“Bongo. Petita història d’un ximpanzé”

“Bongo. Petita història d’un ximpanzé”

 

“Us imagineu que un dia, de cop i volta, us separen de la vostra família, us tanquen a viure sols dins d’una gàbia i us obliguen a fer ximpleries davant d’un munt de gent estranya? Així comença la història d’en Bongo, una cria de ximpanzé, que haurà d’enfrontar-se a una nova vida”.

 

Hem tingut la sort d’entrevistar Blanca Martí, professora, il·lustradora i autora del conte “Bongo. Petita història d’un ximpanzé” publicat per la Fundació MONA. Aquesta Fundació és un centre a la província de Girona on es rehabiliten macacos i ximpanzés procedents de situacions de maltractament. A MONA hi ha des d’animals que han estat al circ fins a protagonistes d’anuncis de televisió, que ara poden gaudir d’una segona oportunitat. Li hem preguntat a la Blanca sobre il·lustració, sobre activisme animalista a través de l’art i sobre la infància.

 

 

Com vas arribar a treballar per a la Fundació MONA?

 

Vaig començar fa molt molt temps com a professora de cursos de dibuix. Amb el temps vaig començar a treballar al Màster de Primatologia, fent l’apartat d’il·lustració de primats. Sempre hem tingut molt bona relació. Fa un any em van proposar l’idea del conte “Bongo. Petita història d’un ximpanzé” i vam començar a treballar-hi. Vam escollir a en Bongo perquè és l’estrella de la Fundació, és el més conegut.

 

Ets il·lustradora de formació i professió. També per passió?

 

Sí. De fet, la meva formació és d’Història de l’Art, no vinc ni tan sols del món de la il·lustració, però després em vaig anar especialitzant en il·lustració científica perquè és el que realment m’agrada. Actualment no n’hi ha cap formació, a Catalunya ni a Espanya, va ser tot molt autodidacta. M’anava formant amb cursos i sortia molt al camp per veure els animals.

 

Creus que la teva feina és una forma d’activisme pels animals?

 

Jo crec que sí, perquè és una manera de descobrir el món natural que tenim al nostre entorn i de fer-lo estimar a través de l’art. De fet, ara fa poc que tinc una exposició amb la Fundació MONA amb la qual intentem transmetre la màxima de “coneix, després estima, després protegeix”. A través de l’art estimes i coneixes i després protegeixes involucrant-te, en aquest cas amb la Fundació MONA.

 

Creus que els adults faríem bé de llegir llibres infantils per recuperar el respecte pels animals amb el que naixem?

 

Jo crec pots aconseguir aquest respecte de moltes maneres, no tan sols amb els llibres. Els adults no tenen tendència a mirar-se els llibres infantils, però sí que ho veurem en els pares que acompanyen els nens, i llavors poden redescobrir aquest respecte innat que tenim pels animals. Per altres adults, hi has d’intentar arribar per altres camins.

 

Imagina que il·lustres un animal en captivitat a un zoològic i després il·lustres el mateix animal, que en una realitat paral·lela sempre ha viscut lliure i no ha conegut mai el captiveri. Quines diferències notaríem observant el resultat final?

 

Es nota molt pel que fa al posat, a la mirada, al sentiment o l’ànima que transmet l’animal. El fet d’estar en captivitat fa que l’animal, moltes vegades, tingui estereotípies, que presenti comportaments que no són normals, i llavors tu no pots observar l’animal en tot el seu desplegament de comportaments habituals. No és que es reflecteixi directament en la il·lustració científica, perquè tu fas una il·lustració on això no s’hauria de veure, però si fas un quadre sí que buscaràs un animal que estigui en llibertat. O com a mínim, en unes condicions de felicitat, perquè si no, es nota.

El missatge que més destaca al conte “Bongo. Petita història d’un ximpanzé” és que els ximpanzés als espectacles no son feliços.  Els humans que rescaten els ximpanzés són els herois del conte. Aquest final feliç queda molt lluny d’altres històries per a nens com la caputxeta vermella, on el llop és el dolent. Com creus que canvia la percepció dels animals dels nens al llegir cadascun dels dos contes?

 

L’exemple de La Caputxeta Vermella és bastant complicat perquè no només et parla del llop sinó que et parla de que els nens i les nenes petits no han de sortir sols. El llop representa qualsevol perill, de fet, representa l’home. T’està dient que no surtis perquè qualsevol persona et pot fer mal. Posen d’exemple el llop perquè sovint, als contes infantils, s’utilitzen animals ja que els nens hi empatitzen més i per tant els és molt més fàcil entendre coses a partir dels animals. En el cas de “Bongo. Petita història d’un ximpanzé”, el que intentem explicar és una història real. Els nens, quan llegeixen el llibre, s’adonen del patiment del Bongo. No es fixen en que és rescatat sinó que s’adonen de tot el patiment que té l’animal, i moltes vegades el que pregunten és: “I la seva mare? No tornarà amb la seva mare?” Aquest és el missatge amb el que realment es queden els nens, i és el que a nosaltres ens interessava a l’hora de fer el conte.

 

Com creus que seria la nostra societat si els herois i les heroïnes dels contes fossin com els de Bongo?

 

Si visquéssim en un món on els herois i les heroïnes dels contes fossin com els de Bongo, parlaríem d’una societat normal, on ja no caldrien contes així, parlaríem de normalitat.

 

Si tens l’oportunitat de parlar amb nens que han llegit contes en els quals has participat, quines sensacions et transmeten? Vénen generacions més respectuoses amb els animals?

 

En general sí, hi ha una nova consciència, la humanitat ha evolucionat, però també hi ha molt desconeixement. Quan vas a qualsevol centre amb animals, els comentaris davant dels micos són “Mira el mono, mira el mono!” o “Mira el mico!” i riure’s d’ell. I això ho han transmès els pares. Falta molta pedagogia, moltíssima. Què fan els nens quan llegeixen el conte? Se n’adonen. Per això acompanyem el llibre amb una guia didàctica perquè l’adult pugui ajudar al nen en aquest procés, ens interessa que sigui un aprenentatge transversal, que pare i fill n’aprenguin. La guia l’ha elaborat Teresa Sauquet, que treballa a MONA com a co-responsable del Departament d’Educació.

 

La història d’en Bongo és la primera d’una sèrie de contes que explicaran les diferents històries dels ximpanzés rescatats per la Fundació MONA. Una iniciativa que ajudarà a petits i grans a empatitzar i aprendre sobre els danys que provoquem els humans a la resta d’espècies, especialment amb la captivitat, i ajudarà a que aquestes històries no es tornin a repetir.

 

Pots comprar el conte d’en Bongo aquí, tots els diners es destinaran a la cura i manutenció dels chimpanzés.