Resposta al zoo de Barcelona: els lleons marins i la inestabilitat de la captivitat

Resposta al zoo de Barcelona: els lleons marins i la inestabilitat de la captivitat

 

Barcelona, 19 de gener de 2017

El zoo de Barcelona justifica l’arribada d’un mascle i dues femelles de lleons marins per donar “estabilitat” al grup existent després de la mort d’un mascle i una femella en els darrers dos anys.

Efectivament, aquesta és la lògica conservacionista dels zoos actuals, emparats en l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA): quan un cria acabada de néixer pot trencar l’estabilitat d’un grup, se la sacrifica amb una pràctica que els zoos anomenen “culling”; quan fan falta animals per donar estabilitat als animals que viuen en grups familiars, simplement es porten animals “excedents” d’altres zoos, tot i que això comporti trencar un grup familiar existent.

Si realment no formen part de cap grup de cria, ens preguntem quines mesures de contracepció prendrà el zoo de Barcelona per evitar nous naixements. També ens preguntem quines han estat les causes de les morts del mascle i de la femella en aquests darrers dos anys.

Els lleons marins no estan en perill d’extinció, més aviat al contrari. A la pròpia web del zoo de Barcelona es pot llegir: “Les poblacions de moltes zones del continent americà són força abundants, fins i tot, arriben a entrar i a viure a l’interior d’alguns ports.”

No obstant, els lleons marins de Califòrnia formen part dels programes de conservació de l’EAZA. De les poques xifres que publica aquesta organització respecte del tràfic legal d’animals que practica, trobem l’anuari EAZA Yearbook 2007-2008, del qual sabem per exemple que al 2008 hi havien 314 individus (108 mascles i 206 femelles) d’aquesta espècie repartits a 49 zoos de l’EAZA. Entre 2007 i 2008 es comptabilitzen 40 naixements (17 mascles, 22 de femelles, 1 no sexat), 19 individus es troben intercanviats entre zoos de l’EAZA (9 mascles i 10 de femelles) i 18 es troben intercanviats en zoos que no són de l’EAZA (10 mascles i 8 femelles). A més, es comptabilitza la mort de 5 mascles i de 7 femelles. Segons aquest anuari, el zoo de Barcelona va indicar que el número d’individus a 1 de gener de 2007 eren de 1 mascle i 2 femelles, en lloc dels 3 mascles i 6 femelles que apareixia al llistat de 31 de desembre de 2006.

Tornem a trobar dades al 2013: segons el “Inventari de la col.lecció animal del Parc Zoològic de Barcelona”, de 31.12.2013, 3 mascles i 6 femelles del zoo de Barcelona es trobaven en “préstec” en altres zoos i una de les femella del zoo de Barcelona provenia del “préstec” d’un altre zoo.

Tot aquest ball de xifres (i de patiment per aquests individus) no es tradueix en cap programa de reintroducció al medi natural. Recordem que els lleons marins són utilitzats en espectacles en molts zoo del món i tornem a recordar que no són una espècie en perill d’extinció, al contrari.

Resulta molt esclaridor del concepte de “sostenibilitat” i de preocupació pel benestar animal la següent observació realitzada en aquest anuari de l’EAZA: “El programa ESB pel lleó marí de California s’està realitzant be. La població, així com el nombre de zoos, està creixent lentament cada any. Hi ha un lleuger problema amb els mascles excedents, però fins avui el programa ha estat capaç de col.locar la majoria de mascles en les institucions no EAZA”.

Anualment es sacrifiquen i s’intercanvien centenars d’animals als zoos de l’EAZA, amb pràcticament nul.les conseqüències per a la repoblació dels hàbitats. Sota una pretesa estabilitat disfressada de benestar animal, l’única estabilitat que realment importa és la dels zoos i la dels seus paraigües internacionals. Els zoos actuals fan conservació d’animals per conservar-se a sí mateixos.

La plataforma ZOOXXI convida als i les ciutadanes a accedir als espais virtuals de la campanya per conèixer més sobre el projecte. Existeixen alternatives, nous paradigmes per garantir la conservació efectiva i ecològica dels habitats i dels animals, amb millores en l’abast dels mètodes en l’àmbit educatiu i d’investigació, on es garanteixi la transparència i la participació i, molt especialment, on el centre de tota decisió estigui basada en la ciència del benestar dels animals i la filosofia dels seus drets.