Tecnologia, educació i conservació efectiva de la biodiversitat

Tecnologia, educació i conservació efectiva de la biodiversitat

El model de reconversió ZOOXXI el conformen uns eixos bàsics que no es poden dissociar. En aquest sentit, objecte d’aquest article, la tecnologia experimental al zoo sempre està associada a un procés educatiu i a la sostenibilitat econòmica.

Per entendre l’abast de la proposta s’ha de conèixer com es duu a terme la conservació de les espècies animals, basada en el que es denomina conservació ex situ o in situ. La conservació ex situ és aquella que es desenvolupa sobre l’animal, però fora del seu entorn natural. La conservació in situ són totes aquelles accions destinades a protegir una espècie al seu hàbitat natural.

Els zoos realitzen majoritàriament conservació ex situ d’animals exòtics, mitjançant la cria d’animals en captivitat. Les cries nascudes en captiveri pateixen, generalment, algun d’aquests 3 destins:

  • Es reintrodueixen a la natura. Opció extremadament difícil i complexa i la que menys es practica. La majoria d’animals criats en captivitat no saben adaptar-se a una vida en un hàbitat natural.

  • Es mantenen en captivitat de per vida. Aquest és el destí de la majoria. L’animal es manté en captivitat perquè tingui cries que també seran mantingudes en captivitat, i així successivament. L’objectiu és garantir que sempre hi haurà animals per exposar i intercanviar entre els zoos.

  • Els maten. Quan una cria, o la presència d’un individu, distorsiona la dinàmica del grup captiu, la seva integritat genètica, o no hi ha espai a la instal·lació, o altres raons que converteixen l’animal en un ‘excedent’ pel zoo que no el pot reubicar, el mata. Aquesta pràctica es coneix com a ‘culling’, és habitual als zoos i està recollida als manuals de gestió i bones pràctiques de les associacions europees i internacionals que regulen l’intercanvi d’animals entre zoos i aquaris i que fomenten aquests programes d’híper reproducció sense reintroducció d’animals. Els zoos europeus maten entre 3.000 i 5.000 animals sans cada any per motius de gestió.

Per tant, què fan els zoos actuals per les vides dels animals de les espècies en perill d’extinció a la natura? El model actual només genera patiment i, en el cas dels zoos municipals, una despesa de diners públics en pràctiques que consisteixen en repetir, un cop rere un altre, mètodes que no funcionen. La mercantilització del patiment animal i l’aplicació d’una ciència pròpia del segle XIX no es corresponen a coneixement científic del que disposem avui sobre les capacitats cognitives, comunicatives, emocionals i les diferents formes de consciència presents als animals. Tampoc respon a les exigències d’una ciutadania cada vegada més conscienciada pel que fa al respecte i la consideració ètica cap als animals.

Un dels eixos bàsics de ZOOXXI és el centre de les 3R: Rescat, Recuperació i Reubicació per animals silvestres en situació de maltractament, tràfic il·legal o ferits a la natura. Però què proposem per a la protecció efectiva dels animals als seus hàbitats? La resposta és la investigació i conservació in situ, indefectiblement lligada a la protecció de la biodiversitat.

A diferència dels zoos actuals, que conserven animals exòtics en captivitat amb uns baixíssims percentatges de reintroducció, el model in situ ZOOXXI proposa la protecció d’un hàbitat per propiciar la reproducció natural de l’espècie. No obstant, en certes circumstàncies i amb el disseny de programes de reintroducció efectius i quantificables, es podrà realitzar la reproducció en captivitat a la mateixa àrea geogràfica de l’hàbitat protegit, per la posterior reintroducció de les cries.

A diferència de la conservació ex situ, la conservació in situ estudia la realitat de les poblacions d’animals als seus hàbitats i, per tant, ajuda a establir estratègies ambientals, econòmiques i socials per garantir la supervivència de l’espècie i la coexistència pacífica amb l’humà. Per això és necessari comptar amb un equip multidisciplinari: científics, educadors, sociòlegs, juristes, etc.

Com se sosté econòmicament un projecte de conservació in situ? Aquí és on entra la tecnologia. Especialistes audiovisuals i tecnològics obtindran les imatges i el relat científic del projecte. Aquesta documentació audiovisual, que també és científica i educativa, servirà per la realització de productes multimèdia, virtuals i de realitat augmentada que es podran veure al zoo que doni suport al programa de conservació.

D’aquesta manera:

 

  • Es genera un treball multidisciplinari efectiu per a la conservació.

  • Els i les visitants del zoo obtindran el coneixement dels animals als seus espais naturals, entenent quins són els problemes que pateixen a través d’experiències interactives i vivencials que propiciïn l’adquisició de nous hàbits, respectuosos i compromesos amb la protecció de la biodiversitat. Un compromís que es reforça al saber que el pagament de l’entrada reverteix directament en aquest projecte de conservació.

  • En lloc de mercantilitzar la vida dels animals i la seva frustració en captivitat, creem una economia per a la conservació i protecció mediambiental.

  • Les tecnologies es tornen una eina ecològica i econòmica per ajudar a la naturalesa, aprenent i gaudint des de la ciutat.

Amb la tecnologia actual, les imatges virtuals i de realitat augmentada ens permetrien “introduir-nos” en mig d’una manada d’elefants (que seran els elefants reals, que es troben protegits pel programa de conservació in situ) com si realment fóssim allà però, el més important, veient als animals comportant-se de forma natural i sense ocasionar-los cap patiment. Els elefants del zoo no són elefants. Als zoos, els animals s’obliden de qui són, i nosaltres també.

Però, a més, la proposta és que els ZOOXXI treballin en xarxa i, per això, els continguts audiovisuals, científics i educatius d’un projecte de conservació puguin ser utilitzats per altres zoos. D’aquesta manera, cada zoo de la xarxa inverteix en la conservació d’un hàbitat concret. S’estimula el coneixement i l’ampliació del número d’hàbitats protegits i el número de continguts als que la ciutadania pot accedir, revertint novament en l’educació i la protecció de la biodiversitat.