Entre 3000 i 5000 animals sans son morts als zoos europeus

Entre 3000 i 5000 animals sans son morts als zoos europeus

“Si després d’haver considerat solucions alternatives, es considera necessari sacrificar un animal, la tècnica ha de garantir una mort ràpida sense patiment”, com recull el manual de bones pràctiques de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA). La mort d’animals sans per qüestions de gestió, per no saber què fer-ne, una pràctica coneguda com a ‘culling’ (selecció), és legal i es troba recollida al manual de bones pràctiques de les associacions europees i internacionals de zoos i aquaris (EAZA i WAZA) de les quals el zoo de Barcelona forma part. El Dr. Lesley Dickie, director executiu de l’EAZA estima que en un zoològic es maten entre 3.000 i 5.000 animals sota aquests criteris.

Hem escollit 4 casos de bullying a Europa que han tingut un gran impacte en la societat.

 

Marius

 

Va ser el primer cas de culling que va sortir a la llum i va crear una gran commoció en la societat, ja que es va dur a terme davant d’una desena de nens i nenes.

Marius era una girafa de 18 mesos que havia nascut al zoològic de Copenhaguen. Després d’arribar a la seva maduresa sexual, i tot i estar sana, va ser considerada genèticament no apta per a la seva reproducció. El zoo va consultar amb el coordinador de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris per aquesta espècie i, al no trobar una alternativa viable segons el seu criteri, es va decidir la mort del jove animal.

 

 

Els nilgaus del zoo de Barcelona

 

A finals de 2015 l’Associació Animalista Libera! va denunciar al Zoo de Barcelona per haver matat dues ries de nilgau acabades de néixer. Per matar-les el zoo va al·legar, en un dels casos, “raons de salut” provocades per una mala gestació, que l’Associació no va poder comprovar. En l’altre cas, un mascle, el zoo va reconèixer públicament “raons de gestió” en la presa de la decisió: la falta d’espai per allotjar la cria o la falta d’un altre espai on reubicar-lo. La solució immediata va ser l’aplicació de la injecció letal.

Tot i ser una espècie que no es troba en perill d’extinció i no tenir espai suficient per acollir-los, el zoo de Barcelona va permetre que els nilgaus es tornessin a reproduir un cop més a l’abril de 2016. Tot i l’impacte que va tenir en la ciutadania, aquesta cria va patir el mateix destí que les seves companyes: la mort. Van tornar a al·legar raons de salut.

 

 

Els llops de Cabárceno

 

El Parque de la Naturaleza de Cabárceno va matar a trets tots els seus llops adults. Els animals van ser engabiats per una reforma al recinte que els acollia, després d’una denuncia d’INFOZOOS, els individus van ser reubicats amb els llobatons, donant lloc a diverses baralles entre els propis animals que van provocar la mort d’un dels llops adults i de tres llobatons. Després d’aquests fets es va procedir a la matança a trets que es va fer de nit, obligant a disparar diverses vegades, fins a 8, per acabar amb els animals. Els responsables del parc afirmen haver utilitzat criteris conservacionistes.

Sovint Cabárceno és considerat un “bon zoo” per l’espai amb el que compten. Però l’espai no ho és tot, la nostra visió antropocèntrica ens fa creure que amb més metres quadrats en captivitat els animals silvestres en tenen suficient, però no. Successos com aquest ens demostren que la lògica que impera continua sent la mateixa que a la resta de zoos.

 

 

Cadells de lleó

 

Aquest cas va fer explotar una gran onada d’indignació. El zoo suec de Boras va matar 9 cadells de lleó, tot i que ja havien estat presentats davant dels mitjans i  ja tenien noms. Les raons que van donar van ser la falta d’espai i la impossibilitat d’enviar-los a un altre zoològic, ja que les possibilitats d’agressió al grup dels lleons podia créixer.

 

 

 

Aquests no són casos puntuals, simplement són casos que han sortit a la llum i han causat enrenou, però el culling és una pràctica actual als zoològics.

És important no confondre’l amb l’eutanàsia: una mesura per sacrificar de forma indolora un animal que pateix una malaltia agònica sense possibilitat de recuperació. En el cas del culling, es mata els animals per raons de gestió. Per no saber què fer-ne.

El model de conservació de l’EAZA, i dels zoos que la conformen, es basa en la cria i l’intercanvi d’animals per al manteniment en captivitat de poblacions genèticament saludables. Però, en la gran majoria dels casos, aquests animals mai seran reintroduïts a la naturalesa. Aquesta estructura suposa donar mort a animals sans, perquè el model de conservació es basa en conservar poblacions d’animals sans dins dels zoològics i no a la naturalesa. Per què permetre que es continuïn reproduint, si els zoos no poden fer-se càrrec de les cries?

Els animals als zoos son criats, son intercanviats, son morts quan no hi ha espai i els zoos no donen cap tipus d’explicació al respecte. Aquesta conservació no té cap repercussió en la protecció de les espècies en perill d’extinció a la naturalesa. De fet, com pitjor li va a la naturalesa, millor els hi a als zoos actuals perquè més espècies podran incorporar a la captivitat zoològica. No deixa de ser paradoxal que a la naturalesa desapareguin animals i els zoos hagin de matar individus per al manteniment de les seves poblacions captives. La superestructura dels zoos europeus hauria de suposar un benefici directe per a la supervivència dels animals que es troben en perill d’extinció a la naturalesa. Especialment els zoos públics, com el zoo de Barcelona. La conservació que defensen es refereix a la conservació de les poblacions zoològiques i no la de la conservació de les poblacions a la naturalesa.