Estem en deute amb la naturalesa

Estem en deute amb la naturalesa

Ja és oficial, el puma de l’orient d’Estats Units ha desaparegut de la faç de la terra. Després de 80 anys sense proves de la seva existència, aquest mes de gener ha estat declarat extint pel govern nord-americà. Des de principis del segle XX estava en estat imminent de vulnerabilitat a causa de la caça indiscriminada i la invasió dels seus hàbitats.

Els animals s’han extingit de forma natural en el passat, però actualment les activitats humanes en la naturalesa i els ecosistemes han accelerat de manera exponencial el procés d’extinció. De fet, els científics estimen una extinció a una velocitat cent vegades més ràpida per l’acció humana que per l’evolució natural. Aquesta acció no sostenible de l’ésser humà està ocasionant la major extinció en massa que s’ha viscut al món, fruit d’activitats com la caça, la pesca i la recol·lecció intensives i no sostenibles, la invasió d’espècies exòtiques promoguda per la globalització i la destrucció i contaminació d’hàbitats naturals, així com l’escalfament global.

Aquests són alguns dels animals que s’han extingit en els últims 50 anys:

 

Ós grizzli mexicà (1964): originari de terres mexicanes. Va ser caçat fins a la seva desaparició pels danys que causaven en la ramaderia.

Lleó marí japonès (1974): extint a causa de la caça i la destrucció del seu hàbitat durant la 2º Guerra Mundial

Granota incubadora gàstrica (1983): extinta degut a la severa destrucció del seu hàbitat a causa del reemplaçament dels boscos autòctons per plantacions per a la producció de paper i fusta.

Tigre de Java (1994): originari d’Indonèsia, aquest tigre es va extingir degut la pèrdua del seu hàbitat a causa dels cultius.

Cabra dels pirineus (2000): aquesta espècie, juntament amb el mueyu o cabra montesa portuguesa, és una de les dues subespècies de cabra montesa que han estat exterminades directament per l’ésser humà.

Cyanaerpes (2004): aquesta espècie d’au es va extingir a causa d’espècies no natives d’Hawaii com a porcs, gats i rates.

Dofí baiji (2006): la primera extinció d’una espècie de cetaci directament atribuïble a l’espècie humana a causa de mètodes de pesca il·legals amb detonacions i descàrregues elèctriques, l’explotació pesquera, l’excessiva captura incidental d’exemplars, l’excessiva navegació, la degradació del seu hàbitat natural, etc.

Rinoceront negre de l’oest (2011): es va extingir a causa de l’excés de caça per vendre les seves banyes al mercat negre.

Estem en deute amb la naturalesa després de segles interactuant amb ella des d’una visió antropocèntrica i predatòria. Els zoos pretenen ser eines de conservació de la naturalesa i de divulgació de l’educació ambiental, però com demostra ZOOXXI, el model actual no està funcionant i no s’estan percebent els canvis en els hàbitats naturals. Si els zoos s’impliquessin activament en una conservació real dels animals, si cada zoo del món, com proposa ZOOXXI, protegís un territori, estaríem parlant d’una conservació global com mai s’ha vist. Ha arribat el moment de retornar-li a la naturalesa el que li hem tret. Encara som a temps d’evitar l’extinció d’espècies com la vaquita marina, el goril·la occidental del ric Cross, el tigre de sumatra, la fura de peus negres, l’elefant de Borneo o l’ós polar, que es troben a la vora de l’extinció. Entre el 16 i el 33% de les espècies de vertebrats es troben amenaçades i el nombre d’individus s’ha reduït una mitjana del 28%. A què estem esperant?