Zootopia

Zootopia

Aquest juliol la revista Barcelona Metropolitan ens va dedicar un article que us podeu descarregar aquí en anglès. Us deixem també la traducció 😉


És dissabte al matí i nens entusiasmats, adolescents i pares estressats travessen les portes del Zoo de Barcelona. Així comença un típic dia en una de les institucions més antigues de la ciutat. Durant 125 anys el zoo ha estat una institució fonamental a Barcelona per a turistes i locals, evolucionant des d’una petita col·lecció privada fins a convertir-se en un zoo modern amb més de 2000 animals. Però la idea sobre els zoos ha canviat i grups animalistas posen pressió al zoo de Barcelona perquè evolucioni d’acord amb els temps que vivim.

La història del zoo es remunta a l’any 1892 quan el ric empresari Lluís Martí-Codolar va oferir la seva variada col·lecció d’animals exòtics a l’Ajuntament. Es va decidir llavors que la col·lecció, que incloïa entre d’altres una zebra, una girafa i fins i tot un elefant, s’allotgessin en el Parc de la Ciutadella, l’ex citadel que havia estat redissenyada i transformada en parc. El zoo de Barcelona va ser obert al públic aquest mateix any durant la festa de la Mercè. No obstant això, no va ser fins a 1927, que el zoo va començar a cobrar entrada. Els fons recaptats producte dels 25 cèntims van superar les expectatives i el zoo va poder gradualment expandir la seva col·lecció i millorar les instal·lacions. Aquest creixement es va veure frenat i va revertir quan Espanya es va veure immersa en la guerra civil en 1936. Una important escassetat d’aliments van significar la mort de molts dels animals del zoo i els atacs aeris duts a terme per les Forces Nacionalistes van matar molts altres més. Al final de la guerra civil, només quedaven 300. Aquesta xifra va marcar el moment més baix del zoo de Barcelona en la seva llarga història i no va ser fins als anys cinquanta sota el lideratge d’Antoni Jonch i Cuspinera que va començar a recuperar-se.

Avui dia el zoo de Barcelona és una de les atraccions turístiques més populars, atraient més d’un milió de visitants en 2015, d’acord amb un estudi realitzat per Turisme de Barcelona. Però mentre turistes i locals de totes les edats continuen visitant les seves instal·lacions, la posició dels zoos en la societat moderna que vivim s’ha situat com l’eix d’un intens debat a tot el món. “Estem en un període de crisi i la gent s’està començant a qüestionar si els zoos haurien d’existir o no”, explica Rafael Cebrián López, coordinador del programa de recerca i conservació del zoo de Barcelona. De fet, només amb fer una ràpida cerca en Google de les paraules “anti” i “zoo” s’obtenen milions de resultats i una àmplia gamma d’articles sobre grups animalistas com PETA, denunciant les condicions inhumanes i la sobrepoblació dels zoos al voltant del món.

Un d’aquests grups activistes té la seva seu aquí a Barcelona. Zoo XXI és una organització extensa, composta per 35 subgrups, tots treballant amb el mateix objectiu; crear zoos per al segle XXI, dirigint-se a ells per reestructurar els seus hàbitats perquè siguin més ètics. El grup va començar nou anys enrere durant la campanya per alliberar a Susi, una elefanta del zoo de Barcelona. Susi sofria depressió després de la mort de la seva companya, fet que la va deixar sola vivint en captivitat. “Des del nostre punt de vista el zoo va actuar de manera egoista a la crítica situació de Susi”, comenta Leonardo Anselmi, el director de la fundació Franz Weber per a Europa del Sud i Amèrica Llatina, una fundació que lluita pels drets dels animals que ha estat estretament involucrada en els esforços realitzats per Zoo XXI. “En comptes d’enviar-la a un santuari on pogués viure la resta dels seus dies en una llibertat relativa, el zoo va adquirir més elefants i els va apinyar a tots al mateix espai”, agrega Anselmi. Frustrats i desil·lusionats, Zoo XXI va començar a elaborar un esborrany amb propostes per als canvis que volien veure en el Zoo de Barcelona. Aquest esborrany marca la primera iniciativa ciutadana a Barcelona, amb 14.000 signatures necessàries dels residents de Barcelona perquè l’Ajuntament considerés la proposta.

Per crear el seu pla d’acció, l’equip darrere de Zoo XXI primer va dur a terme un estudi detallat de 93 zoos que havien tancat en els últims 40 anys. “Ens vam adonar que tancar els zoos va ser el pitjor escenari possible per als animals”, explica Anselmi. D’acord amb l’estudi, alguns dels animals van ser simplement resituats en altres zoos, uns altres van ser enviats a circs, i els més desafortunats van ser adquirits per restaurants exòtics. La proposta de Zoo XXI, per tant, no és tancar el zoo de Barcelona, però per contra, millorar radicalment les seves instal·lacions. “Creiem que actualment, els zoos són generalment comercials, exhibicionistes i colonialistes”, ens diu Anselmi. “En comptes d’explotar als animals i al seu hàbitat natural, volem que els zoos estiguin al seu servei”.

“Estem lliurant la guerra contra el punt de vista comercial i colonial dels zoos. Barcelona és només la primera batalla”

 

Però què implica aquesta millora de condicions? Més enllà de només ampliar les instal·lacions, que ells creuen que estarien basades en un sistema bastant defectuós, Zoo XXI vol que els recintes siguin adaptats a les necessitats de cada animal, aportant privadesa per a ells del constant flux d’espectadors. “Actualment els recintes estan disposats cap als humans, amb cap lloc per als animals per amagar-se”, diu Anselmi. En definitiva, és crear una cultura de respecte per als animals i els seus hàbitats. Aquesta cultura del respecte també comportarà el final de novetats en el zoo com el tren, concerts i noces duts a terme en les seves instal·lacions.

Un altre estudi dut a terme per Zoo XXI, va trobar que al 2013 el 54.48% dels animals del zoo de Barcelona no eren espècies en extinció. L’objectiu final del grup és que els zoos allotgin només animals d’espècies en perill d’extinció, particularment d’aquells autòctons, com a part de programes conservacionistes. Zoo XXI també proposa un canvi des de la conservació ex situ (protegir espècies en perill d’extinció fora del seu hàbitat natural) en favor d’una conservació in situ (duta a terme en els hàbitats naturals dels animals en perill d’extinció), amb l’objectiu d’eliminar dificultats al moment de reintroducir les espècies en els seus hàbitats naturals. El grup vol que es posi fi a la reproducció dels animals dins del zoo per evitar tenir animals vivint en captivitat sense necessitat. Així mateix, el grup s’oposa fortament a la pràctica del sacrifici selectiu d’animals. Quan sigui possible, el grup vol que animals que estan captius en el zoo siguin enviats a santuaris, on podran gaudir de més llibertat, i on recintes interactius i de realitat virtual substituirán als recintes tancats, permetent als visitants conèixer als animals en el seu propi hàbitat natural. I a Barcelona, Zoo XXI aspira a crear una referència per a altres zoos al voltant del món. “Estem lliurant la guerra en contra del punt de vista comercial i colonial dels zoos”, diu Anselmi. “Barcelona és només la primera batalla”.

És una mica sorprenent que Rafael Cebrian Lopez tingui d’alguna manera una visió diferent sobre el zoo de Barcelona. “Els zoos són vitalment importants en la societat actual com a nucli per prevenir l’extinció animal”, argumenta citant el tritó del Montseny com a exemple. Aquest newt, endèmic a Catalunya, només es troba als rius de la serralada muntanyenca del Montseny, al nord de Barcelona. Només 1.500 d’aquests amfibis existien quan van ser descoberts. “És la nostra responsabilitat al zoo de Barcelona cuidar d’aquests newts als set rius on van ser trobats com també fertilitzar els ous fora del seu hàbitat natural”, explica. El zoo rep 300.000 euros a l’any del govern per a recerca i conservació, canalitzant aquest ingrés en diferents projectes en col·laboració amb organitzacions no governamentals, universitats locals i altres zoos. Aquests diners són també utilitzats per a diverses beques, amb un 50 per cent de les mateixes atorgades entre 2009 i 2016 en projectes relacionats amb espècies endèmiques a Catalunya.

No obstant això, Cebrián reconeix els canvis que el zoo de Barcelona ha de dur a terme, com un genuí llegat fet sobre la base del respecte pels animals pel qual ell treballa. “Necessitem dedicar més espai per a espècies en perill d’extinció en oposició als animals que atreuen a més visitants”, explica. A la fi de 2016, el zoo va prendre un clar camí en aquesta adreça amb el tancament del dofinari, que ja no complia amb els requisits de l’Associació Europea d’Animals Aquàtics. “Va ser la decisió correcta”, afegeix Cebrián. “El dofinari tenia 60 anys, i era simplement inadequat”. Desgraciadament, els dofins que neixen en captivitat no poden ser alliberats en el seu hàbitat natural, per això, els sis cetacis que vivien a Barcelona estan sent resituats en altres establiments amb millors condicions.

No obstant això, últimament Cebrián troba els reclams dels grups animalistes- que el zoo està antiquat- frustrants. “Ells estan lluitant per una millora en la conservació, recerca i educació al zoo, encara que aquests tres aspectes són encara els pilars de la seva ideologia”, sosté. Pot ser que estigui en el correcte. I els objectius d’aquests grups animalistes i del propi zoo no estan allunyats els uns dels altres després de tot. Certament, el zoo de Barcelona té camí a recórrer abans que pugui declarar-se com un zoo del segle XXI i la iniciativa ciutadana de Zoo XXI pot ser el que necessita per aconseguir aquest objectiu.