ZOOXXI ART

ZOOXXI ART

Des de la seva concepció, ZOOXXI va tenir clar que perquè la seva aposta fos reeixida havia de rebre el suport de la major part de la ciutadania de Barcelona, i que aquest suport havia de ser a més a més transversal i s’havia de poder copsar amb els cinc sentits. Amb aquest objectiu, no només va buscar suports científics i acadèmics, sinó que també va comptar amb disciplines de l’art i la cultura.

 

Disc de ZOOXXI

Es tracta d’un doble recopilatori publicat a finals de 2016 amb 27 cançons d’artistes i grups que han volgut donar suport a la campanya ZOOXXI. Totes les cançons del doble compacte, incloses les tres cançons compostes exclusivament per al disc, fomenten valors d’empatia, superació, altruisme, coratge davant l’adversitat i crítica social.

El disc ve encapçalat per la cançó “No tot és tan bonic com sembla”, el single de la campanya, compost per Roger Gascon i interpretat per artistes com Cesk Freixas, Caïm Riba, Luthea Salom, Steven Munar o Namina i components de Sidonie, Itaca Band, The Pinker Tones i Ol’ Green, entre d’altres.

Completen el disc 26 cançons d’altres artistes de diversos estils, entre els quals trobem Love of Lesbian, Blaumut, Txarango, Niño de Elche, Inspira, Joan Dausà, Mazoni, La Troba Kung-Fú, Anna Roig i L’ombre de ton chien, Pau Vallvé, The Pinker Tones, i molts més.

 

 

La presentació del disc va dur-se a terme mitjançant un concert a la Sala Apolo de Barcelona, amb les actuacions de Mazoni, The Crab Apples, The Lazy Lies, Steven Munar i Namina, tots ells artistes que participen al disc.

Va engegar el concert l’energia vocal i la frescor de Natàlia Miró do Nascimento, cantant catalana de mare brasilera més coneguda com a Namina, acompanyada pel seu germà Àlex Miró a la guitarra elèctrica i Agnès Prats al violoncel, que van oferir un mini-set acústic que va fer posar la pell de gallina als assistents.

Tot seguit va pujar a l’escenari Steven Munar, que ens va oferir cinc cançons del seu extens repertori en format semi-acústic, amb les impecables frases de guitarra elèctrica de Patricia Serrano donant el contrapunt perfecte a la carismàtica i pausada veu del cantant anglo-mallorquí.

L’alegria contagiosa de la música de The Lazy Lies, quintet barceloní d’indie pop amb reminiscències dels anys 60, va fer pujar la temperatura del local. Amb les veus de Montse Bernad i Roger Gascon, van repassar el seu disc de debut davant un públic entregat que va corejar les tornades de les seves cançons.

Mazoni va sortir a l’escenari acompanyat només de la seva guitarra acústica, i va oferir un intens concert de quatre cançons, inclosa la cançó “Pedres”, fins llavors inèdita, i “La promesa” (cançó que tanca el CD doble de ZOOXXI), on va fer gala de la seva enorme complicitat amb el públic.

The Crab Apples van fer posar la cirereta a la nit amb un concert enèrgic i elèctric, en què van repassar les millors cançons dels seus dos primers discos. Un fantàstic punt i final per a un concert rodó.

 

 

L’exposició artística “Més enllà de les gàbies”

El  22 de setembre de 2017, el grupo de treball de ZOOXXI ART, va inaugurar una exposició titulada “Més enllà de les gàbies”. Es tracta d’una col·lecció d’obres que pretenien sensibilitzar i fer reflexionar al públic sobre la realitat dels zoològics i que es va poder visitar gratuitament fins al 13 d’octubre. La exposició va ser acollida pel Centre Cívic Casa Golferichs, edifici emblemàtic del modernisme català, a Barcelona.

24 artistes van mostrar el seu suport a la Plataforma participant en l’exposició conformada per 40 obres. Roger Olmos, Kristina Sabaite o Ana Zinger, entre d’altres, han cedit les seves fotografies, il·lustracions i collages, que busquen conscienciar sobre el patiment que viuen els animals en la captivitat dels zoos.

La exposició es va dividir en dues formes diferents d’abordar la problemàtica del captiveri en els zoos. Una primera part de l’exposició va recollir una visió més cruda de l’assumpte, amb representacions d’animals engabiats, deprimits i desprovistos de la seva llibertat i, per tant, també de la seva identitat com individus. La segona part de la exposició mostrava l’altra cara de la moneda: la libertat, o semi-llibertat, que alguns animals poden gaudir. Aquestes obres recollien un missatge més positiu, esperançador i motivador del que la Plataforma ZOOXXI pot arribar a aconseguir.

 

 

“Amb totes les lletres”, el llibre de ZOOXXI

 

Seguint aquesta convicció d’aconseguir un suport el més transversal possible vam arribar a

la idea de demanar a artistes bàsicament barcelonines, de naixement o d’adopció, si voldrien regalar-nos una mostra del seu talent en senyal del seu recolzament al projecte només quedava un pas, i la resposta no va poder ser més emocionant. L´últim fruit ha sigut el llibre de ZOOXXI.

El volum, que s’obre amb una fotografia d’Outumuro per portada i pròleg de l’escriptora Marta Rojals, inclou obres de les següents autores: Erri de Luca, Andreu Martín, Javier Pérez Andújar, Miquel de Palol, Ruth Toledano, Araceli Vegana, Laotra Bayle, Ignot, Manué – el manugrafista, Ana Luz Sanz, Tatiana Amaral, Jaume C. Pons Alorda, Julià Guillamon, Lluís Llort, Sergi Bellver, Óscar Guayabero, Sergi Pons Codina i Juan Pablo Caja.

Cal destacar també que moltes escriptores, fotògrafes, il·lustradores i gent del món editorial que finament, i per motius diversos, no van poder participar en l’elaboració del llibre de ZOOXXI, no van voler deixar passar l’oportunitat per expressar el seu suport incondicional a aquesta iniciativa. I això és una prova més que som legió les que volem que Barcelona tingui per fi un zoo del segle XXI, les que creiem que aquesta aspiració és no només possible, sinó també legítima i desitjable.

 

Ja van passar aquells temps on un reduït grup prenia totes les decisions sense donar explicacions de res a ningú. Van passar també els temps on la ciència s’ensenyoria de l’ètica, sense merèixer-la ni conèixer-la ni permetre-la si més no. Avui som societats senceres, amb tots els seus integrants, les que decidim com deu ser el futur, on i com voler invertir els diners públics, què estem disposades a canviar i què no. Artistes, escultors, veterinàries, sociòlogues, economistes, càrrecs electes polítics, periodistes, escriptores, cantants, filòsofes, totes les persones d’aquest món estan cridades a la construcció de les noves societats, totes som d’alguna manera les arquitectes del nou món. Amb aquests projectes artístics i culturals, volem convidar sempre al món de l’art i la cultura a formar part d’aquestes transformacions, excloure a aquests sectors, tal com pretenen alguns pocs privilegiats, seria tornar a cometre els mateixos errors que ens van portar fins aquí.