Què és la conservació compassiva?

Què és la conservació compassiva?

L’objectiu de la conservació és la preservació de les espècies per mantenir la diversitat i evitar la seva extinció. Tradicionalment, la conservació fixa la seva atenció sobre espècies i poblacions i permet el sacrifici d’animals salvatges en pro del manteniment de poblacions d’una o diverses espècies o per resoldre conflictes amb els humans, el sacrifici d’animals en captivitat per mantenir la integritat genètica, evitar endogàmia i consanguinitat, per la falta d’espai en les gàbies, etc. (aquesta pràctica és coneguda com culling) o per controlar espècies invasores. Aquest és el model de conservació que apliquen els zoològics actuals, un model que permet el patiment i la mort d’individus d’una determinada espècie per mantenir un nivell de conservació d’espècies òptim.

ZOOXXI proposa superar aquesta òptica i aplicar la Conservació Compassiva, una disciplina creixent impulsada a través del moviment acadèmic i científic multidisciplinari i internacional que posa al centre a l’animal físic individual sensible per evitar el seu patiment, acostant posicions entre la protecció individual dels animals i la preservació de la biodiversitat i els ecosistemes.

A mesura que la població humana creix, els problemes als quals s’enfronten la resta d’animals, tant individualment com a població, també augmenten. Per això, és necessari crear nous procediments que treballin conjuntament la protecció individual dels animals amb la preservació de la biodiversitat i els ecosistemes. Aquest model prioritza l’empatia i la compassió com a eines per a la recerca del benestar dels individus i el manteniment i la recuperació d’espècies, poblacions i ecosistemes.

Si ens fixem en les dades dels zoos, els programes de reintroducció d’animals exòtics són ínfims, en el cas del zoo de Barcelona és de solament una espècie de les més de tres-centes que viuen en el zoo. Si a més s’analitzen les taxes d’èxit de la reintroducció d’aquests animals criats en captivitat, en més del 50% dels casos l’animal mor i fins al 67% presenten altres problemes de benestar animal com a malalties o conflictes amb humans, segons Harrington etal. (2013). En molts casos, les reintroduccions fracassen perquè no s’ha tingut en consideració la conducta dels animals segons les seves diferents necessitats i personalitats. S’estima que entre el 50-80% de les reintroduccions no tenen èxit (Tbias & Gray 2013). En conclusió, el nombre d’individus que aconsegueixen tenir una nova vida en el seu hàbitat natural és ridícul comparat amb el nombre d’individus que passen tota la vida en captivitat en els zoos, reproduint-se.

És necessari prioritzar una protecció dels hàbitats i ecosistemes que permeti el manteniment de la biodiversitat i on els animals puguin desenvolupar les seves conductes naturals, però els zoològics actuals semblen no reaccionar.

Moltes espècies es troben greument amenaçades per la desaparició dels seus hàbitats naturals a causa de la pressió humana i el canvi climàtic, la cria en captivitat resulta totalment inútil des d’un punt de vista pràctic i científic. La conservació tradicional en els zoos s’ha demostrat inútil en els seus objectius i anticientífica en les seves pràctiques. Si es crien animals per conservar-los però sense reintroducir-los s’està seguint una visió mercantilista dels animals.

ZOOXXI proposa, amb un enfocament científic i acadèmic, la protecció dels hàbitats a llarg termini, amb la gestió de la pressió humana que suposa: la base de la conservació compassiva dels animals.