El dilluns us compartíem un article on parlàvem, entre d’altres temes, sobre els elefants del Zoo de Barcelona, Susi, Yoyo i Bulli. Leonardo Anselmi ens comentava: “els nens no veuen elefants, veuen un cos d’elefant que no té comportaments d’elefant”; quan visites el zoo de Barcelona no és difícil trobar-se a Susi, Yoyo i Bulli mirant cadascuna cap a un lloc diferent, tot i que són un animal social.

ZooXXI proposa realitzar l’estudi i protecció in situ no exsitu. Frenar la reproducció d’animals salvatges la finalitat dels quals no sigui la reintroducció i realitzar un treball de recerca i protecció en el propi hàbitat per a dotar a les instal·lacions del Zoo d’informació virtual sobre el comportament real de l’animal.

Aquest article i enregistraments de National Geographic que us presentem en aquest post parla sobre els significats del sons dels elefants, i és un gran exemple de l’educatiu i enriquidor d’aprendre sobre el comportament de l’animal en llibertat. Us imagineu lo meravellós que seria disposar d’aquests enregistraments i imatges en realitat virtual i tecnologia immersiva?

Hem traduït el text de l’article, però no deixeu d’entrar a la versió original per gaudir de les increïbles gravacions que conté.

What Elephant Calls Mean: A User’s Guide. Per Christy Ullrich Barcus
(El significat dels crits dels elefants: guia de l’usuari.Traducció de Sandra Martínez)

Des de poderosos rugits fins a suaus murmuris, els elefants utilitzen una varietat de sons per comunicar-se. Aquests inclouen esbufecs, lladrucs, grunyits, bramuls, crits i fins i tot imitacions, i són essencials per a la supervivència de qualsevol família d’elefants. L’exploradora de National Geographic i biòloga especialitzada en elefants Joyce Pool, amb el co-director d’Elephant Voices Petter Granli, han gravat milers de crits d’elefants i els han organitzat en diverses categories o tipus de crit (per exemple, murmuris i bramuls) en una base de dades acústica. Basant-se en contextos conductuals, tons i altres mesuraments, han interpretat els significats de les moltes i complexes diferències entre cada tipus de crit que han recollit.

“El que és realment impressionant dels elefants és que col·laboren entre ells de manera extraordinària”, diu Poole. “Per a la supervivència d’una família d’elefants, especialment contra depredadors intel·ligents com els humans, és important que es mantinguin junts i s’ajudin entre ells. Han desenvolupat una comunicació molt complexa com a part del seu treball en equip.”

Quan un elefant proposa “Vull anar en aquesta direcció; anem-hi junts”, diu “Anem-hi” amb un murmuri. També utilitza el seu cos per apuntar en la direcció que vol seguir, a vegades aixecant una pota. Aproximadament a cada minut, fa el que Poole descriu com el murmuri “Anem-hi”, sacsejant les orelles. A la primera gravació, una femella jove fa aquest so 12 cops durant gairebé mitja hora per animar al grup a dirigir-se cap a un pantà. “Els elefants tenen plans d’acció que són clars observant el seu llenguatge corporal i els sons que emeten. Discuteixen, negocien i accepten diferències d’opinió.”

Això pot portar a una separació temporal dins la família, però simplement és una excusa per posar-se al dia més tard amb una celebració de retorn. Aquesta cerimònia és clau per consolidar lligams dins la família d’elefants. Vocalitzen un murmuri de benvinguda mentre mantenen els caps amunt, sacsejant les orelles vigorosament i acostant-se als seus familiars per tocar-los amb les trompes. Secreten per les glàndules temporals, orinen i defequen. A vegades mostren la seva emoció pel retrobament carrisquejant els ullals i fent voltes, com fent piruetes.

Aquestes cerimònies fonamenten els lligams necessaris pel treball en equip que requereix una família d’elefants per ser capaç de defensar-se de depredadors com lleons o humans. Els elefants utilitzen suaus murmuris per alertar la seva família llunyana sobre la presència de guerrers Masai, o emeten rugits o bramuls per intimidar un lleó aguaitant darrere uns matolls. En aquesta gravació, un lleó ataca una cria d’elefant. L’elefant crida i la seva mare el socorre immediatament amb altres femelles adultes. Utilitzen tàctiques d’assetjament per espantar el lleó, amb murmuris poderosos com rugits. En plena commoció, un jove elefant alarmat bramula de manera amenaçadora.

Fins i tot l’aparellament és un assumpte de família durant el qual els elefants joves aprenen conductes vitals pel seu èxit reproductiu en un futur. Els mascles tenen un període d’activació sexual anomenat must que dura mesos, però les femelles tan sols estan receptives durant uns dies. Durant el must, els mascles busquen les femelles anunciant el seu estat sexual i agressiu amb conductes i secrecions particulars, a més d’un murmuri palpitant que produeixen sacsejant una orella. Una femella en zel secreta per les glàndules temporals, orina i produeix murmuris poderosos després d’aparellar-se, per atraure l’atenció de qualsevol mascle de rang superior, com s’aprecia a la gravació. Els familiars s’hi uneixen i formen una cacofonia de sons en un pandemònium d’aparellament.

La protecció i cura extraordinàries d’una mare cap a les seves cries formen la base de la conducta i les relacions que uneixen cada família. Quan una cria d’elefant està famolenca, produeix un murmuri de súplica i camina en paral·lel a la seva mare, alçant la trompa per mamar la llet dels seus pits. Normalment les mares frenen el seu pas i avancen una pota per permetre a les cries alimentar-se.

De totes maneres, fins i tot les mares han de ser dures amb les cries durant el deslletament. Si deneguen l’accés al pit a una de les cries, com s’escolta a l’arxiu d’àudio, la cria pot combinar el murmuri amb un plor per intensificar la súplica. Quan això no funciona, la crida de la cria escala al rugit.

Si una cria està patint, la mare i la resta de la família li presten una atenció increïble i tots l’encerclen per oferir-li confort. La mare de la cria i les altres femelles joves l’envoltaran per mostrar-li suport, tocant-li la boca, l’estómac i els genitals mentre produeixen murmuris calmants. A la següent gravació, una cria rugeix quan la seva àvia li dóna una puntada de peu en un intent de protegir a un elefant acabat de néixer al qual unes hienes havien intentat atacar. El rugit de la cria atrau a la mare a tota pressa des del pantà per consolar-la. La cria contesta amb el que Poole anomena un “baroo”, un murmuri que significa “Estic afligida, m’han tractat injustament.”

Aquesta cura ajuda a nodrir les seves personalitats, que es poden apreciar, per exemple, quan els elefants juguen corrent en llibertat bramulant. Els agrada deixar-se anar i jugar, corren lliurement amb el cap mirant avall, les trompes balancejant-se i les cues cap amunt mentre emeten un bramul palpitant característic del joc, que pot ser nasal. Poole afegeix que en diverses ocasions els elefants han carregat contra el seu cotxe bromejant mentre bramulen i han simulat caigudes durant el joc.

Més informació: