És el zoo de Barcelona una institució transparent?

És el zoo de Barcelona una institució transparent?

Quan se li pregunta al zoo de Barcelona pels seus mecanismes de transparència, com a servei públic que és, parla del seu Codi Ètic, l’orientació i normes ètiques establertes per les organitzacions nacionals i internacionals de zoos i aquaris (que bàsicament es refereixen a la cura, gestió i maneig d’espècies d’animals) i al seu Comitè d’Ètica i Benestar, així com el contacte constant que manté amb els seus socis i sòcies i seguidors i seguidores a través de les seves xarxes socials.

No obstant això, fent un cop d’ull a la regulació de transparència en l’activitat pública veiem com la transparència és una obligació de l’Administració, qui ha de facilitar de manera proactiva (sense necessitat de demanda expressa) la informació sobre dades i continguts que són referencials pel que fa a la seva organització, funcionament, presa de decisions més importants i la gestió dels recursos públics.

El zoo de Barcelona no posseeix mecanismes que permetin a la ciutadania accedir a informació que doni a conèixer els procediments, les regles i normes d’actuació concretes que utilitza el zoo de Barcelona i els fets concrets que succeeixen amb els animals que tenen al seu càrrec.

Un clar exemple d’això va ser la negativa per part del zoo de Barcelona a lliurar les dades del registre sobre els naixements i morts dels últims 5 anys, resultat de les necropsies o els motius de la mort i els resultats de les auditories externes realitzades regularment al zoo de Barcelona. Davant aquesta situació, al 2009 la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona va presentar una reclamació davant el Síndic de Greuges. La resolució va ser favorable a la petició i finalment, al 2011, l’Ajuntament de Barcelona va  proporcionar la informació sol·licitada.

Ja han estat vàries les situacions en les quals el zoo de Barcelona s’ha vist obligat a donar explicacions públiques arran de les denúncies realitzades per entitats animalistas que, mitjançant recerques informen de fets que el zoo no explica però que impliquen a la ciutadania directament, tant per l’alta sensibilitat de la societat barcelonina respecte a la protecció dels animals, com per tractar-se d’un servei públic que usa diners públics.

La transparència desprèn un ventall de valors associats, especialment aquells que tenen a veure amb la confiança en les institucions públiques, les decisions que afecten a les altres persones i als animals i a la capacitat que tenim de defensar-nos i de defensar a algú quan els seus drets són vulnerats.

Per això ZOOXXI demana trobar al zoo de la capital catalana la presència d’universitats, d’ONGs, d’associacions veïnals i educatives per poder conformar una Fundació capaç de prendre decisions basades en la ciència, l’ètica i el bé comú. En definitiva, passar d’un zoo completament opac a un zoo més ciutadà, un ZOOXXI.