El dimecres passat vam assistir a la sessió de debat Reiniciem la Barcelona Demòcrata organitzada pel PDeCAT Barcelona on vam estar parlant sobre el model de zoo que volem.

El nostre portaveu, Leonardo Anselmi, va estar explicant i debatent sobre el zoo que volem al futur amb l’Àlex Aguilar, Membre del Consell Assessor del Zoo de Barcelona.

La sessió va començar fent un breu recorregut per la història dels zoològics, com van començar sent una eina de propaganda imperialista on s’exhibien animals i humans (persones!) que venien de terres llunyanes. És obvi que el zoo ha anat evolucionant i s’ha anat adaptant a la consciència i la sensibilitat de la societat, i ha de seguir fent-ho. El zoo no pot tancar ja que és l’única infraestructura que, juntament amb els seus professionals i coneixements, està preparada per donar recer, atenció i assistència a animals ferits, abandonats, explotats… Fins aquí vam coincidir amb el Dr. Aguilar, ambdues parts volem el mateix, només hem de posar-nos d’acord en el com.

No es tracta de tancar el zoo, sinó de transformar-lo. Volem passar d’una institució que cada dia és més criticada i que s’està quedant obsoleta, d’una lògica que utilitza la captivitat dels animals, a una institució útil per a ells i per al planeta sencer. No volem seguir “millorant” un model erroni, seria com apujar el volum a una ràdio mal sintonitzada, necessitem un canvi de direcció i, com tot canvi perdurable, ha de fer-se pas a pas perquè de res serveix generar un canvi que no pot sostenir-se.

Amb això no volem dir que TOT el que fa el zoo de Barcelona estigui malament, però ¿quines de les pràctiques que realitza el zoo actualment podem seguir suportant èticament?

Cultura del bullici

Al zoo es duen a terme bodes i celebracions, hi ha un tren donant la volta al zoo amb la campaneta sonant constantment, obres (que van arribar a estar actives les 24h)… Quin sentit té aleshores demanar als usuaris que no colpegin els vidres? Com demanar respecte quan el mateix zoo promou una cultura del bullici? On queden la conservació i l’educació aquí?

Traspàs d’empleats

L’actual dependència amb Barcelona Serveis Municipals fa que, a vegades, a l’elecció de personal li manquin els suficients criteris professionals. Aquesta no és manera de valorar als empleats del zoo, professionals amb grans coneixements que podrien ser realment útils per a una conservació real. La millor manera de donar-los valor a aquests professionals és aplicant un nou model, acord a la consciència i la sensibilitat del segle XXI.

Culling

El culling és una activitat recomanada per les associacions europea i internacional de zoos i aquaris (EAZA i WAZA respectivament) que consisteix en la matança sistemàtica d’animals sans pel fet de no saber què fer amb ells. Una activitat que es troba entre les “bones pràctiques” (s’hauran escrit ja les males pràctiques?) i que encara no hem vist a ningú defensar públicament. Se segueixen reproduint animals que no estan en perill d’extinció i que mai seran reintroduïts tot i que, quan es converteixen en “un problema de gestió”, se’ls apliqui la injecció letal.

* * *

Un dels dubtes que més es preguntaven els assistents a la sessió era “On veuran elefants els nens i nenes quan el model es posi en pràctica completament?”. Cal adonar-se que ara no veuen un elefant, veuen un cos d’elefant que no es comporta com a tal. Amb la nostra proposta els nens i nenes podran veure un verdader elefant a través de l’avançada tecnologia immerssiva, al seu hàbitat i comportant-se de forma natural. A més, qui sap el que ens oferirà el futur? Ara sembla que a cert sector li sembla “imprescindible” que els nens i nenes puguin veure animals salvatges en primera persona. Sabem si passarà ell mateix d’aquí a 40 anys? Els avanços van de la mà de la societat, potser al futur no necessitarem veure “cossos” d’animals, sinó animals reals en tota la seva essència i als seus hàbitats naturals.

Volem un canvi i ens estem mobilitzant per a això. Ens hem nutrit i ja no som “els que saben contra els que senten”, comptem amb un gran equip de professionals científics que recolzen el projecte, és a dir, sabem i sentim.

Per primera vegada s’està tenint un debat polític sobre el model de zoo que volem, apartem els debats portes endins i poc transparents. Cridem a la participació als ciutadans i ciutadanes, ells també tenen quelcom a dir. Barcelona mereix una política d’Estat sobre el seu zoo perquè, …Com podríem crear una nova ciutat sense tenir en compte la sensibilitat? Això inclou als animals.