La consciència no és exclusiva de la nostra espècie

La consciència no és exclusiva de la nostra espècie

Segur que aquelles persones que tinguin la sort de conviure amb un gos sabran reconèixer la seva tristesa quan ens separem d’ells, el dolor quan es fan mal, la seva alegria quan tornem al seu costat, la sorpresa quan amaguem la seva pilota i la por quan en determinades situacions.

Les evidències estan sobre la taula: les rates trien alliberar a companys abans que menjar, els elefantsfan ritus funeraris davant la mort d’un membre de la seva família, els dofins transmeten els seus coneixements de generació en generació, els pops planifiquen…

Les emocions d’un animal van més enllà de moure la cua. De fet, sembla que el que més ens diferencia als humans de la resta d’espècies és la nostra obsessió per demostrar que som diferents a la resta de criatures amb les quals compartim el planeta, i a més superiors a elles. Però això no és tot. No tenim cap objecció a comparar-nos amb animals en relació a qualitats que considerem negatives (territorialitat, agressivitat, violència), però la ciència ja ens ha tret del nostre pedestal: també existeix l’altruisme, la compassió o diferents formes culturals en altres espècies d’animals.

És més, per a múltiples espècies d’animals ja existeix evidència científica de l’existència de substrats neurològics que generen processos de consciència equivalents al de l’humà.

Al juliol de 2012, 13 neurocientífics de renombrades institucions (Caltech, MIT, l’Institut Max Plank), amb personalitats com Stephen Hawkings, van signar una declaració afirmant l’existència de consciència en diverses espècies d’animals, a més de la humana. La Declaració de Cambridge sobre la Consciència:

“Vam decidir arribar a un consens i fer una declaració per al públic que no és científic. És obvi per a tots en aquest saló que els animals tenen consciència, però no és obvi per per la resta del món. No és obvi per a la resta del món occidental ni el llunyà Orient. No és alguna cosa òbvia per a la societat”.

La nostra civilització ha trigat 21 segles a demostrar i reconèixer l’existència de consciència en la resta d’animals.

Bé, la consciència no és exclusiu de la nostra espècie. Els animals senten; gaudeixen, però també pateixen i creieu-me que els animals també tenen comportaments altruistes, compassius, posseeixen personalitat pròpia, transmeten formes culturals o projecten cap al futur. Després d’aquestes afirmacions científiques, no hauríem de replantejar-nos el nostre tracte a la resta d’animals?

Com ha de respondre l’espècie humana davant aquesta evidència sobre la resta d’animals individuals, amb els quals comparteix el planeta?. Utilitzarem la nostra capacitat d’empatia per posar-nos en el lloc de l’altre?

Com després de saber això podrem mantenir les activitats que tenim avui dia? Com mantenir els zoològics tal com estan? ZOOXXI és un projecte molt més científic que el dels zoos actuals. ZOOXXI vol adaptar l’ètica dels nostres temps als coneixements científics que hem adquirit.