Barcelona va ser declarada el passat mes de desembre “ciutat lliure de dofins en captivitat”, anul·lant així els plans d’ampliació del dofinari que tenia l’Ajuntament. No obstant això, encara no hi ha hagut proposades de destinació pels 6 dofins mulars del Zoo de Barcelona, els 4 que encara estan en les instal·lacions de la capital catalana: Anak, Blau, Tumay i Nuik i els dos que han estat traslladats al Oceanogràfic de València: Leia i Kuni.

L’Ajuntament haurà de decidir abans de desembre la destinació d’aquests individus.

Amb aquest objectiu, l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació SUBMON van organitzar un workshop d’experts internacionals per poder elaborar una guia de presa de decisions per a altres ciutats o entitats que vulguin deixar de tenir dofins en captivitat. També comptaven amb l’objectiu de realitzar una avaluació de les alternatives viables per als individus del zoo de Barcelona.

Des de ZOOXXI hem pogut assistir com a oients a aquestes interessantíssimes sessions i agraïm a l’organització per la diversitat d’enfocaments que s’han donat per poder escollir la millor destinació coneixent totes les opcions.

El workshop ha iniciat amb una sessió introductòria del convidat especial, Erich Hoyt, de Whale and Dolphin Conservation (WDC). Després d’una perspectiva històrica sobre les recerques i captures, ha parlat sobre la gran necessitat de la protecció dels hàbitats naturals per poder protegir als cetacis que viuen en la naturalesa, en la seva opinió com a expert, és la millor manera de conservar-los i estudiar-los.

Posteriorment, les sessions han abastat diferents temes fonamentals:

 

Estudis de poblacions del dofí mular al Mediterrani

En aquesta sessió, de la mà de Aviad Scheinin, de l’ONG IMMRAC, i Joan Gonzalvo, les recerques del qual han tingut lloc principalment a la part occidental de Grècia, hem pogut conèixer grans projectes, desconeguts per a moltes persones, que estudien els dofins en les costes del Mediterrani. Gràcies a les històries individuals i els casos concrets de tots dos hem pogut conèixer la seva organització social, els seus hàbitats naturals, les seves principals amenaces, etc.

 

Estudis i programes de seguiment amb poblacions de zoos i aquariums

De la mateixa manera, en aquesta segona sessió hem pogut conèixer l’altra cara de la moneda a través d’estudis de grups d’individus en captivitat. De la mà de Manel López, de la Facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, hem conegut la seva recerca sobre els factors que poden afectar al benestar de dofins en captivitat, per exemple a través d’hormones de l’estrès, i com aquestes varien a cada centre i en cada individu. Isabella Clegg, del laboratori d’Etologia experimental i Comparada, també va compartir amb les persones assistents les seves recerques sobre els mamífers marins i com es pot millorar el benestar dels individus en captivitat a través del seguiment de poblacions en llibertat. Seguidament, David Perpinyà va posar els punts sobre les is presentant una dura crítica, com a expert en medicina i benestar d’animals exòtics i salvatges, a l’actuació dels zoològics, els lobbys i al nul efecte que tenen en la conservació dels cetacis.

 

Alternatives a les poblacions de dofins que han estat en captivitat durant llargs períodes de temps

En aquesta tercera i última sessió s’han presentat alternatives per a aquells animals que han estat en captivitat i pels quals l’alliberament, si bé no és impossible, sí és realment complicat. Amb la participació d’Anastasia Miliou i la seva explicació sobre el Santuari de la Vida Marina en el mar Egeu que s’està construint en Lipsi, de Lori Marino, que ens ha presentat el projecte que dirigeix: The Whale Sanctuary Project, Jon Racanelli del National Aquarium de Baltimore i la seva experiència en el procés de creació d’un santuari per als dofins que alberguen, de Naomi A. Rose, d’Animal Welfare Institute, qui ens ha parlat dels requeriments fonamentals per a un santuari de cetacis, de Sandro Mazzariol, de la Universitat de Pádua, sobre la protecció i el benestar de dofins en captivitat i de Robert Lott, de Whale and Dolphin Conservation i la seva experiència col·laborant amb una empresa d’entreteniment per a la creació d’un santuari, les persones assistents vam poder fer-nos una idea de possibles alternatives, desconegudes fins fa poc, i que podrien donar una sortida als individus de Barcelona.

Una vegada finalitzades les sessions públiques, l’Ajuntament va celebrar un taller privat amb les persones expertes convidades per debatre les alternatives. També van realitzar una visita conjunta als dofins de les instal·lacions del zoo per explicar el cas concret de cada individu.


Sens dubte és una decisió que no ha de fer-se amb pressa i pot ser un important precedent per a altres ciutats i centres que decideixin deixar de mantenir als cetacis en captivitat. Sigui com sigui i vagin on vagin, els dofins mulares del zoo de Barcelona són i seran durant la resta de la seva vida responsabilitat de Barcelona, qui ha de vetllar per la seva seguretat i benestar.