L’Ajuntament de Barcelona encobreix al zoo davant la mort de la cria d’orangutan Kanelo
- La plataforma civil ZOOXXI qüestiona una compareixença buida, que no aporta documentació i que frega la mala praxi
- El director del parc s’excusa en suposades auditories afins i fa un relat pseudocientífic
- Per a ZOOXXI, l’Ajuntament de Barcelona continua sotmès al lobby de les associacions zoològiques
L’esperada compareixença del director del Zoo de Barcelona en el Consell Municipal de Protecció dels Animals no ha aclarit les causes de la mort de la cria d’orangutan Kanelo, ni els problemes de les obres en el recinte dels homínids. Tampoc ha tranquil·litzat les organitzacions respecte a futures morts que puguin donar-se en contextos similars. El director ha justificat la mort de l’animal per infecció a causa d’un paràsit però, a pregunta de les entitats, no ha sabut donar explicacions de l’impacte sobre el sistema immunitari de la cria d’una instal·lació en degradació progressiva des de 2015, i amb obres de reforma integral que han durat més de 9 mesos.
Per la plataforma ZOOXXI, s’ha tractat d’una compareixença buida i paracientífica del màxim responsable d’un parc que no compleix amb els requisits per mantenir orangutans. A pregunta de les entitats, Antonio Alarcón no ha donat resposta sobre els protocols de maneig i benestar, no va saber justificar els més de 1,8 milions d’euros invertits en una instal·lació totalment disfuncional, no va explicar la seva obstinació en l’exhibició directa a través de vidres a pesar que va en contra de les recomanacions científiques, no va explicar per què manté un grup social que va en contra del caràcter semi solitari d’aquesta espècie i que no es dona en estat salvatge, no va argumentar com la instal·lació reformada pot permetre una locomoció adaptada al caràcter totalment arborícola d’aquesta espècie, ni tampoc va donar explicacions sobre l’origen del paràsit ni sobre possibles contagis en altres individus.
Zero resposta sobre benestar i conservació
D’altra banda, el director va assegurar que el zoo rep auditories de benestar i que la instal·lació dels orangutans ha estat avalada per l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA). Per ZOOXXI, això confirma que aquestes auditories són realitzades per personal afí i no per experts independents, en contra dels requeriments de l’ordenança. La mala praxi està servida: els zoos s’auditen entre ells mateixos.
La responsable científica de ZOOXXI va sol·licitar durant la compareixença documentació relacionada amb la vigilància epidemiològica dins el parc i l’historial clínic dels animals. En resposta a la seva anterior sol·licitud de la necròpsia de l’animal mort, Xavier Patón, gerent de l’Àrea de Mobilitat, Infraestructures i Serveis Urbans, va respondre que no s’havia facilitat “per protecció de dades”. El director del zoo tampoc va oferir explicacions sobre els protocols de benestar que s’han seguit durant l’any de les obres, en la que els orangutans han hagut de suportar la reforma integral de la instal·lació per danys generalitzats.
Així, el parc barceloní es parapeta rere EAZA, club privat format majoritàriament per zoos privats amb un model de negoci basat en l’exhibició d’animals, i rere l’Ajuntament de Barcelona, que va justificar la manca de transparència de la direcció. A pesar que l’ordenança indica que el zoo ha d’actuar amb independència d’aquest tipus d’associacions privades, la coordinadora científica de ZOOXXI va poder constatar durant la compareixença com l’Ajuntament de Barcelona es troba sotmès al lobby de les associacions zoològiques.
Exhibició: cruel i il·legal
El zoo no renuncia a l’exposició directa dels orangutans a través de vidres, a pesar del seu impacte negatiu en la salut física i mental. El zoo estaria vulnerant l’ordenança, que indica que les reformes de les instal·lacions han de prioritzar el benestar animal en detriment de la seva exhibició.
Els orangutans del zoo de Barcelona es veuen obligats a alterar el seu sistema de locomoció donat que la instal·lació no respon a la seva naturalesa totalment arborícola. “Quin tipus de conservació s’està realitzant, quan el comportament natural dels animals es troba supeditat al seu captiveri?”, es pregunta Rosi Carro. Per a Carro, el viscut ahir va tenir més a veure amb el màrqueting que amb la legalitat, la ciència i l’ètica.
