L’exportació dels últims elefants d’Àfrica

L’exportació dels últims elefants d’Àfrica

La Conferència de les Parts (CoP) de la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CoP18), celebrada a Ginebra l’agost passat de 2019, va aprovar la modificació de la Resolució 11.20 per a restringir al màxim el comerç internacional d’elefants africans salvatges a zoos i circs de tot el món.

Val la pena recordar els detalls de la decisió presa en la CoP18, on les Parts de CITES van aprovar clarament la seva interpretació dels termes “destinataris apropiats i acceptables” als programes de conservació in situ o zones segures en el mitjà silvestre dins de l’àrea de distribució natural i històrica de l’espècie a Àfrica. Les úniques excepcions són les circumstàncies excepcionals en les quals, en consulta amb el Comitè de Fauna i amb el Grup d’especialistes en elefants de la UICN, es consideri que una transferència a llocs ex situ proporcionarà beneficis demostrables per a la conservació in situ, en l’hàbitat natural, per als elefants africans, o en el cas de transferència temporal en situació d’emergència.

Com és ben sabut, les decisions adoptades a la CoP entren en vigor al cap de 90 dies, durant els quals els països membres poden adaptar la seva legislació interna, si escau. En aquest cas, la data és el 26 de novembre de 2019, avui.

Aquesta moratòria de 3 mesos té com a objectiu més immediat que el sector econòmic i empresarial, si escau, les Administracions implicades i la societat civil, es puguin emmotllar a aquesta nova realitat i garantir així el compliment i la permanència de la mesura adoptada.

Es justifica també per la necessària proporcionalitat de les decisions a aconseguir l’objectiu proposat, afavorint aquest horitzó temporal el compliment efectiu de la mesura.

Malgrat això, 33 elefants capturats a la naturalesa van ser enviats amb avió des de l’aeroport internacional de les Cataractes Victoria a Àsia el 24 d’octubre, destinats, en la seva major part, al parc safari de diversions de Guangzhou (la Xina), contravenint i desafiant la regulació internacional.

Aquests elefants s’afegeixen al total de 136 individus que han estat exportats d’Àfrica als últims 5 anys cap a parcs zoològics de la Xina.

Una vegada més, la posició moral de Zimbàbue i la Xina en la comunitat internacional pel tracte degradant i menyspreable al seu patrimoni natural i la biodiversitat i la protecció dels animals, d’aquests mamífers icònics ha quedat qüestionada i seriosament danyada.

Les decisions preses per les autoritats nacionals de tots dos països que van permetre aquestes exportacions i la falta d’acció decisiva per part de la Secretaria de CITES, són responsables d’aquesta última acció, que es produeix com hem vist després que els països membres de CITES van aprovar una resolució a Ginebra, i qualsevol excepció a aquesta decisió hauria d’haver involucrat al Comitè de Fauna de CITES i al Grup d’especialistes de la UICN.

L’anterior versió de la Resolució Conf. 11.20 condicionava les exportacions al fet que les autoritats CITES dels Estats d’importació i exportació estiguessin satisfetes que “el comerç promouria la conservació in situ”. No obstant això, tampoc és possible i és totalment irreal i fantasiós que l’exportació d’elefants bebès africans a un parc safari de la Xina pugui promoure la conservació de l’hàbitat natural africà. D’aquesta manera, encara considerant que resultava en vigor l’anterior redacció de la Resolució més permissiva quan es va produir l’exportació, tampoc es va complir amb la mateixa i en qualsevol cas, Zimbàbue o la Xina no van proporcionar proves d’això ni es van donar garanties sobre aquest tema i en aplicació del principi fonamental a CITES de l’enfocament precautori, aquestes exportacions no haurien d’haver tingut lloc.

Així, les instal·lacions a les quals estan destinats aquests elefants a la Xina no compleixen ni els criteris vigents abans de la CoP18 ni els criteris nous i més restrictius. Cal afegir que en l’actualitat l’expressió “promoure in situ”, està pendent de definir-se en el pròxim Comitè de Fauna que se celebrarà a Ginebra en 2020, per la qual cosa en aplicació del principi de precaució, aquest enviament no hauria d’haver-se dut a terme.

Per tant, aquestes precipitades exportacions a la Xina, fruit de la venda de més de 30 elefants bebè xifrades en milions d’euros, són contràries a la interpretació actual de la Convenció CITES, així com a la bona fe i a l’esperit de la Convenció internacional.

A tot l’anterior cal afegir que, en el moment de l’exportació, estava pendent de sentència el procés judicial iniciat per una associació jurídica de Zimbàbue que el mes de maig de 2019 va presentar una demanda per a paralitzar la captura i enviament d’aquests elefants fora d’Àfrica, basant-se en la vulneració de la Constitució, argumentant que els elefants pertanyen al poble de Zimbàbue i no a l’Estat. Cap fallada de la Cort havia acceptat les transferències, per la qual cosa aquestes exportacions van violar tant els tractats internacionals com la legislació nacional. Així mateix, haver seguit endavant amb l’enviament, ignorant el procés judicial, va suposar un evident i manifest menyspreu al sistema judicial.

Per a finalitzar amb l’irregular procés d’exportació, algunes organitzacions no governamentals de protecció d’animals locals van denunciar obstrucció, secret i falta de transparència per part de l’organisme estatal responsable dels parcs nacionals on estaven retinguts els elefants i s’espera que es resolguin de manera favorable als grups de la societat civil.

Com s’ha advertit, si bé CITES estipula un període de 90 dies entre l’adopció d’una decisió, en aquest cas d’una esmena en una Resolució, i la seva entrada en vigor, la intenció és donar temps a les Parts a adaptar la legislació nacional a les decisions de CITES, i en cap cas permetre exportacions d’última hora que d’una altra forma estarien prohibits.

Aquestes captures i enviaments de bebès elefants robats de la naturalesa són perjudicials per a les poblacions d’elefants i els ecosistemes, ja que a més de condemnar-los a una vida de patiment en captivitat, resulten altament perjudicials per a la conservació. Tal com van advertir els experts, els impactes sobre el benestar dels animals i el benestar social de les poblacions s’estendran durant diverses dècades, causant danys irreparables tant als individus com als seus hàbitats naturals.

La Fundació Franz Weber condemna aquesta exportació il·legal i seguirà molt de prop les condicions d’aquests elefants per a denunciar la situació davant les pròximes reunions de CITES, assegurant d’altra banda que s’ha tancat un episodi de manera definitiva que serà recordat com una de les pitjors formes de crueltat de l’ésser humà davant una espècies que es troba en extinció, i esperant que s’adopti una postura ferma per part de CITES en cas d’un nou desafiament pels seus països membres.