Floquet de Neu i la colònia franquista de Barcelona

Floquet de Neu i la colònia franquista de Barcelona

Qui no recorda en Floquet de Neu al seu recinte del Zoo de Barcelona enfadat o donant-nos l’esquena?

El que potser poques persones recorden o saben és el vincle colonial de Barcelona amb Guinea que el goril·la albí va acabar simbolitzant.

Barcelona va ser part interessada d’una metròpolis. “Necessitaven” vendre al món que Espanya era una potència colonial i, amb el recolzament de les institucions oficials franquistes, van convertir Guinea Equatorial en una font de matèries primes com el cafè, el cacau o la fusta tropical i en un símbol d’una Àfrica enigmàtica que va ser objectiu de científics i exploradors.

L’any 1959, amb l’impuls d’Antoni Jonch, director del zoo de Barcelona i proper a l’alcalde Josep Maria de Porcioles, es creà Ikunde, un Centre d’Experimentació i Adaptació Animal amb un objectiu d’investigació, però també comercial, de flora i sobre tot fauna local. Ikunde era un espai finançat pel zoològic de Barcelona, el Museu Etnològic i Parcs i Jardins de l’Ajuntament. Les captures d’animals eren constants en aquells anys, al tractar-se d’una colònia espanyola tenia un cost molt econòmic.

L’octubre de 1966, uns camperols guineans van ferir una femella de goril·la i van capturar la seva cria, un goril·la albí. El van vendre a Jordi Sabater, qui estava a càrrec del centre d’aclimatació i conservació d’animals d’Ikunde. Va ser ell qui li va posar el popular nom Floquet de Neu.

Quan en Floquet tenia poc més de dos anys, el 19 de març de 1967, va ser traslladat a Barcelona com un regal a l’alcalde, el va rebre al seu despatx.

 

La Barcelona franquista va trobar, doncs, un símbol atractiu per mostrar.

En Floquet de Neu es va convertir en l’emblema del zoo de Barcelona, que va guanyar un suposat “prestigi” davant la resta de zoos del món. Va protagonitzar diverses pel·lícules, milers de productes de merchandising inspirats en ell, tenia un DNI i va ser portada de la National Geographic. L’exhibició d’en Floquet va fer que tots els zoos del món volguessin tenir un “exemplar” com ell i es van augmentar les captures de goril·les a l’Àfrica.

Després d’un dolorós càncer de pell de tres anys que va ser operat en tres ocasions, l’any 2003 van decidir per fi aplicar-li l’eutanàsia. El seu cadàver es va incinerar, no sense abans extreure mostres de parts del seu cos: cervell, retines, melsa, sang, pèl, pell… I l’esquelet per al Museu de Zoologia. Va tenir 21 fills, 8 nets i 2 besnéts.

Ikunde va exercir com un proveïdor d’espècies exòtiques a zoos occidentals o institucions interessades en ells.

Son poques les persones que recorden aquesta etapa colonial de Barcelona. Tot i que el centre Ikunde va ser desmantellat, alguns veïns de la zona encara anomenen el lloc on havia estat com “el zoo”.

El primer pas cap a un canvi de paradigma com el que planteja ZOOXXI és el reconeixement de que els zoos son un error històric. Son un símbol de colonialisme de l’ésser humà sobre altres éssers humans i sobre la resta de la naturalesa, un fet que demostra amb meridiana claredat que  permetre’ns explotar la naturalesa, en el fons, ens va permetre explotar-nos a nosaltres mateixos, perquè no som res més que naturalesa. De fet, van existir els zoos d’humans, l’última exhibició va ser a Europa a mitjans del segle XX. El primer pas és el reconeixement explícit de que els zoos son un error històric, els animals les seves víctimes i que cal una reparació. El model ZOOXXI es basa en l’ètica i la ciència actuals, que presenten els animals com éssers que mereixen respecte, dotats de sensibilitat física i psíquica, de capacitats cognitives i emocionals i de diverses formes de consciència.