“Sembla mentida que aquest model de zoològic que simula a les presons es vani de ser educatiu”

“Sembla mentida que aquest model de zoològic que simula a les presons es vani de ser educatiu”

Nathaly Toledo és la Directora de Benestar Animal i Gestió Social de la Prefectura del Guayas, a l’Equador, un front polític dedicat a la defensa dels animals amb la finalitat de promoure polítiques públiques i reformes de lleis en benefici d’una societat lliure de maltractament.

La seva direcció coordina l’oficina ERAH a Guayaquil, un dels projectes col·laboradors de la Fundació Franz Weber, i és la primera oficina pública d’investigació en antrozoologia, que fa estudis sobre la violència interrelacionada entre humans i animals.

Aquestes setmanes hem pogut tenir-la com a convidada a Barcelona, ja que va venir a recollir el premi de l’Associació Parlamentària en Defensa dels Drets dels Animals, que ha reconegut el treball de l’oficina ERAH, dirigida per la psicòloga Virginia Portilla.

 

Què és la violència interrelacionada?

 

Violència interrelacionada és un concepte nou que encara es troba en desenvolupament i consisteix en la relació que existeix entre dos tipus de violència. L’utilitzem molt per simplificar, cosa gens senzilla, la relació que hi ha entre el maltractament animal i altres formes de violència social. Hi ha centenes d’estudis realitzats fa dècades als Estats Units i a Europa que ja confirmen la connexió entre el maltractament animal i altres crims violents. Tot i això, al nostre país i m’atreviria a dir que a la nostra regió, la generació de documents que provin aquesta realitat és incipient o nul·la, per primera vegada ho estem treballant a l’Equador. El maltractament animal es pren com un fet aïllat i molt per sota, en nivell d’importància, que altres formes de violència i això és un greu error.

 

Quins són els beneficis de desenvolupar una cultura de protecció animal per a la resta de sectors vulnerables?

 

Els animals formen una part elemental de la societat. Avui dia és molt atípica la llar que no convisqui amb animals. Segons un estudi que vam fer a la nostra ciutat, són 7 de cada 10 les famílies que conviuen amb animals, i si parlem d’entendre la convivència no només interna sinó comunitària, totes les famílies d’aquesta ciutat hi convivim, perquè segons dades actualitzades de l’Institut d’Investigació i Salut Pública INSPI hi ha 23.500 gossos deambulant pels carrers en situació d’abandonament i els gats ni tan sols s’han comptabilitzat. La majoria de trucades rebudes al call center de la Prefectura buscant atenció per animals en risc provenen de zones vulnerables de la nostra província. Famílies amb escassos recursos econòmics demanen molta medicina veterinària, esterilització i aliment per als seus animals, i de la mateixa manera, molts casos d’extrema violència cap als animals com abusos sexuals, tortura física, mutilacions, provenen de sectors rurals de la nostra província. Per tant, no hi ha cap dubte que desenvolupar una cultura de protecció animal ens permet respondre a una necessitat ciutadana i disminuir situacions de violència social.

 

És la protecció animal una obligació pública?

 

És clar que si, tot i que no al nivell que esperem encara. No comptem amb una llei de protecció animal autònoma, però l’actual Codi Orgànic d’Ambient expressa que, segons el tipus d’espècie, els diversos nivells de govern han d’exercir-ne la protecció, creant i ampliant les seves pròpies ordenances. La fauna silvestre està essent atesa pel Ministeri d’Ambient, però els delictes que hi atempten en contra poden ser denunciats a la fiscalia, al 911, als bombers i fins i tot a Prefectura ens arriben trucades i el que fem és redirigir-les al Ministeri. Lamentablement, pel que fa a Fauna Urbana, el tema de denúncies, sancions i regulacions està en mans del Municipi i no és atès com hauria de ser-ho. Els municipis són essencials en la construcció i execució de polítiques públiques efectives, perquè són el pont entre la ciutadania i l’estat, s’entén que han d’escurçar la bretxa institucional i treballar d’acord amb les necessitats identificades a la població des del marc legislatiu que l’empara, això en teoria, però a Guayaquil no es posa en pràctica. Com a Govern Provincial, les nostres competències en l’atenció a la Fauna Urbana són complementàries, però quan hi ha una voluntat política es pot treure el màxim profit d’aquest marc legislatiu i mobilitzar tota una comunitat acadèmica i civil a favor dels animals, i això és el que estem fent amb les nostres investigacions i la creació d’eines d’educació com el “Manual de Convivència Responsable amb Animals”.

 

Què valores del treball voluntari?

 

El voluntariat és l’expressió de tota una societat. Avui dia hi ha moltíssimes persones que de manera independent rescaten, esterilitzen i busquen una llar als animals en situació d’abandonament, i es troben realment preocupades per la situació dels animals al seu sector.

Actualment tenim 50 persones fixes al nostre voluntariat i en continuem sumant, el seu propòsit és treballar en l’educació. Fa un mes que fem formació en violència interrelacionada, legislació de protecció animal vigent, llenguatge ètic per als animals i convivència responsable entre altres temes. Cada persona d’aquest voluntariat tindrà com a missió ser un agent local de protecció animal, i farà xerrades de conscienciació sobre la cura dels animals, començant per la seva pròpia família, després a veïns i veïnes, a zones comuns del barri, en esdeveniments locals, institucionals, etc. Tot això amb la finalitat d’atendre la gran quantitat de casos de maltractament animal que passen diàriament i per falta de coneixement, com els gossos encadenats, persones que passegen els seus gossos sense corretja, animals no esterilitzats que circulen lliurement contribuint a la superpoblació, ingesta d’aliments que afecten la seva salut i que en molts casos deriven en malalties que no s’atenen a temps. Aquest tipus de realitats es poden transformar amb l’educació. A més, sensibilitzar una comunitat contribuirà a la identificació i senyalització dels casos de maltractament animal més greus, i fins i tot es podrà arribar a evitar per la intromissió de la comunitat, però per això primer cal sensibilitzar al respecte.

 

Es diu que els nens i les nenes són ‘esponges’, que poden aprendre qualsevol idioma al que siguin exposats lingüísticament des de petits, però són també tan modelables en termes de compassió?

 

És clar que sí. Les nenes i els nens en edats primerenques s’identifiquen amb els animals. En termes d’espècie, la compassió és innata en l’ésser humà quan és molt petit i no s’ha desenvolupat en un entorn violent. Faríem el que fos per protegir un animal que estigui exposat al perill. Establim un vincle afectiu molt significatiu amb els nostres animals, però els sistemes d’educació no estan orientats cap a l’empatia sinó cap a la competitivitat, i per això ens trobem amb casos de bullying escolar que nens i nenes cometen contra els seus propis congèneres, sense importar que siguin persones i sabent que causen dolor, el tema animal en la majoria dels casos és implícit però no se li dóna el valor que té, ni en termes de prevenció ni en termes d’atenuació de crims.

Estem davant d’una autèntica pedagogia de la crueltat. “Res del que passa al nostre voltant és realment cosa nostra”. A la meva ciutat, és igual si veiem un home colpejant una dona, perquè són problemes de parella. Ens trobem amb nens menors d’edat a altes hores de la nit venent coses als semàfors, exposats a tot tipus de perill. De la mateixa manera, anem pel carrer i trobem animals buscant alguna cosa per menjar a la brossa amb malalties a la pell i tampoc és cosa nostra. Però primer de tot cal comprendre que tot això s’ha après des que som nens, i per això ara que som adults dessensibilitzats no sentim arrelament per allò nostre, no ens hem convençut de que la nostra constitució ens dóna el dret a una vida lliure de violència i que hem de cuidar tot allò que és fora de nosaltres, persones, animals, naturalesa. Per això hem d’implementar un nou enfocament educatiu que tingui com a base l’empatia i la cura per l’alteritat.

 

Es pot educar adults mitjançant nens i nenes?

 

Qui diu que està tot perdut? Al nostre voluntariat hi ha nens i nenes que seran portaveus de protecció animal, alguns fins i tot tenen qualitats de lideratge molt arrelades. Creiem que és possible, hem d’orientar bé els missatges. Els continguts educatius amb els quals els estem formant es basen en la mateixa informació que hem tret de la societat prèviament, per tant els missatges de la nostra campanya educativa, el discurs que com a activistes expressin els voluntaris, inclosos aquests nens i nenes, serà assertiu. Dins d’altres categories de voluntariat, que controla la Direcció de Benestar Animal de la qual formem part, també hi ha nens i nenes amb molt interès per protegir els animals, encara no s’han dessensibilitzat i estan aprenent a rescatar animals, a curar-los, etc. Estan reforçant aquesta empatia innata que tenen pels animals.

 

Si els hi ensenyem l’empatia, es convertiran en bons portaveus pels animals?

 

Segur que si, i ho podran explicar fàcilment, sense tantes complicacions com a vegades fem els adults.

 

Connectem més amb els individus del que connectem amb les espècies? Sentim més per un nom propi que per una espècie sencera?

 

Crec que sí i es pot explicar. Ens han format des d’una visió antropocèntrica. Res és més important que l’ésser humà, però, realment, només connectem amb alguns éssers humans, les nostres famílies, els nostres amics, i semblaria que altres espècies tant humanes com animals o estan molt lluny de la nostra consideració o són part de la decoració de la naturalesa. Per exemple, si parlem de persones, tot el fenomen de la immigració i el que ha provocat en la població ha de ser revisat. Per què pensem que algú que no és del nostre país no té dret a viure-hi? Per què ens sorprèn tant veure sarigues a les zones urbanes de Guayaquil? Hem limitat tant la nostra concepció de la realitat que n’hem deixat fora membres de la nostra pròpia espècie i per això costa tant explicar a les persones que les altres espècies també han de ser protegides. Comptem amb marcs normatius que ja ho estableixen i és important que estigui sobre paper, però ara hem de començar a donar-li contingut, des d’una visió biocentrista, que consideri totes les espècies vives i per la seva capacitat de sentir.

 

Quina diferència hi ha entre “tinença responsable” i “convivència responsable”?

 

Tinença fa referència a allò que ens pertany, a allò que es pot tenir i no expressa el que realment compartim amb els nostres animals, que és la convivència com la que tenim amb les nostres famílies, amb la gent del nostre barri. Per això fins i tot parlem d’una convivència familiar amb els animals, quan viuen amb nosaltres i els hi donem un nom i amb els quals compartim un vincle afectiu. Però també hi ha la convivència comunitària amb tots els animals que hi ha al nostre sector i que no necessàriament tenen un responsable a càrrec sinó diversos, però que, entre totes les persones, els alimentem i els hi posem un nom i també generem vincles afectius amb ells. Apuntem a un model de convivència responsable amb els animals que hi ha tant dins com fora de la nostra llar.

 

Creus que el model educatiu dels zoos crea ciutadans i ciutadanes empàtics?

 

En absolut. Sembla mentida que aquest model de zoològics que simula les presons encara existeixi, que sigui legal i, increïblement, que s’enorgulleixi de ser educatiu. És difícil treballar en una educació amb empatia cap als animals quan des de les institucions s’exerceix la violència al permetre llocs com els zoològics. Nenes i nens visiten aquests llocs com a part de la seva educació, com una activitat recreativa que comparteixen amb mestres i professors. Com es pot presentar el maltractament animal als zoològics i després parlar del maltractament animal cap a altres espècies i pretendre que s’entengui? És confús. Crec que és important tenir clar que no responen a finalitats educatives, que no són sostenibles econòmicament, que la seva logística és massa complexa i, sobretot, que són antiètics.

 

El Consell del Guayas va aprovar de manera unànime la implementació d’ordenança per la Cultura de la Pau. Què és exactament la Cultura de la Pau?

 

La cultura de la pau és la nostra proposta de model de convivència amb els altres. Aquest “altres” ho comprèn tot. Persones, animals, naturalesa, bens materials, nostres i no nostres. És una expressió de la cura cap als altres. Sota aquesta premissa i si aconseguim que sigui apoderada per la societat, no haurem d’estar-nos preocupant pels animals, o per altres col·lectius vulnerables, perquè cadascuna de nosaltres farà la seva part per preservar el benestar social i individual. Per ara la cultura de la pau és aquest gran somni pel que treballem per convertir en realitat a poc a poc.  

 

———–

ZOOXXI proposa un nou model educatiu, un model que eduqui en l’empatia cap als animals, que eduqui en l’espècie però també de l’individu perquè els nens i nenes aprenguin dels elefants però també de l’elefant com algú capaç de sentir, gaudir i sofrir. Un model educatiu que, segons han demostrat diversos projectes pilot, redundi tant en la disminució del bullying escolar com en l’augment de comportaments cooperatius i pro-socials.