Intercanvi d’animals entre zoos: el tràfic legal del patiment

Intercanvi d’animals entre zoos: el tràfic legal del patiment

Milers d’individus són intercanviats entre zoos del món anualment. El Living Planet Index ha revelat que les poblacions globals d’animals van disminuir un 58% entre 1970 i 2012, i que podríem presenciar un descens de dos terços fins el 2020. Paral·lelament, el número de zoos a Europa no ha parat de créixer i enfortir-se. El model de conservació que defensen els zoos actualment es basa en reproduir i mantenir animals en captivitat mitjançant plans de col·lecció i gestió sense cap efecte en la conservació dels animals a la naturalesa, ja que en la majoria dels casos no es contempla la reintroducció dels individus. Aquests plans de conservació ex situ comporten l’intercanvi massiu d’animals entre zoos i matar aquells individus per als qui no troben un nou destí.

Sota el paraigües legal de l’EAZA (Associació Europea de Zoos i Aquaris), una institució privada de la qual forma part el zoo de Barcelona amb prop de 400 zoològics més , aquests centres reprodueixen animals en captivitat, sent escassíssims els programes en els quals intervenen de forma efectiva per reintroduir els seus animals o protegir els seus hàbitats.

El seu argument és que si l’espècie desapareix a la naturalesa, als zoos hi haurà el número suficient d’individus que garanteixi salvar-la, sent secundari el problema de la impossibilitat de reintroduir la majoria d’animals criats en captivitat. És obvi que la disminució de les poblacions d’animals a la natura no està causada directament pels zoos, però el que sí és cert és que la manera de treballar dels zoos actuals no contribueix de forma efectiva i eficient a frenar aquesta pèrdua de poblacions a la natura. És més, el model actual de zoo compleix amb el següent cercle viciós: com pitjor li va a la natura, millor li va als zoos perquè tindran més espècies en captivitat a les seves instal·lacions.


Aquest model de conservació redunda en que, per evitar problemes d’estabilitat de grup, pel manteniment genètic de les poblacions, etc., milers d’animals han de ser intercanviats entre els zoos del món anualment, causant estrès, ansietat i conflictes, havent de medicar molts individus. A més, quan una cria neix però ni el propi zoo ni altres la volen o tenen espai per allotjar-la, la maten. Aquesta és una pràctica legal coneguda com a culling que es troba recollida al manual de bones pràctiques de l’EAZA. Entre 3000 i 5000 animals moren anualment als zoos europeus mitjançant aquesta mort legal.

No deixa de ser paradoxal que a la naturalesa estiguin desapareixent els animals  i els zoos hagin de matar individus per al manteniment de les seves poblacions captives. La superestructura dels zoos europeus hauria de suposar un benefici directe per a la supervivència dels animals que es troben en perill d’extinció a la natura. Especialment els zoos públics, com és el cas del zoo de Barcelona. La conservació que defensen es refereix a la conservació de les poblacions zoològiques i no a la de la conservació de les poblacions a la naturalesa.

És urgent frenar l’intercanvi  d’animals entre els zoos, és urgent parar el patiment silenciós de milions d’animals i la mercantilització de les seves vides.