Mor l’Anak, l’única supervivent dels dofins capturats en llibertat que va adquirir el zoo de Barcelona

Mor l’Anak, l’única supervivent dels dofins capturats en llibertat que va adquirir el zoo de Barcelona

 

  • ZOOXXI té informació sobre el sabotatge que va efectuar l’Associació Europea de Zoos i Aquaris sobre la ciutat de Barcelona després de la decisió de convertir-se en una ciutat lliure de cetacis en captivitat
  • Les agressions entre ells, les estereotipias i les morts avalen el patiment que aquests animals tenen en captivitat. Dir que poden tenir benestar en una piscina, per molts litres d’aigua que tingui, és una broma de mal gust.

 

 

La matinada d’aquest dimecres ha mort l’última femella del zoo de Barcelona, Anak, de 34 anys, a causa d’un procés víric.

Anak era l’última supervivent dels dofins capturats en llibertat adquirits pel zoològic de Barcelona.

El delfinari del Barcelona va obrir en 1965, sempre albergant en les seves instal·lacions dofins de l’espècie Tursiops truncatus o dofí mular, tot i que no es troba amenaçat a la natura. Entre 1965 i 1989 el zoo va adquirir 24 dofins procedents de captures de la naturalesa en estat salvatge. Anak, capturada a Cuba en 1989, era l’única supervivent.

Sent que les instal·lacions han estat, des dels seus inicis, deficitàries, ni els actuals comitès científic ni d’ètica han elaborat informes sobre aquest tema. De fet, l’actual comitè d’ètica està format per conservadors i veterinaris del zoo. La nova ordenança, després de l’aprovació de la Iniciativa Ciutadana ZOOXXI, preveu la creació d’un nou Comitè científic i d’ètica format per experts independents. D’aquesta forma s’evitarà tot el cúmul d’interessos corporativistes que durant anys i des dels seus inicis ha caracteritzat el tancament de la majoria dels animals que, com els dofins, segueixen en captivitat en els zoos per la seva gran rendibilitat econòmica. Malgrat les deficiències, el zoo va continuar reproduint als animals. Anak va tenir 4 fills, dos mascles i dues femelles. El més jove, Nuik, encara viu en el delfinari del zoo de Barcelona, els altres dos, Leia i Kuni estan ara a l’Oceanogràfic de València. L’últim naixement (Nuik) va tenir lloc al 2012. En aquesta presa de decisions es trobava l’actual equip de conservadors i veterinaris, els qui li deuen a la ciutadania explicacions per aquestes pràctiques.

Fins i tot la EAAM (European Association for Aquatic Mammals) ha reconegut que els cetacis nascuts en captivitat mai s’adaptarien al medi natural i que tindrien poques probabilitats de sobreviure a l’oceà. La cria en captivitat de cetacis mai ha contribuït a la conservació d’aquestes espècies i segurament mai ho farà. A més cap expert independent ha recomenat criar aquests animals en captivitat per motius de conservació. El cas del dofí mular és un dels molts casos que demostren que els EEPs, Programes Europeus per a la cria en captivitat d’espècies en perill, no tenen cap funció conservacionista en la majoria dels casos. Mentre a Europa els dofins s’inclouen en un EEP que es maquilla com un producte conservacionista, en altres parts del món els zoos continuen capturant dofins salvatges per a emplenar les seves piscines, en un acte més de completa descoordinació entre zoològics. Això deixa en evidència l’objectiu dels EEP és conservar espècies sinó d’obtenir animals per a mantenir els zoos de forma més barata que les captures.

 

LA EAZA SABOTEJA EL TRASLLAT DELS DOFINS

 

Els cin individus (3 que viuen en el zoo de Barcelona i 2 que es troben en l’Oceanogràfic de València) esperen des de fa dos anys poder ser traslladats a un lloc on comptin amb millors condicions.

La EAZA va enviar una carta a l’Ajuntament de Barcelona després de declarar-se ciutat lliure de cetacis en captivitat, afirmant que els dofins són part del EEP i que per a garantir una gestió eficaç tots els zoos membres de la EAZA estan obligats a seguir les recomanacions de cria que proporcionen. Per tant, la decisió de la destinació dels individus ha d’estar avalada també per ells, segons la EAZA. Aquesta dada és completament fals, els dofins pertanyen a l’Ajuntament de Barcelona i no té cap contracte signat amb aquesta organització però la EAZA insisteix en aquest argument erroni per a fer una pressió il·legítima. Una de les opcions que va contemplar l’Ajuntament de Barcelona era traslladar provisionalment als individus a un altre zoo on tinguessin unes instal·lacions millors a l’espera de la construcció d’un santuari. Però la EAZA no es va mostrar col·laboradora amb les condicions que va posar l’Ajuntament: no criar, no fer espectacles i que poguessin ser traslladats una vegada el santuari estigués llest. La EAZA no vol trobar-los la millor opció per als dofins, sinó garantir-se el seu control. Els dofins són una espècie molt rendible per als zoos.

 

ELS DOFINS CORREN PERILL EN ELS ZOOS

 

Encara continuen dient que els dofins estan més segurs als zoos que en la naturalesa. De fet, Josep Maria Alonso, cap de recerca i conservació del zoo de Barcelona, va afirmar que l’opció d’enviar als dofins a un santuari a Grècia era inviable posat que podrien contraure virus. Als zoos segueixen sense estar a resguard dels virus, tal com demostra la mort d’Anak per aquesta causa. De fet, les condicions de la captivitat poden facilitar el contagi. Anak patia un estrès crònic que la feia inmunodepresiva i per tant més susceptible a contraure malalties. De la mateixa manera en què el seu tractament repetit amb corticoides per a un problema de pell podria haver facilitat el contagi.

Ja s’ha demostrat en múltiples ocasions el patiment que aquests animals tenen en captivitat, per molt que continuïn tenint el seu permanent fals somriure. Les agressions entre ells, les estereotípies i les morts així ho avalen. Dir que poden tenir benestar en una piscina, per molts litres d’aigua que tingui, és una broma de mal gust. Tot per justificar la “conservació” d’una espècie les poblacions salvatges de la qual no es troben en perill d’extinció.