La tecnologia al servei de la conservació de la naturalesa

La tecnologia al servei de la conservació de la naturalesa

La plataforma ZOOXXI, entre els canvis que proposa en el model actual de zoològics, planteja la inclusió de les noves i avançades tecnologies immersives en les instal·lacions dels zoos, associant-les a un procés de conservació en la naturalesa.

 

Model actual de conservació en els zoològics

Per entendre la proposta de la plataforma cal entendre la situació actual de la conservació dels animals en els zoos i les diferències entre la conservació ex situ i in situ. La conservació ex  situ és aquella que es duu a terme fora de l’ambient natural de l’animal (en un zoo per exemple) mentre que la conservació in situ són totes aquelles accions destinades a protegir una espècie en el seu hàbitat natural.

El model de zoos actuals basen les seves estratègies de conservació majoritàriament en la conservació ex situ d’animals exòtics a través de la reproducció d’animals en captivitat. A aquests animals els esperen 3 possibles destinacions:

  • La reintroducció en la naturalesa: molt difícil i complicada i la que menys es practica, com a mostra aquest informe temàtic elaborat per ZOOXXI sobre la conservació i reintroducció en el Zoo de Barcelona.
  • Es mantenen en captivitat per a tota la vida: la destinació de la majoria d’animals. Se’ls manté en captivitat perquè es reprodueixin i mantenir les seves cries en captivitat també, i així successivament. L’objectiu és l’exposició i garantir que sempre hi haurà animals que exposar i intercanviar amb altres zoos.
  • Els maten: quan el naixement d’una cria o la presència d’un animal distorsiona la dinàmica natural del grup en captivitat la maten. Aquesta pràctica és coneguda com culling, la matança d’animals per raó de gestió. Es tracta d’una pràctica habitual als zoos i es troba recollida al manual de bones pràctiques de les associacions internacionals EAZA i WAZA de les quals el zoo de Barcelona forma part.

L’actual model de zoo genera patiment i despesa de diners públics en pràctiques que es basen a repetir mètodes que no funcionen i que no es corresponen ni amb les exigències de la ciutadania, ni als coneixements científics que avui disposem. Seguir millorant aquest model de conservació seria com pujar el volum a una ràdio mal sintonitzada.

 

Model de conservació que proposa ZOOXXI

La plataforma ZOOXXI proposa la recerca i la conservació in situ. Proposa prioritzar les accions de conservació de l’hàbitat per a la reproducció natural de l’espècie. Inclou també, en determinades circumstàncies i amb el disseny de programes de reintroducció efectius i quantificables, la possibilitat de reproduir en captivitat per a la posterior reintroducció de les cries. D’aquesta manera no solament s’aconsegueix la protecció d’una espècie sinó que també s’amplia a la protecció dels ecosistemes.

La conservació in situ estudia la realitat de les poblacions d’animals i ajuda a establir estratègies ambientals que garanteixin la supervivència de l’espècie.

La desaparició de les espècies no està lligada a les dificultats dels animals per reproduir-se per si mateixos, sinó amb l’acció humana i la desaparició dels seus hàbitats.

 

Com finançar els programes de conservació in situ?

Aquí és on cobra rellevància les noves tecnologies. ZOOXXI proposa la col·laboració dels zoos en aquests projectes in situ no solament mitjançant especialistes científics, sinó també amb especialistes audiovisuals i tecnològics que obtindran imatges del desenvolupament del projecte de conservació amb els animals en el seu entorn natural. Les imatges obtingudes serviran per fer els productes multimèdia, virtuals o de realitat augmentada que es podran veure als zoos. Això permetrà generar treball per a persones de l’àmbit científic, l’àmbit audiovisual i tecnològic. A més, la ciutadania obtindrà, a través del zoo, coneixements sobre els animals als espais naturals, comportant-se de forma natural. També es convertiran en una font d’ingressos per al manteniment del projecte.

No parlem de substituir animals per pantalles amb animals, aquestes tecnologies estan tan avançades que ens podrien permetre “introduir-nos” enmig d’un grup d’elefants (elefants reals que es troben protegits pels programes de conservació in situ als quals col·labora el zoo), veient el seu comportament sense ocasionar-los cap patiment.

 

 

ZOOXXI proposa que tots els zoos del segle XXI treballin en xarxa i, en comptes d’intercanviar-se animals vius, s’intercanviïn imatges i coneixements científics dels diferents programes de conservació als quals col·labora cadascun. D’aquesta manera, un zoo protegeix una àrea i uns altres fan el mateix en altres hàbitats diferents.

Aquest nou model no és més car que l’actual. Pensem en el cost que hagués tingut la reforma del dofinari, que finalment no es farà, era una inversió de més de 10 milions d’euros. Aquestes tecnologies evolucionen d’una forma molt ràpida i a uns costos més assequibles.
Amb el model de conservació que proposa ZOOXXI, en comptes de mercantilizar la vida dels animals en captivitat, es crearia una nova economia per a la conservació i la protecció mediambiental. Les noves tecnologies es converteixen en una eina ecològica i econòmica per ajudar a la naturalesa mentre aprenem i experimentem des de la ciutat.