anys, al tractar-se d’una colònia espanyola tenia un cost molt econòmic. L’octubre de 1966, uns camperols guineans van ferir una femella de goril·la i van capturar la seva cria, un goril·la albí. El van vendre a Jordi Sabater, qui estava a càrrec del centre d’aclimatació i conservació d’animals d’Ikunde. Va ser ell qui li va posar el popular nom Floquet de Neu. Quan en Floquet tenia poc més de dos anys, el 19 de març de 1967, va ser traslladat a Barcelona com un regal a l’alcalde, el va rebre al seu despatx.   La Barcelona franquista va trobar, doncs, un... read more
El 86% de les espècies de la Terra encara no han estat descobertes

El 86% de les espècies de la Terra encara no han estat descobertes

Sabies que el nostre planeta és la llar de 8,7 milions d’espècies? L’ésser humà només en coneix 1,2 milions. Encara som uns ignorants, coneixes alguna d’aquestes espècies?   Armadillo truncat Aquest mamífer nocturn habita a la regió central de l’Argentina. S’alimenta principalment de formigues i larves, així com de cucs, cargols, plantes i arrels. Quan es sent amenaçat s’enterra del tot.     Pop Dumbo És una espècie de mol·lusc cefalòpode anomenat pop Dumbo per les seves aletes, que semblen orelles. Viu a 3.000 o 5.000 metres de profunditat, sense cap tipus de llum i aguantant pressions de fins a 200 atmosferes. S’alimenta de cargols, cucs, bivalves, crustacis i copèpodes.     Granota fantasma Es tracta d’un amfibi originari de Sudàfrica que viu en rierols de muntanya i voltants. Els coixinets adhesius que té als dits permet que pugui escalar sobre les roques en aigües de corrents ràpides.   Potoo Aquesta au nocturna viu a l’Amèrica del Sud i a l’Amèrica Central, així com a les illes del Carib de Jamaica, Hispaniola i Tobago. S’alimenta d’insectes.   Vivim aliens/es a la majoria d’espècies amb les que cohabitem el planeta. Sense adonar-nos-en, 3 espècies desapareixen cada hora, cada dia més de 150 i cada any entre 18.000 i 55.000, en l’absoluta majoria dels casos a conseqüència de l’activitat humana. El ritme actual de pèrdua de la biodiversitat és 100.000 vegades major que la que es donaria per causes naturals. Aquestes xifres signifiquen que molts organismes desapareixeran abans, fins i tot, que sapiguem de la seva existència. Mentrestant, els zoos afirmen ser centres que conserven la biodiversitat del planeta, però el... read more
La captivitat no és innòcua

La captivitat no és innòcua

La captivitat no és una tortura tan clara com ho podria ser la tauromàquia, però provoca un gran patiment, un patiment que tenim tan normalitzat dins la nostra societat que sovint som incapaços d’identificar-lo. No, la captivitat no és innòcua i té greus conseqüències sobre la salut física i psíquica dels animals. Els animals que viuen en captiveri conviuen amb la frustració i amb una sèrie de comportaments que no són habituals als seus hàbitats naturals. Una mostra clara de la tortura que suposa la captivitat per als animals són els comportaments estereotipats que mostren els individus dels zoològics. Les estereotípies són comportaments repetitius que no tenen un objectiu o funció evidents. Es donen a causa d’entorns artificials que impedeixen als individus satisfer les seves necessitats biològiques. Desenvolupen comportaments que no existeixen a la naturalesa. Les causes principals de les estereotípies són la frustració, l’estrès inevitable, la por, les restriccions i la falta d’estimulació. Amb una sola visita al zoo de Barcelona es pot apreciar el patiment dels animals que hi viuen. Si bé és cert que alguns individus ja tenien estereotípies abans d’arribar-hi, el zoo tampoc ha estat capaç de corregir-les. Les estereotípies es manifesten al moment de l’estrès, de la inadaptació, de la frustració, etc. i es corregeixen quan aquests elements són superats. ZOOXXI va elaborar informes que descrivien les condicions de vida de diverses espècies que actualment acull el zoo de Barcelona. Comparen la seva vida a l’hàbitat natural i les conseqüències que el captiveri produeix sobre la salut física i psicològica dels individus que viuen al zoo de Barcelona.   Ós bru Al zoo de... read more
Entre 3000 i 5000 animals sans son morts als zoos europeus

Entre 3000 i 5000 animals sans son morts als zoos europeus

“Si després d’haver considerat solucions alternatives, es considera necessari sacrificar un animal, la tècnica ha de garantir una mort ràpida sense patiment”, com recull el manual de bones pràctiques de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA). La mort d’animals sans per qüestions de gestió, per no saber què fer-ne, una pràctica coneguda com a ‘culling’ (selecció), és legal i es troba recollida al manual de bones pràctiques de les associacions europees i internacionals de zoos i aquaris (EAZA i WAZA) de les quals el zoo de Barcelona forma part. El Dr. Lesley Dickie, director executiu de l’EAZA estima que en un zoològic es maten entre 3.000 i 5.000 animals sota aquests criteris. Hem escollit 4 casos de bullying a Europa que han tingut un gran impacte en la societat.   Marius   Va ser el primer cas de culling que va sortir a la llum i va crear una gran commoció en la societat, ja que es va dur a terme davant d’una desena de nens i nenes. Marius era una girafa de 18 mesos que havia nascut al zoològic de Copenhaguen. Després d’arribar a la seva maduresa sexual, i tot i estar sana, va ser considerada genèticament no apta per a la seva reproducció. El zoo va consultar amb el coordinador de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris per aquesta espècie i, al no trobar una alternativa viable segons el seu criteri, es va decidir la mort del jove animal.     Els nilgaus del zoo de Barcelona   A finals de 2015 l’Associació Animalista Libera! va denunciar al Zoo de Barcelona per haver matat dues ries... read more
“Bongo. Petita història d’un ximpanzé”

“Bongo. Petita història d’un ximpanzé”

  “Us imagineu que un dia, de cop i volta, us separen de la vostra família, us tanquen a viure sols dins d’una gàbia i us obliguen a fer ximpleries davant d’un munt de gent estranya? Així comença la història d’en Bongo, una cria de ximpanzé, que haurà d’enfrontar-se a una nova vida”.   Hem tingut la sort d’entrevistar Blanca Martí, professora, il·lustradora i autora del conte “Bongo. Petita història d’un ximpanzé” publicat per la Fundació MONA. Aquesta Fundació és un centre a la província de Girona on es rehabiliten macacos i ximpanzés procedents de situacions de maltractament. A MONA hi ha des d’animals que han estat al circ fins a protagonistes d’anuncis de televisió, que ara poden gaudir d’una segona oportunitat. Li hem preguntat a la Blanca sobre il·lustració, sobre activisme animalista a través de l’art i sobre la infància.     Com vas arribar a treballar per a la Fundació MONA?   Vaig començar fa molt molt temps com a professora de cursos de dibuix. Amb el temps vaig començar a treballar al Màster de Primatologia, fent l’apartat d’il·lustració de primats. Sempre hem tingut molt bona relació. Fa un any em van proposar l’idea del conte “Bongo. Petita història d’un ximpanzé” i vam començar a treballar-hi. Vam escollir a en Bongo perquè és l’estrella de la Fundació, és el més conegut.   Ets il·lustradora de formació i professió. També per passió?   Sí. De fet, la meva formació és d’Història de l’Art, no vinc ni tan sols del món de la il·lustració, però després em vaig anar especialitzant en il·lustració científica perquè és el que realment m’agrada.... read more
Intercanvi d’animals entre zoos: el tràfic legal del patiment

Intercanvi d’animals entre zoos: el tràfic legal del patiment

Milers d’individus són intercanviats entre zoos del món anualment. El Living Planet Index ha revelat que les poblacions globals d’animals van disminuir un 58% entre 1970 i 2012, i que podríem presenciar un descens de dos terços fins el 2020. Paral·lelament, el número de zoos a Europa no ha parat de créixer i enfortir-se. El model de conservació que defensen els zoos actualment es basa en reproduir i mantenir animals en captivitat mitjançant plans de col·lecció i gestió sense cap efecte en la conservació dels animals a la naturalesa, ja que en la majoria dels casos no es contempla la reintroducció dels individus. Aquests plans de conservació ex situ comporten l’intercanvi massiu d’animals entre zoos i matar aquells individus per als qui no troben un nou destí. Sota el paraigües legal de l’EAZA (Associació Europea de Zoos i Aquaris), una institució privada de la qual forma part el zoo de Barcelona amb prop de 400 zoològics més , aquests centres reprodueixen animals en captivitat, sent escassíssims els programes en els quals intervenen de forma efectiva per reintroduir els seus animals o protegir els seus hàbitats. El seu argument és que si l’espècie desapareix a la naturalesa, als zoos hi haurà el número suficient d’individus que garanteixi salvar-la, sent secundari el problema de la impossibilitat de reintroduir la majoria d’animals criats en captivitat. És obvi que la disminució de les poblacions d’animals a la natura no està causada directament pels zoos, però el que sí és cert és que la manera de treballar dels zoos actuals no contribueix de forma efectiva i eficient a frenar aquesta pèrdua de poblacions a... read more
Quan deixarà d’haver-hi animals al zoo?

Quan deixarà d’haver-hi animals al zoo?

El tràfic il·legal de fauna silvestre mou prop de 19 mil milions de dòlars anuals, una xifra que només superen els diners generats pel mercat negre de la droga, les armes i el tràfic d’éssers humans. Es tracta d’una activitat que posa en risc la sostenibilitat, la biodiversitat i la viabilitat d’algunes espècies, a més de provocar un patiment enorme als individus matats i capturats, així com al grup familiar quan un o diversos dels seus membres desapareix per sempre. Es tracta d’un negoci que continua estant menys perseguit que altres tipus de comerç il·legal. Cada any es maten una mitjana de 100 tigres, 30.000 elefants, més de 1.000 rinoceronts i més de 100.000 pangolins. Estem parlant de que cada dia més de 80 elefants són morts per obtenir el marfil dels seus ullals. Si continuem a aquest ritme, en només 15 anys podríem ser testimonis de la desaparició dels elefants salvatges. Els animals exòtics són matats i capturats per diverses raons, totes fruit de l’egoisme humà, del colonialisme de la nostra espècie sobre la resta del planeta. Elefants i tortugues han de morir perquè les seves dents o la seva closca serveixin de decoració, rèptils i grans felins són caçats perquè ens puguem vestir amb les seves pells, rinoceronts i pangolins per les falses creences que les seves banyes i la seva carn són beneficioses per a la nostra salut, la caça per plaer d’alguns, especialment occidentals, és de les pràctiques que més vides s’enduu… A més, qualsevol animal, des d’un lloro a un tigre fins un mono o una serp poden convertir-se en peces mestres d’alguna col·lecció... read more