El naixement d’una cria de girafa al zoo de Barcelona podria suposar una vulneració de l’ordenança de protecció dels animals

El naixement d’una cria de girafa al zoo de Barcelona podria suposar una vulneració de l’ordenança de protecció dels animals

L’aprovació de la iniciativa ciutadana ZOOXXI, el passat 3 de maig, va suposar la modificació de l’ordenança de protecció, tinença i venda d’animals de l’Ajuntament de Barcelona.

El nou text implica una transformació profunda del model de zoo, amb un articulat que dona eines per a actuacions més decidides i profundes sobre l’alarmant pèrdua de biodiversitat i les conseqüències de l’emergència climàtica sobre la natura, a més de la creació d’un nou espai dins del zoo destinat a centre de rescat i recuperació d’animals silvestres. 

La norma és molt específica en relació a les espècies que el zoo pot criar. Així, l’Ordenança dona prevalença a la participació del zoo en projectes de conservació dels hàbitats naturals, en col·laboració amb altres organismes i institucions, on la reproducció en captivitat dels animals ve establerta pel projecte de protecció de l’hàbitat concret, amb la reintroducció dels animals en alguna de les seves fases.

 No obstant, el naixement d’una cria de girafa el passat 10 de febrer, de la subespècie Rothschild, no acompleix amb cap d’aquests requisits i no suposarà més que un nou individu que passarà tota la seva vida en captivitat, probablement sent intercanviat en un futur amb un altre zoo. 

Tot i que encara no s’ha acomplert l’any des de l’entrada en vigor de l’Ordenança, per tal que l’aprovació d’aquests projectes i les Directrius per a la paralització de la cria d’espècies que no acompleixin amb els requisits sigui exigible,  volem analitzar aquest cas com a paradigma del que el zoo de Barcelona no hauria de fer a partir del 11 de juliol del present any.

Situació de la girafa de Rothschild

Senyalar que la web del Zoo de Barcelona conté algunes incorreccions que convé aclarir. Aquesta web afirma que només sobreviuen uns pocs centenars d’exemplars d’aquesta subespècie quan, segons la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), hi ha una població de 1.399 individus. De fet, la girafa de Rothschild és una de les 4 subespècies de girafa (de les 9 existents) les poblacions de les quals es troben en creixement. Una altra errada és que la web del zoo situa aquesta subespècie En Perill d’Extinció, quan la IUCN la classifica en Quasi Amenaçada. 

En quant a la conservació, les girafes de zoo no han contribuït a cap reintroducció d’aquesta espècie que es tingui constància. Mai cap girafa de Rotshchild (ni de cap altra subespècie) nascuda en un zoo ha estat alliberada en la natura. És més, els experts en girafa de Rothschild no mencionen la cria en captivitat com una acció de conservació i tampoc es troba en la llista de recomanacions de cria en captivitat de la UICN. Les causes d’amenaça de la girafa de Rotschild es troben ben descrites i no sembla que la cria en captivitat pugui ser la solució a cap d’aquestes amenaces. A més, per aquesta subespècie s’han realitzat translocacions (trasllat d’individus des d’un determinat lloc geogràfic on habita de forma silvestre a una altra àrea silvestre) exitoses. Aquest fet qüestiona encara més la cria en captivitat d’una subespècie que es troba en creixement. Per ampliar  la informació consultar el següent document -> La Girafa de Rothschild

Els programes de cria en captivitat de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris

L’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) disposa de programes per a la cria en captivitat d’espècies en perill d’extinció, els anomenats European Endangered Species Programmes (EEP) on el zoo de Barcelona hi participa amb prop d’un centenar d’espècies, en particular amb la girafa de Rotschild.

No obstant, aquests EEP es limiten a la cria i intercanvi d’animals entre zoos, sense contemplar cap programa de reintroducció a la natura, de manera que els animals que formen part d’aquests programes EEP moren en captivitat.

És una forma econòmica de tenir sempre un “stock” d’animals sans disponible i no haver de capturar-ne de la natura tot i que, per exemple, el propi codi ètic del zoo de Barcelona permet, malauradament encara avui, la captura d’animals. Ni tan sols els EEPs són programes pensats per estimular programes de protecció dels habitats per a possibles reintroduccions, doncs un individu reintroduït suposa un individu menys per a l’EEP. Per tant, cap de les girafes del zoo de Barcelona, totes pertanyents a EEP, serà mai reintroduïda. 

Ajuntament de Barcelona. Emergència climàtica i emergència de biodiversitat

L’argument que durant desenes d’anys els zoos han utilitzat per tenir animals en captivitat, el de disposar d’individus sans per reintroduir-los en un futur inconcret i indeterminat, quan els problemes causats pels humans s’hagin solucionat, ja no es sosté. No només la majoria dels problemes causats pels humans no s’han resolt, sinó que totes les prediccions sobre els efectes de l’emergència climàtica confirmen que anem a escenaris cada cop més restrictius en tot el planeta i que tenim una finestra de 10 anys per no anar als escenaris més dolents per a la pervivència de la vida planetària. Això vol dir que no hi ha temps i que si el zoo de Barcelona, i l’EAZA, tenen preocupacions reals per aquesta subespècie de girafa haurien d’estar col.laborant d’immediat amb els governs locals en programes de conservació i protecció dels seus habitats naturals. Malauradament, l’històric de l’EAZA demostra que no està per la labor, doncs el seu únic interès és disposar d’animals en captivitat per al propi manteniment dels zoos ancorats en lògiques del segle XIX i XX.

Així, per moltes declaracions institucionals que es facin des de l’Ajuntament, el fet és que el zoo de Barcelona no participa en cap programa de protecció i reintroducció d’aquesta subespècie a l’Àfrica.  L’argument de que la Fundació Barcelona Zoo està estudiant un projecte de col.laboració amb les autoritats del Níger, per a la conservació en el propi hàbitat natural de la subespècie de girafa Peralta, és una burda forma d’intentar justificar la cria de la subespècie Rothschild en el marc dels programes EEP.

 Restarem amatents en quant al possible projecte de col·laboració amb les autoritats del Níger, que seria una excel.lent noticia si s’acaba definint i seguiria, així, la línia marcada per la nova ordenança. Insistim però, que es tracten de dues subespècies de girafa diferents i que no justificaria la cria de la subespècie Rothschild en el marc dels programes EEP.

Entre tant, i a pocs mesos de l’entrada en vigor del text articulat, demanem a l’Ajuntament de Barcelona que faci complir al zoo l’ordenança i que es deixin de criar animals destinats a una vida de confinament i captivitat a perpetuïtat.