Quins animals del Zoo de Barcelona podran ser traslladats a santuaris i reserves?

Quins animals del Zoo de Barcelona podran ser traslladats a santuaris i reserves?
Fotografía: Laia Battestini

 

La Plataforma ZOOXXI proposa que tots aquells individus del zoo de Barcelona que estiguin en condicions de ser reubicats siguin transferits als hàbitats originaris, santuaris, refugis i reserves en els quals es trobin en condicions més properes a les de la seva espècie en estat natural i assegurin una qualitat de vida superior. No obstant això, no existeixen santuaris o reserves per a tots els animals i tampoc tots els animals poden ser traslladats.

Per a això, tots els que viuen al zoo de Barcelona (més de 2.000) hauran de ser avaluats pel programa que hem dissenyat: CETA (Criteris d’Avaluació per al Trasllat d’Animals). Aquest programa analitzarà les condicions per ser traslladats des d’un punt de vista científic i veterinari. CETA ens permet establir un mesurament de manera científica, política i econòmica sobre el trasllat d’animals.

El programa CETA mesura els següents elements:

 

  • Salut de l’animal: el transport d’un animal no és un procés senzill, és un gran causant d’estrès que molts animals podrien no suportar. Per això, en aquesta primera fase s’avaluarà l’estat de salut de cada individu per veure si està en condicions de suportar un viatge.
  • Possibles destinacions: aquesta fase analitza els santuaris i reserves existents per a la seva espècie o, en cas que aquests no existissin, es considerarà l’opció d’altres parcs zoològics on les instal·lacions i el maneig siguin prou superiors al zoo on es troba l’individu, de manera que compensi l’esforç del viatge.
  • Rebuda dels individus: quan ja s’ha escollit una destinació s’avalua si aquests individus poden ser rebuts. En algunes ocasions, per raons de maneig social intern del santuari, com dominància, jerarquia, etc. no es poden acceptar alguns individus.
  • Gestions burocràtiques: en cas que el santuari receptor accepti a l’individu es dóna començament a les gestions burocràtiques, es tracta d’uns tràmits complicats sobre les relacions entre el país que envia i el que rep. Cal assegurar-se que el país receptor permet l’entrada de certes espècies.
  • Anàlisi econòmica: en cas que tots els anteriors passos siguin positius s’analitza quin cost tindrà enviar a aquest individu al santuari i com assumir-ho. Diferents institucions i empreses, fins i tot donacions privades, podrien ajudar en cadascun d’aquests costosos trasllats. L’Ajuntament de Barcelona podria finançar algun trasllat però la idea és que la societat s’impliqui.

 

ZOOXXI proposa prioritzar el trasllat de la megafauna ja que és la que més espai ocupa (i necessita) i permetria la readecuació d’altres espais perquè la resta d’animals que no passessin la fase CETA i que haguessin de romandre en el zoo tinguessin un major benestar.

Tant de bo tots els animals que romanen tancats actualment en els zoos poguessin ser alliberats o reubicats a santuaris i reserves, però com veieu, la realitat dista molt d’aquest ideal. Solament una petita minoria podria ser traslladada, aquesta és una de les raons per les quals la Plataforma ZOOXXI, per molt que mantingui una llavor llibertària, no proposa el tancament dels zoològics. La majoria d’animals no tindrien on anar. El que sí és necessària una tranformació del model de zoo actual perquè passi de ser un centre que treu profit als animals a un centre de profit per a ells. Frenar la reproducció de tots els animals que no es trobin en perill d’extinció en la naturalesa i que no compten amb un programa de reintroducció efectiu per així desinflamar a poc a poc el zoo per poder donar aixopluc a animals rescatats de tràfic il·legal, de maltractament o fauna autòctona ferida.