Què ens agrada i què no del zoo de Barcelona?

Què ens agrada i què no del zoo de Barcelona?

La proposta de reconversió dels zoos del món cap a un ZOOXXI farà el seu primer pas al zoo de Barcelona. Sovint ens diuen que només critiquem les accions del zoo de la capital catalana i això no és veritat. Des de ZOOXXI classifiquem les actuacions com un semàfor: en verd les accions amb les quals estem d’acord, en groc les que creiem que necessiten millorar i en vermell les que considerem que han de canviar. Per deixar-ho més clar, us proposem exemples actuals de cada color:

 

Verd

 

Reducció del soroll ambiental: la Plataforma ZOOXXI va recollir en un vídeo imatges de més d’una desena d’activitats sorolloses que s’havien fet aquest any al zoo de Barcelona: casaments, concerts, obres i reformes estructurals, a més d’activitats diàries com megafonia a un volum alt i les campanades del tren que recorre el recinte. Vam denunciar també l’impacte negatiu sobre el benestar animal, un fet que ja va ser advertit pel propi personal del zoo l’any 2015. El passat 16 de juny es va presentar a l’Ajuntament una moció per reduir el soroll ambiental del zoo amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels animals. Entre les mesures possibles s’hi va incloure la prohibició de fer actes o activitats alienes al zoo que puguin provocar l’alteració del soroll ambiental i afectin el benestar dels animals que viuen allà. Es demana també la creació d’un protocol per monitoritzar l’impacte sonor de les obres del zoo i limitar la franja horària d’aquest i altres elements que causen estrès. Per acabar, també es demana la inclusió de senyalització que demani silenci als visitants, així com la formació al personal del parc per explicar i fomentar la cultura de l’observació respectuosa i el silenci. Aquesta moció va ser aprovada per unanimitat dels partits polítics de l’Ajuntament. Tot i que és una mesura que ja es recull al text de la Iniciativa Ciutadana ZOOXXI, és bo que, abans de la seva aprovació definitiva, s’apliquin aquelles mesures que puguin millorar el benestar dels animals de forma immediata.

 

 

Càmeres als nius d’eriçons i ratpenats lliures: es tracta d’una proposta per instal·lar d’aquí a un any càmeres als caus dels eriçons i als nius-refugi dels ratpenats que viuen lliures a les seves instal·lacions. Ens encanta aquesta iniciativa per facilitar l’observació respectuosa d’aquests mamífers nocturns, difícils de veure, sense interferir en la seva llibertat, tal i com proposa el model ZOOXXI. Aquesta mesura pot potenciar la cura i el seguiment de la fauna salvatge que va al parc en busca de refugi i aliment.

 

Projectes de cria in situ: col·laboració amb altres entitats locals, s’estan duent a terme projectes de cria in situ amb l’objectiu de fer repoblacions d’espècies autòctones com el Fartet i el Gripau d’esperons, al Delta del Llobregat, el Barb cua-roig del riu Gaià, nàiades o cloïsses de riu, Unio, a la conca del riu Llobregat o el cranc de riu, autòcton de la conca del Llobregat i el Ter.

 

Groc

 

Conscienciació sobre el consum d’oli de palma: el zoo de Barcelona insta al seu discurs cap als visitants a evitar els productes que continguin oli de palma, les plantacions del qual destrueixen els hàbitats naturals dels orangutans. Estem d’acord amb que els zoos facin aquest treball de conscienciació als visitants sobre com podem ajudar, amb petites accions que podem fer durant el nostre dia a dia. Tot i així, com va denunciar la plataforma ZOOXXI després d’una investigació, continuen venent a les seves instal·lacions una gran majoria de productes que contenen aquest oli. Vam analitzar uns 20 productes a la venda a les botigues del zoo i vam poder comprovar que com a mínim 16 d’aquests productes contenien oli de palma. Sense una actuació als hàbitats naturals, sense un canvi als productes que es venen dins del zoo, aquesta campanya no és més que una manera de justificar el captiveri pels perills que corren els animals a la natura. Uns perills amb els quals el zoo contribueix.

 

Reintroducció d’animals autòctons: al zoo de Barcelona s’hi fa conservació i reintroducció d’algunes espècies autòctones, fora del programa de l’EAZA. És el cas del Tritó del Montseny i del Ferreret. En col·laboració amb entitats locals o la Generalitat de Catalunya hi ha 10 taxons, que corresponen a espècies autòctones en programes de reintroducció, la qual cosa suposa un 3% dels taxons. El model de cria per a la reintroducció és el que defensa ZOOXXI, tot i així, no es pot considerar excepcional allò que hauria de ser la norma. Els zoos es venen a si mateixos com centres dedicats a la conservació i la protecció de la naturalesa i els animals, i això només és efectiu si es treballa in situ, protegint els hàbitats naturals i reintroduint els individus amenaçats. Tot i així, aquestes xifres vergonyoses no justifiquen la captivitat de milers d’animals de per vida.

 

Reducció del número d’espècies en captivitat: el nou pla estratègic del zoo de Barcelona es vol especialitzar únicament en aquelles espècies amenaçades amb les quals el zoo dugui a terme programes de conservació. ZOOXXI també contempla la reducció d’espècies tancades al zoo de Barcelona, però què passa amb els animals que viuen actualment al zoo pels quals no hi ha pla de conservació? El zoo de Barcelona proposa trasllats a altres zoos, és a dir, traslladar el problema a una altra part. En canvi, ZOOXXI proposa enviar tots els animals que puguem a santuaris i reserves i frenar la reproducció dels que no tenen programes de reintroducció efectius a la natura.

 

Vermell

 

Transparència: el zoo de Barcelona no posseeix mecanismes que permetin a la ciutadania accedir a informació que doni a conèixer els procediments, les regles i les normes d’actuació concretes que utilitza, així com fets que succeeixen amb els animals que tenen al seu càrrec. Un clar exemple en va ser la negativa per part del zoo de Barcelona a entregar les dades del registre sobre els naixements i les morts dels últims 5 anys, els resultats de les necròpsies o els motius de les morts i resultats de les auditories externes realitzades regularment al zoo de Barcelona. Davant d’aquesta situació, l’any 2009 la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona va presentar una reclamació al Síndic de Greuges. La resolució va ser favorable a la petició i finalment l’any 2011 l’Ajuntament de Barcelona va proporcionar la informació sol·licitada. Ja han estat vàries les situacions en les quals el zoo de Barcelona s’ha vist obligat a donar explicacions públiques a arrel de les denúncies realitzades per entitats animalistes que, mitjançant investigacions, informen de fets que el zoo no explica però que impliquen la ciutadania directament, tant per l’alta sensibilitat de la societat barcelonina pel que fa a la protecció dels animals com per tractar-se d’un servei públic que utilitza diners públics.

 

Investigació en captivitat: la gran majoria d’estudis i investigacions que realitza el zoo de Barcelona es fan amb animals en captivitat. Tot i així, les condicions de vida d’aquests animals al seu hàbitat natural i en captivitat no tenen res a veure. Les conseqüències del captiveri sobre la salut física i psicològica dels individus que viuen al zoo de Barcelona fa que els resultats obtinguts no puguin servir per ajudar els animals als seus hàbitats naturals i no protegeixin les seves espècies. ZOOXXI proposa fer tots els estudis i investigacions in situ.

 

Model de conservació: aquesta és una de les grans línies vermelles que proposa ZOOXXI al zoo de Barcelona. Sota el paraigua legal de l’EAZA (Associació Europea de Zoos i Aquaris), una institució privada de la qual forma part el zoo de Barcelona juntament amb prop de 400 zoològics més, aquests centres reprodueixen animals en captivitat, tot i que són poquíssims els programes en els quals intervenen de forma efectiva per reintroduir els seus animals o protegir els seus hàbitats. El seu argument és que si l’espècie desapareix a la naturalesa, als zoos hi haurà el número suficient d’individus que garanteixi salvar l’espècie, essent secundari el problema de la impossibilitat de reintroduir la majoria d’animals criats en captivitat. Aquest model de conservació redunda en que, per evitar problemes d’estabilitat al grup i pel manteniment genètic de les poblacions, milers d’animals seran intercanviats entre els zoos del món anualment, causant estrès, ansietat i conflictes en els animals, que sovint han de ser medicats. A més, quan una cria neix però ni el propi zoo ni altres zoos la volen o tenen espai per allotjar-la, la maten. Aquesta és una pràctica legal coneguda com a ‘culling’, que es troba recollida al manual de bones pràctiques de l’EAZA. Entre 2000 i 3000 animals moren anualment als zoos europeus mitjançant aquesta mort legal. El model de conservació de ZOOXXI planteja que no sigui necessari portar els animals a la ciutat per reproduir-los, que puguin reproduir-se allà on viuen. Passar de la idea de l’opressió i del tancament, a la idea dels drets, de la protecció i la llibertat. Si funciona a la ciutat de Barcelona, ens espera una campanya global enorme, un model de conservació com mai se n’ha vist cap.