Jordi Sabater i Pi: “Jo estic en contra dels zoos”

Jordi Sabater i Pi: “Jo estic en contra dels zoos”

L’etòleg i primatòleg Dr. Jordi Sabater i Pi ha passat a la història per ser la persona que va portar a Floquet de Neu, el goril·la albí, al zoo de Barcelona i per ser l’introductor de l’etologia a Espanya. Però pocs saben de la seva filosofia de vida, basada en el respecte als animals, amb què es declarava obertament contrari a mantenir animals en captivitat en els zoos. Va ser qui va descobrir al món que els ximpanzés construïen eines i va treballar durant un temps estudiant als goril·les al costat de Dian Fossey.

El Dr. Sabater i Pi va morir a Barcelona a l’agost de 2009. Per això, en el seu honor, és un privilegi poder comptar amb la possibilitat de continuar escoltant de la seva pròpia veu la història de la seva vida, els seus descobriments, però per sobretot la seva filosofia respecte a la relació que tenim amb els animals no humans. Rescatem amb especial afecte una entrevista realitzada pel periodista Ramón Pellicer l’any 2008 en un cicle de TV3 anomenat (S)avis en el qual li van dedicar una entrevista de 62 minuts.

Podria ser contradictori, i en certa manera ho és, que qui en la seva edat madura es declarés d’aquesta manera, durant la seva joventut treballés en la colònia franquista instal·lada a Guinea Equatorial, Ikunde, ajudant a capturar i a comprar animals que acabarien en la col·lecció del zoo de Barcelona. Però com el mateix Dr Sabater i Pi confessa en una de les últimes entrevistes que se li van fer en vida, això li feia tenir càrrecs de consciència, no se sentia feliç amb aquest treball, però les circumstàncies de l’època el van empènyer a haver d’acceptar-ho. En la mateixa entrevista explica com va ser la seva primera trobada amb Floquet de Neu, i en preguntar-li el periodista Ramon Pellicer si va sentir llàstima per ell, Sabater i Pi respon que li va fer llàstima veure com estava de deteriorat quan el va veure per primera vegada, però que també li feia llàstima veure’l en el zoo. Confessa que va arribar a deprimir-se en veure a Floquet en l’últim temps en el zoo de Barcelona. Pellicer li pregunta si el goril·la va morir dignament, als quals el primatòleg contesta amb un fil de veu: “el van matar” (referint-se a l’eutanàsia que li va ser practicada després que la cirurgia del sarcoma que presentava no donés bons resultats).

Més endavant, en la mateixa entrevista, Pellicer li pregunta per sentiments que poden tenir els primats:

Riuen?

Es deprimeixen?

Els grans primats sí, en els zoos estan deprimits.

Odien, sí. Ploren, sí. Tenen por, molt, viuen en un món de por. Recorden, sí. Somien, sí. Són gelosos, uff, tremend. I fidels? Jo diria que sí. Són capaços de sentir felicitat? Sí. Són bastant similars bàsicament als humans.

Tractem indegudament a tots els animals, hauríem de seguir les paraules de Buda “no causis cap dolor a cap ésser viu”. Això el cristianisme no ho diu.

Ja cap al final de l’entrevista:

Per a què serveixen els zoos?

Jo estic en contra dels zoos. Els zoos serveixen per a mostrar animals que avui dia pots veure’ls en pel·lícules, bones pel·lícules, o fent viatges a Kenya, Tanzània, o altres llocs d’Àfrica. Per tant crec jo que els zoos avui dia no tenen sentit.

No obstant això, atès que els nens són els principals visitants del zoo, no poden servir per a sensibilitzar a la població sobre la naturalesa i sobre els animals?

Al contrari, pot servir per a això i pot servir perquè vegis que aquell animal aquí dins està molt restringit, com a la presó. O sigui que això té doble lectura.

Sobre els toros ja ni li pregunto…

Bueno, és una barbaritat, terrible (…)

Vostè és vegetarià, per gust o per respecte als animals?

Una mica per gust i una mica per respecte.

I per salut

Si, també per salut

 

Molta gent a Barcelona tancaria el zoo, probablement la gran majoria, Sabater i Pi formava part d’aquesta majoria. De fet, ho fan passivament quan no ho visiten. Si tenim en compte que en 10 anys el zoo va perdre el 40% dels seus visitants mentre la ciutat va experimentar un 200% d’augment del turisme. Hem de tenir en compte que de les 720.000 visites que va rebre el zoo en l’últim any, moltes són turistes, moltes són col·legis on les nenes i nens no decideixen anar, i moltes són visites múltiples de les mateixes persones. I si a més tenim en compte que només a Barcelona viuen 2.700.000 persones i que el zoo va generar un dèficit públic de desenes de milions d’euros en aquests 10 anys, arribarem a la conclusió que un programa com ZOOXXI potser no és el que els lobbies del trànsit legal d’espècies diuen que és, una sentència de tancament, sinó l’última oportunitat que té el zoo de convèncer a gent com Sabater i Pi que aquestes instal·lacions poden transformar-se en una mica de profit per als animals i per al Planeta.