D’un zoo a un santuari

D’un zoo a un santuari

“Encara que la llista de sortides no està tancada, Alarcón ha avançat que les tres elefantes i el rinoceront blanc es quedaran en el zoo perquè en aquests casos no es tracta d’una instal·lació a la qual arribaran nous exemplars sinó “un santuari” dedicat a “cuidar-les al màxim””. Deia La Vanguardia sobre la nova proposta de Pla Estratègic del zoo de Barcelona. No és la primera vegada que sentim que el zoo de Barcelona es considera a si mateix un santuari per a les elefantes, ho ha dit en diverses ocasions en públic.

 

Quina és la diferència entre un zoo i un santuari?

 

Un santuari és una institució en la qual viuen animals que no es poden alliberar procedents d’incautacions, de circs, de zoos, d’altres santuaris… o bé animals ferits en llibertat que no es van arribar a recuperar, perquè visquin la resta de les seves vides en unes condicions òptimes de benestar i seguretat el més semblat possible a com seria la seva vida en l’hàbitat natural. Els santuaris no permeten la reproducció dels seus animals i la seva filosofia és evitar el lucre humà a partir dels seus residents no humans i, tot i  que en ocasions sí realitzin visites guiades, eviten l’exhibició al públic.

Un zoo mai podrà ser un santuari per a un elefant, encara que les elefantes provinguessin de llocs pitjors, com circs. Mostra d’això són les accentuades estereotípies que a dia d’avui segueixen patint. Aquests comportaments podrien ser corregits si es corregissin les seves mancances (falta d’espai, falta d’estimulació, impossibilitat d’escollir amb qui socialitzar…). En un santuari les elefantes tindrien la llibertat de ser elefantes, això no ho tenen en un zoo.

 

D’un zoo a un santuari

 

Mimo i Arán

Aquests dos óssos bruns van ser traslladats del nucli zoològic d’Arties al santuari Medveotthon d’Hongria el passat 2017.

En 1996 la Generalitat de Catalunya va donar d’alta el nucli zoològic d’Arties per albergar a Dami i Mimo, que venien d’un decomís, per exposar-los al públic com a eina de “educació ambiental”. Després de la mort de Dami van adquirir a la femella Arán del Parc de Naturalesa de Cabárceno.

En 2012 diverses associacions animalistes van començar una campanya per aconseguir traslladar a tots dos individus i, després de diverses dificultats burocràtiques, ho van aconseguir.

 

Cecilia

El cas de Cecilia és un gran precedent per a tots aquells animals que han estat privats de llibertat per part dels zoos. Cecilia és el primer animal no humà subjecte a drets.

Aquesta ximpanzé de 20 anys vivia en el zoo de Mendoza. Habitava sola des de l’any 2014, quan els companys amb els quals cohabitava, Charly i Xuxa, van morir en un lapse de 6 mesos. Una sentència judicial històrica va reconèixer a Cecilia com un subjecte no humà i va rebre l’Habeas corpus, la figura legal que s’utilitza per a casos de persones privades il·legítimament de la seva llibertat.

Després d’una exhaustiva feina, el 5 d’abril de 2017, va arribar al Santuari de Sorocaba, Brasil, on va poder trepitjar per primera vegada el sòl natural i relacionar-se amb els seus iguals d’una manera el més natural possible.

 

 

Laura

Laura és un búfal asiàtic que des de gener està vivint al Santuari Equidad, el santuari de la Fundació Franz Weber. Laura vivia en el zoo de Colón, a Buenos Aires, que, en tancar, està enviant tots els seus animals a santuaris i reserves.

 

 

Pelusa

Pelusa és una elefanta que encara viu sola en el Zoo de la Plata, tot i que no per molt temps. Ja ha començat l’entrenament per al complex viatge fins a Brasil, on li espera un santuari de la regió de Mato Grosso. La Fundació Franz Weber està treballant activament per poder fer efectiu aquest trasllat, juntament amb el Santuari d’Elefants de Brasil, Elephant Voices, Global Sanctuary for Animals i l’equip tècnic del zoo de la Plata.