Zoo de Barcelona: 10 anys d’escàndols, opacitat i patiment animal

Zoo de Barcelona: 10 anys d’escàndols, opacitat i patiment animal

A vegades, el pitjor de l’engany no són les mentides que es diuen sinó les veritats que s’ocupen de silenciar.

Durant la conferència de premsa del comitè d’empresa del zoo el dia d’avui, una periodista va preguntar als convocants quines diferències hi ha entre la Iniciativa Ciutadana ZOOXXI i el Pla Estratègic. Va haver de tornar a formular la pregunta perquè no la responien. A la tercera vegada es va respondre “el tancament del zoo, o no”.

Serà que amb aquestes mentides volen enterrar per sempre que van ser i continuen sent còmplices de la matança d’innocents a la qual tècnicament criden “culling”? O pretenen enterrar amb crits i enganys la seva complicitat amb els soterranis de la vergonya, amb les irregularitats comeses contra les elefantes, les llobes, les foques, les cabres, el tigre Barús? En aquest article els parlarem de la relació entre la transparència, els escàndols, el patiment animal i la matances d’animals sans en els últims 10 anys, recordant i recordant-nos (per als qui ho hagin oblidat) qui és qui en aquest debat, perquè poden canviar de discurs i fer noves promeses de futur, però no poden canviar el passat, no poden canviar la seva pròpia història.

Quan se li pregunta al zoo de Barcelona pels seus mecanismes de transparència, com a servei públic que és, parla del seu Codi Ètic, l’orientació i normes ètiques establertes per les organitzacions nacionals i internacionals de zoos i aquaris (que bàsicament es refereixen a la cura, gestió i maneig d’espècies d’animals) i al seu Comitè d’Ètica i Benestar, així com el contacte constant que manté amb els seus socis i sòcies i seguidors i seguidores a través de les seves xarxes socials.

No obstant això, tirant un ull a la regulació de transparència en l’activitat pública veiem com la transparència és una obligació de l’Administració, qui ha de facilitar de manera proactiva (sense necessitat de demanda expressa) la informació sobre dades i continguts que són referencials respecte a la seva organització, funcionament, presa de decisions més importants i la gestió dels recursos públics.

Només a través de la mobilització ciutadana i de les entitats el zoo s’ha vist obligat a donar certa informació, que encara avui dia considerem és molt limitada i hauria d’ampliar-se per a conèixer els procediments, les regles i normes d’actuació concretes que utilitza.

Un clar exemple d’això va ser la negativa per part del zoo de Barcelona a lliurar les dades del registre sobre els naixements i morts dels últims 5 anys, resultat de les necropsias o els motius de la mort i els resultats de les auditories externes realitzades regularment en el zoo de Barcelona. Davant aquesta situació, en el 2009 la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona va presentar una reclamació davant el Síndic de Greuges. La resolució va ser favorable a la petició i finalment, en el 2011, l’Ajuntament de Barcelona va proporcionar la informació sol·licitada.

Ja han estat diverses les situacions en les quals el zoo de Barcelona s’ha vist obligat a donar explicacions públiques arran de les denúncies realitzades per entitats animalistas que, mitjançant recerques, informen de fets que el zoo no explica però que impliquen la ciutadania directament, tant per l’alta sensibilitat de la societat barcelonina respecte a la protecció dels animals, com per tractar-se d’un servei públic i deficitari que usa diners públics.

En aquest dossier recopilem alguns dels escàndols que han tingut lloc en el zoo de Barcelona durant l’última dècada:

ELEFANTES

03/02/2009: El zoo planeja dotar-se d’una família d’elefants https://elpais.com/diario/2009/02/03/catalunya/1233626847_850215.html

El zoo de Barcelona esmenti als mitjans dient que Susi està deteriorada per la seva edat. Va dir que tenia 40 anys quan en realitat era més jove. Els mateixos periodistes es van alarmar per l’estat de l’elefanta i van haver de donar explicacions per la seva “mala aparença”. La causa era la forta depressió causada per la mort de la seva companya i matriarca Alicia.

11/06/2009: “Arriba l’elefanta Yoyo, que acompanyarà Susi al Zoo” http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/281937–arriba-lelefanta-yoyo-que-acompanyara-susi-al-zoo-.html

Yoyo, una de les elefantes de Aqualeon, és traslladada al Zoo de Barcelona per a fer companyia a Susi.

21/01/2011: “La salut de l’elefanta ‘Susi’ arriba al ple de l’Ajuntament de Barcelona” https://www.elmundo.es/elmundo/2011/01/21/barcelona/1295626966.html

Libera! a través d’ERC presenta una moció el 2011 per a traslladar l’elefanta Susi a un espai tipus safari on pugui millorar la seva salut física (per a tenir més i millor espai) i mental (per a poder viure i establir vincles amb altres elefants, no patir l’estrès de viure a un zoo urbà, obres ni de milers de visites). Aquesta moció també demanava la descatalogació de totes les espècies d’elefants de la col·lecció zoològica del Zoo.

No obstant això, el lobby europeu de zoos i aquaris, la EAZA (Associació Europea de Zoos i Aquaris), va intervenir a l’Ajuntament de Barcelona perquè el trasllat no es dugués a terme. El president del moment, Cardelús, va dir que el trasllat no es podia fer perquè la EAZA era qui decidia sobre els trasllats

08/05/2012: “El Zoo de Barcelona incorporarà una nova elefanta” https://www.lavanguardia.com/vida/20120508/54290962415/el-zoo-de-barcelona-incorporara-una-nueva-elefanta.html

El Zoo de Barcelona incompleix el seu compromís adquirit amb Libera! i ElephantVoices de no portar més elefants. Això per a Bully es tradueix en un empitjorament de la seva qualitat de vida, ja que passa a tenir menys espai, és obligada a trencar els seus vincles amb la resta d’elefants de Bioparc i està més exposada a l’estrès del públic.

A la seva arribada, justificaven la presència d’elefants al zoo per criar-els, tal com diu el veterinari Conrad Enseñat a aquesta entrevista de la TV Animalista (min. 2.40 – 3.28):

“De fet, el que el zoològic pretén a la llarga és tenir un grup d’elefants reproductors a llarg termini, amb modificacions a la instal·lació igual que tenim la resta d’espècies dins dels programes europeus de cria. Els elefants viuen en famílies matriarcals i el que s’està fent en aquests moments és tendir a augmentar el nom de femelles conjuntes per permetre que tinguin una estructura social normalitzada”

FOQUES I DOFINS

06/10/2011: “Les foques també prenen Valium” https://elpais.com/diario/2011/10/16/catalunya/1318727245_850215.html

El zoo de Barcelona decideix portar un grup de 5 foques procedents del Zoo d’Antibes (França) sense saber realment el seu estat de salut i provocant que els dofins i els lleons marins vegin reduït encara més el seu espai (els dofins del aquarama són traslladats al delfinari amb la resta del grup, els lleons marins al Aquarama i les foques a la instal·lació on abans estaven els lleons marins).

Dos de cinc foques estaven embarassades i van donar a llum dues cries mortes. Algunes presenten diarrees constants i manca de fam. Les foques són medicades amb Valium com la majoria dels animals del Zoo per problemes associats a la captivitat.

CABRES

30/01/2012: “Desapareix una cabra de la granja del zoo de Barcelona” https://elpais.com/ccaa/2012/01/30/catalunya/1327923487_168106.html

Desapareix una cria de cabra i una altra és trobada ofegada en l’estany de la granja del Zoo. La direcció del Zoo no aclareix si ha estat un robatori o una fallada del sistema de seguretat.

30/01/2012: “Trobada en bon estat la segona cabra robada en el Zoo” https://www.lavanguardia.com/sucesos/20120130/54246663300/hallada-en-buen-estado-la-segunda-cabra-robada-en-el-zoo.html

Els treballadors de Parcs i Jardins troben en bon estat a la segona cabra desapareguda del Zoo. Es trobava entre uns matolls del Parc de la Ciutadella. Segons les primeres recerques els autors dels fets haurien entrat a la nit grimpant per un arbre però el Zoo nega que això hagi pogut passar perquè segons ells el sistema de seguretat hauria funcionat.

LLOBES

30/03/2011: “El Zoo de Barcelona millorarà les mesures de seguretat després de capturar dues llobes fugides” https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20110330/el-zoo-de-barcelona-millorara-les-mesures-de-seguretat-despres-de-capturar-dues-llobes-fugides-957051

Dues llobes s’escapen del Zoo de Barcelona perquè es van posar nervioses durant les operacions d’arribada d’un nou animal prop de la seva instal·lació.

31/02/2011: “La lloba que mai va escapar” https://elpais.com/diario/2011/03/31/catalunya/1301533644_850215.html

Només una de les llobes es va escapar de la seva instal·lació del Zoo de Barcelona; l’altra estava dormida, camuflada entre les pedres, mentre els empleats la donaven per escapolida i la buscaven pertot arreu. Així ho va assegurar el president del comitè d’empresa del parc, Jesús Cabana (UGT), contradient la versió oficial de l’Ajuntament.

01/04/2011: “Una filla de la lloba Penélope salta la tanca de tres metres del seu recinte al Zoo” https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20110401/una-filla-de-la-lloba-penelope-salta-la-tanca-de-tres-metres-del-seu-recinte-al-zoo-959505

Una de les filles de la lloba Penèlope intenta escapar de la instal·lació saltant una tanca de tres metres quan es va veure acorralada pels cuidadors del Zoo durant una reubicació.

19/11/2013: “Quatre llobes ibèriques maten la seva mare al Zoo de Barcelona” https://www.naciodigital.cat/noticia/61776/quatre/llobes/iberiques/maten/seva/mare/al/zoo/barcelona

Quatre llobes maten a la seva mare en el Zoo de Barcelona. La mare (la lloba Penèlope) agonitza per les múltiples fractures i posteriorment és eutanasiada. Segons el zoo la baralla podria haver sorgit per un mascle imaginari.

16/06/2017: Estan els zoos conservant al llop ibèric? https://www.eldiario.es/caballodenietzsche/zoos-conservando-lobo-iberico_6_654494571.html

El 17 de març una de les llobes del zoo de Barcelona va escapar de les seves instal·lacions abans d’obrir les portes al públic. Un episodi més en el llarg historial de morts, atacs i altres despropòsits en la gestió de la captivitat d’uns animals amb estructures socials molt complexes. El Caballo de Nietzsche analitza la seva situació i es pregunta quins interessos ocults hi ha en aquesta gestió.

TIGRE

16/12/2011: “Mor ofegat un tigre del Zoo de Barcelona a causa d’un atac d’epilèpsia”https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20111216/mor-ofegat-un-tigre-del-zoo-de-barcelona-a-causa-dun-atac-depilepsia-1272607

El tigre Barús mor ofegat en caure en el llac de la seva instal·lació arran d’un atac d’epilèpsia (diagnosticada prèviament). Un accident que es podria haver evitat si el nivell de l’aigua hagués estat l’adequat.

SOTERRANIS

02/07/2013: “Animalistas i treballadors denuncien deficiències en les instal·lacions del Zoo de Barcelona” https://www.lavanguardia.com/medio-ambiente/20130702/54376465068/animalistas-trabajadores-deficiencias-zoo-barcelona.html

15/05/2012: “L’associació animalista Libera! denúncia les instal·lacions del Zoo de Barcelona” https://beteve.cat/societat/libera-denuncia-zoo-de-barcelona/

Libera! mostra imatges inèdites de les deplorables instal·lacions interiors (anomenats ”dormitoris”) del Zoo de Barcelona. El material mostra instal·lacions incompatibles amb el benestar animal i en les mateixes es pot veure com s’intenta espavilar els óssos engabiats abans que surtin a l’espai obert o un jaguar i un tapir que mai surten perquè estan malalts. La resta d’animals poden arribar a romandre tancats en aquestes gàbies una mitjana de 17 hores.

GOSSETS DE LES PRADES

Durant un temps la instal·lació dels gossets de les prades va romandre buida sense cap explicació. Degut això molta gent va demanar explicacions al Zoo de Barcelona i aquest va argumentar que els gossets de les prades van anant morint progressivament de forma natural i que no volien portar nous perquè són animals molt territorials.

NILGAUS

03/12/2015: “El Zoo de Barcelona sacrifica una cria d’antílop per mancada d’espai i de mitjans”
https://www.ara.cat/societat/zoo-barcelona-sacrifica-antilops_0_1478852301.html

18/05/2016 “Libera! denúncia que el Zoo de Barcelona ha sacrificat una altra cria de nilgau” https://www.elmundo.es/cataluna/2016/05/18/573c9c2122601d6f318b45e2.html

El Zoo de Barcelona mata dues cries (una malalta i una sana) de Nilgau i posteriorment mata una tercera (sana) per manca d’espai, rebutjant així la possibilitat de cedir les cries a altres espais on puguin viure i fer-ho en millors condicions. Aquesta pràctica és habitual als zoos i és coneguda com ‘’culling’’.

20/07/2018: “Matar animals sans (perquè no saben què fer amb ells) és legal en els zoos” https://www.eldiario.es/caballodenietzsche/matar-animales-sanos-saben-nilgos_6_794830516.html

Després de l’impacte que va produir la notícia sobre la mort legal d’animals sans, i l’escàndol que va suposar per a la ciutat, el Zoo de Barcelona va decidir desfer-se del grup familiar de nilgaus per a evitar continuar danyant la seva imatge davant possibles nous naixements. Aquest trasllat, realitzat amb total falta de transparència i sense cap mena de comunicat públic, es va dur a terme un any després i els animals van ser enviats al zoo Río Safari Elche.

GUARÀ CATALÀ

Muere el guarà català Pardal a causa d’un còlic digestiu. Una afecció habitual en equins i elefants en els zoos per la manca d’espai i mesures de seguretat per a evitar que els visitants els donin menjar. El zoo de Barcelona responsabilitza a Pardal de la seva mort perquè com és un animal sociable accepta el menjar que li donen els visitants.

ORANGUTANS

01/02/2018: “La falsa preocupació del zoo de Barcelona per la conservació dels orangutans” https://zooxxi.org/la-falsa-preocupacion-del-zoo-de-barcelona-por-la-conservacion-de-los-orangutanes/

El zoo de Barcelona, així com la resta de zoos europeus, intercanvia animals constantment. Va rebre una femella d’orangutà d’un zoo de Suècia i va enviar altres dues femelles al zoo de Dublín i al zoo de Blackpool. Insta en el seu discurs cap als visitants a evitar els productes que continguin oli de palma, les plantacions de la qual destrueixen els hàbitats naturals d’aquesta espècie. No obstant això, com demostra un estudi dut a terme per la Plataforma ZOOXXI, continuen venent en les seves instal·lacions una gran majoria de productes que contenen aquest oli. Justifiquen la captivitat amb els perills que corren en la naturalesa, perills als quals el zoo contribueix.

​25/08/2018: “La Storma, l’orangutan sueca que no s’integra al Zoo de Barcelona” https://www.naciodigital.cat/noticia/160885/storma/orangutan/sueca/no/integra/al/zoo/barcelona

La plataforma animalista ZOOXXI qüestiona els intercanvis d’animals entre zoològics per reproduir espècies de les quals fins i tot ni estan en perill d’extinció. El cas de la orangutana Storma és un exemple del sofriment que causen aquests intercanvis. Els documents interns del zoo de Barcelona mostren la gran dificultat d’adaptació de Storma al grup, relatant un episodi especialment violent.

Durant els últims anys hem deixat diversos fets sense denunciar ja que ja ha començat el procés de transformació i debat, excepte casos especialment greus com el de les llobes, els nilgaus o els orangutans. Volem que el zoo sigui un equipament del qual la ciutadania pugui sentir-se orgullosa. La nostra intenció mai ha estat desprestigiar-ho, sinó fer públic el que realment passa en ell i que el zoo comenci a ser per fi, un zoo més ciutadà.
A la pregunta que no van saber respondre des del comitè d’empresa des de ZOOXXI responem amb meridiana claredat: els zoos són un error històric, la nostra iniciativa pretén convertir aquest error en una oportunitat científica, ètica i ambiental, mentre que el pla estratègic sol pretén perpetuar-lo.

Leonardo Anselmi, coordinador de ZOOXXI