Es torna a demostrar que la captivitat és perjudicial

Un article recent revisa l’impacte potencial que els ambients empobrits de la captivitat tenen sobre els mamífers que posseeixen grans cervells, com els elefants.

Els efectes negatius de la captivitat sobre la salut orgànica dels elefants es coneixen des de fa molts anys. S’ha demostrat que els elefants captius tenen unes incidències elevades de mortalitat neonatal, obesitat i problemes en els peus, entre altres patologies, el que els porta a tenir una esperança de vida reduïda comparada amb la dels elefants en llibertat. En un article acabat de publicar a la revista Reviews in Neurosciences *, en Bob Jacobs i altres col·laboradors revisen com la captivitat afecta el cervell d’elefants i cetacis, animals que comparteixen una sèrie de característiques com grans dimensions, grans dimensions dels seus cervells, comportament altament social, cognició sofisticada, esperança de vida elevada i rangs territorials molt amplis.

La captivitat implica instal·lacions petites, falta o reducció d’exercici i absència (o limitació) de les interaccions amb individus de la mateixa espècie, el que impedeix que els elefants desenvolupin els comportaments normals de socialització, cura de les cries, recerca d’una àmplia gamma d’aliments o caminar grans distàncies. Com a resultat de la frustració dels impulsos naturals, més del 50% dels elefants en zoològics mostren estereotípies. Els experiments en altres animals (primats, gossos, rates, aus, peixos, pops i molts altres) han demostrat que aquests ambients empobrits redueixen la mida del cervell, el pes del cervell, el gruix cortical, el nombre de neurones i la quantitat de sinapsis de les neurones. Aquests canvis tenen lloc en moltes parts de l’encèfal, com el còrtex, el cerebel, l’hipocamp o l’amígdala. Aquests canvis perjudicials en el cervell també es produeixen quan hi ha una manca d’exercici físic i un estrès crònic, dues circumstàncies freqüents en la fauna captiva, especialment en elefants.

Els autors també fan una revisió interessant i necessària de les estereotípies, aquests moviments repetitius i patològics que en persones s’han observat en problemes mentals greus (autisme, demència, esquizofrènia) i en ambients desfavorables (com quan els nens es crien en internats o orfenats). El fet que les estereotípies s’observin molt rarament (si és que s’observen) a la natura, però que siguin documentades de forma constant en captivitat és un exemple dels efectes perjudicials de l’estrès, l’aïllament social i els ambients empobrits. També es discuteix el nexe d’unió entre els comportaments estereotipats i els canvis en el cervell.

Les conclusions d’aquesta revisió recolzen la hipòtesi de que la captivitat indueix deficiències i problemes de regulació de les neurones en elefants. Aquestes conclusions no haurien causat sorpresa, ja que molts animals i els humans han mostrat canvis negatius similars en el seu cervell en ambients empobrits. Aquests canvis en el cervell són una peça important del trencaclosques per explicar per què molts projectes de conservació fracassen quan es basen en la reintroducció d’animals criats en zoològics. De fet, les dades donen suport (i fins i tot els zoològics estan d’acord) que els elefants i els cetacis nascuts en captivitat o que han passat una part important de la seva vida en captivitat no es poden reintroduir amb èxit a la natura. Per aquest motiu, els autors advoquen per portar els elefants i cetacis captius a santuaris on puguin finalitzar les seves vides en unes condicions més naturals que beneficiïn la seva salut mental i neuronal.

*Jacobs, Bob, Rally, Heather, Doyle, Catherine, O’Brien, Lester, Tennison, Mackenzie and Marino, Lori. «Putative neural consequences of captivity for elephants and cetaceans: » Reviews in the Neurosciences, vol. , no. , 2021, pp. 000010151520210100. https://doi.org/10.1515/revneuro-2021-0100